10 anys donant vida a l’atenció primària

El dia 4 de juny el FoCAP celebrarà 10 anys i ho farà de la millor manera possible, amb les sòcies i socis i amb la presència d'una gran referent mundial de la medicina de família, la Dra. Iona Heath. Esperem que molts amic i amigues ens hi acompanyeu.

Francesca Zapater
 
 
 

La primavera del 2009, els assistents a una reunió de socis d’honor de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) van expressar una opinió majoritària: que aquella segona legislatura amb Marina Geli com a Consellera de Salut no estava sent bona per a l’atenció primària (AP). Hi havia signes preocupants que el primer nivell assistencial cada cop era menys prioritari en les polítiques del Departament de Salut, que s’interessava més a invertir en tecnologia i hospitals. La forta inversió en la construcció de nou hospitals empobria l’AP i consolidava l’atenció especialitzada com a eix del sistema En aquella reunió a Portaferrissa es va concebre el projecte al qual un grup dels mateixos assistents donaria forma i s’anomenaria Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP).

Un fòrum que havia de ser independent de les societats científiques, col·legis professionals i sindicats, que havia d’aplegar totes les categories de professionals que treballaven a l’AP i que volia exercir influència en les polítiques de salut. En el seu ideari fundacional es proposava treballar per: 1. Promoure i millorar un sistema nacional de salut universal i equitatiu, sense ànim de lucre per part de les entitats que gestionen els serveis. 2. Evitar i disminuir la progressiva medicalització de la salut. 3. Promoure els valors que impregnen la pràctica dels professionals d’AP. 4. Promoure el desenvolupament de l’AP i el seu rol preeminent en el sistema nacional de salut en benefici de la millora de la salut dels ciutadans. I 5. Promoure la gestió de l’AP de forma independent d’altres estructures sanitàries.

A aquest ideari s’hi van adherir en pocs dies unes quantes entitats (la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, l’Associació Catalana de Llevadores, Dempeus per la Salut, el Centre d’Anàlisis i Programes) i més de 700 professionals. Quedava palès que els motius de preocupació eren compartits, com també ho eren els punts de l’ideari.

Després de l’acte de presentació a Montjuïc, en què hi havia infermeres, treballadores socials, administratives, metgesses, llevadores, fisioterapeutes, auxiliars d’infermeria…, el tret de sortida a les activitats públiques va ser la conferència de la Dra. Barbara Starfield, el mes de novembre del 2009, titulada «Hospitals, Especialistes i Atenció Primària: Les responsabilitats de cadascuna en l’atenció a la salut poblacional». Un bon començament, que marcava el caràcter científic i la voluntat d’aportar rigor i el millor coneixement en totes les iniciatives del fòrum.

Des de llavors, el FoCAP ha dut a terme una activitat continuada de denúncia de les agressions més grolleres o més subtils que l’AP ha rebut dels diferents governs, conselleries i gestors. Les propostes, que han acompanyat a la crítica, han estat sempre presents, des del convenciment que altres polítiques de salut són possibles i desitjables. I així s’ha fet arribar a consellers (es va reunir amb Geli i Comín, no amb Ruiz), gestors (diferents directius de l’ICS i del CatSalut) i polítics (partits, grups parlamentaris), que l’han rebut i escoltat amb desigual interès.

La veu del FoCAP s’ha fet sentir davant la davallada de pressupostos de l’AP, molt superior a la dels hospitalaris, i ha demanat de manera insistent més recursos. Davant les múltiples formes de menyspreu dels professionals ha reclamat el seu reconeixement i la seva autonomia, la seva capacitat d’autoorganització i la millora de les condicions laborals. Ha proclamat i demostrat que el coneixement, la relació, la bona identificació de les necessitats i la tria adient de les intervencions al costat del pacient poden tenir més capacitat de curació que la medicina freda i tecnificada. Ha aixecat l’orgull del saber i el bon treball de les metgesses i les infermeres de capçalera davant de la supèrbia del saber hospitalari. El FoCAP ha clamat contra els plans que fragmenten la salut de les persones, tot defensant una atenció global fins al final de vida, perquè a l’AP les persones són un tot i es pot aturar el temps, quan no se’n té, per escoltar i consolar.

Deu anys conviden a fer balanç. El treball és immens: els blogs, els llibres, els documents, les jornades, els seminaris, la presència en els moviments de ciutadania organitzada, les xerrades… Però, possiblement, l’aportació més important del FoCAP ha estat la construcció, des de la independència de criteri i econòmica, d’un discurs alternatiu al discurs sanitari dominant. Ha bastit un relat, basat en el coneixement científic sobre els sistemes sanitaris, que ha recuperat el sentit de l’AP i del treball dels seus professionals. Enfront del discurs biomèdic ha recordat que el codi postal és més determinant per a la salut que el codi genètic. Davant la privatització, la mercantilització i la medicalització, ha oposat el dret a decidir sobre la pròpia salut i ha defensat uns serveis sense ànim de lucre i lliures de conflictes d’interessos comercials. Un relat que ha parlat de les aportacions de l’AP a la salut de la població i a la disminució de les taxes de mortalitat. Ha posat el pacient i les poblacions al centre de l’atenció, apostant per l’atenció domiciliària i comunitària. Ha parlat fins a l’extenuació de l’efecte terapèutic de la longitudinalitat, de la relació de confiança i de la importància del vincle que s’estableix entre professional i pacient.

Un discurs que no tan sols ha posat en entredit el discurs dominant; en alguna ocasió ha aconseguit fins i tot modificar-lo. Una narració en la qual s’hi han reconegut molts professionals i que ha mantingut una llum d’esperança quan semblava que no hi havia futur possible. En definitiva, ha posat sobre la taula que un millor sistema sanitari és possible, aquell que fa de l’AP i els seus professionals l’eix de la seva activitat.

El dia 4 de juny el FoCAP celebrarà 10 anys i ho farà de la millor manera possible, amb les sòcies i socis i amb la presència d’una gran referent mundial de la medicina de família, la Dra. Iona Heath. Esperem que molts amic i amigues ens hi acompanyeu.

Francesca Zapater
Sobre Francesca Zapater

Francesca Zapater Torras. Llicenciada en Medicina i Cirurgia l'any 1976 per la Universitat de Barcelona. Jubilada. Ha treballat com a metgessa d'atenció primària a Martorelles, Montmeló i Vilanova del Vallès. Ha estat tutora de Medicina Familiar i Comunitària, directora de l'Equip d'Atenció Primària Montornès-Montmeló, ha format part del Grup de Qualitat de la CAMFIC i ha estat presidenta del Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP) de 2011-2015. Actualment és membre de la junta directiva de FoCAP i membre del Comitè d'Ètica Assistencial del Vallès Oriental Centre. Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*