ANÀLISI

Així és com la Generalitat està desprivatitzant la sanitat pública

El departament que dirigeix Toni Comín ha rescindit ja el contracte amb un centre amb ànim de lucre, la Clínica del Vallès (a Sabadell), i es planteja ara la compra de l'Hospital General de Catalunya (a Sant Cugat), tots dos centres propietat de Quirónsalud.

Blanca Blay
 
 
 
El conseller de Salut, Toni Comín, durant una visita a l'Hospital Sant Pau. / Govern

El conseller de Salut, Toni Comín, durant una visita a l'Hospital Sant Pau. / Govern

Quan fa un any la CUP i Junts pel Sí eren en plenes negociacions per formar govern, una de les condicions dels anticapitalistes era precisament que la cartera de Salut -la que més pressupost s’endú dels comptes de la Generalitat- caigués en mans d’ERC. El precedent de Boi Ruiz com a conseller de Salut va ser un llast per a Convergència: cinc anys al capdavant d’aquesta conselleria havien sacsejat massa la sanitat catalana. Des del model de consorcis, a l’augment de concerts privats en paral·lel a les retallades públiques fins a l’augment de les llistes d’espera per ser intervingut van ser algunes de les polèmiques amb l’exconseller Ruiz.

L’actual conseller, Toni Comín, vol fer un gir a les polítiques i perfilar-se com la figura que recuperarà la confiança dels ciutadans en el sistema públic. Amb ell dirigint aquest departament, la Generalitat ja ha rescindit el contracte amb la privada Clínica del Vallès i planteja propostes com la d’aquest divendres de comprar al grup Quirónsalud l’Hospital General de Catalunya (situat a Sant Cugat) per uns 55 milions d’euros. La proposta, que implica que la Generalitat compri a un grup privat amb ànim de lucre un hospital per fer-lo públic, no s’entén fora dels plans del govern d’expulsar els centres privats amb ànim de lucre de la xarxa d’atenció pública.

Què implica desprivatitzar la xarxa d’atenció pública

Aquesta desprivatització significava que el Servei Català de la Salut -ens públic que s’encarrega de comprar serveis sanitaris a Catalunya a diferents operadors- no renovaria els concerts a aquells centres privats amb ànim de lucre sempre que l’activitat derivada la pogués assumir un centre públic, com fixa el principi de prioritat de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC). Això implicava a curt i mitjà termini no renovar els concerts amb tres centres privats amb ànim de lucre del mateix grup, el gegant sanitari Quirónsalud -Clínica del Vallès, Hospital General de Catalunya i Hospital Sagrat Cor-, i es faria a mesura que anessin finalitzant els contractes.

La Clínica del Vallès: ja sense concert públic

El primer centre a perdre el concert que tenia amb el CatSalut ha estat la Clínica del Vallès (a Sabadell), ja que el contracte tenia vigència fins a l’agost del 2016. La fi del contracte amb aquest centre privat que absorbia activitat derivada de l’Hospital públic Parc Taulí de Sabadell, implicarà obrir 44 llits addicionals i 23 sessions de quiròfan més a la setmana, segons va anunciar al setembre Comín. Aquest increment de places i activitat es repartirà entre l’hospital de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa, tal com ja s’havia anunciat el maig passat quan es va decidir rescindir el contracte amb el centre privat.

El Taulí derivava 3.700 altes anuals (1.100 mèdiques i 2.600 quirúrgiques) a la clínica privada. Des del passat 15 d’agost -data en què vencia el contracte del CatSalut amb la Clínica del Vallès- el centre privat amb afany de lucre va deixar d’assumir pacients del sistema públic i de percebre els 7,5 milions anuals que rebia per aquesta activitat. Aquests 7,5 milions s’han repartit entre el Taulí, que s’ha quedat amb 5 milions i amb dos terços de l’activitat i l’hospital de Terrassa amb 2,5 milions i un terç del que es derivava.

Segons avançava fa uns dies El País, l’estalvi econòmic que suposa deixar de derivar-hi pacients ascendeix al milió d’euros. En una entrevista a El Diari de la Sanitat, Comín va assegurar que “no jutjava el passat” en resposta a la pregunta de per què s’havia derivat pacients a una clínica privada si això suposava més despesa pels comptes públics.

El següent a sortir de la xarxa: l’Hospital General de Catalunya

Més enllà de la notícia que sorprenia aquest divendres, quan el conseller va anunciar la intenció del departament de comprar l’Hospital General de Catalunya (HGC) per 55 milions d’euros, el calendari passa de moment per modificar el concert actual -en contra de la rescissió que s’havia plantejat inicialment- que venç aquest 31 de desembre. Així el centre mantindrà part de la radioteràpia ja que la resta de centres públics no poden assumir tota la que tenien contractada amb el centre privat.

El cap de setmana passat el conseller va anunciar en una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies que en aquest cas serien el Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua General de Terrassa qui assumirien l’activitat fins llavors derivada. Quant als treballadors, no es descarta que part dels treballadors del centre privat passin a Terrassa. Per l’activitat que assumia, el CatSalut pagava a l’HGC 17.539.771 euros anuals així que és previsible que en assumir menys activitat l’anualitat sigui força inferior, tot i que des de Salut asseguren que encara es desconeix la xifra final.

Diferent serà si finalment Salut compra l’hospital privat. En aquest cas, segons va explicar divendres Toni Comín, tots els treballadors passarien de tenir un conveni laboral privat a un de públic i els tres hospitals del Vallès -la Mútua de Terrassa, el Consorci de Terrassa i el Parc Taulí de Sabadell- “podrien especialitzar-se amb la seva funció real d’hospital de referència”. En qualsevol cas, el trasllat de bona part de l’activitat contractada fins ara a l’HGC l’assumiran a partir del gener els dos centres de Terrassa independentment de si prospera o no la compra del centre de Quirónsalud.

El repte més gran: l’Hospital Sagrat Cor

L’Hospital Sagrat Cor (a Barcelona) és dels tres centres qui assumeix més activitat pública -i per tant rep més diners anualment- ja que bona part dels pacients vénen derivats de l’Hospital Clínic, situat molt a prop. En una entrevista amb El Diari de la Sanitat el conseller de Salut assegurava que així com era “evident” que al Vallès no calia contractar activitat privada, “el Sagrat Cor és un cas a part”. “Si hi ha la possibilitat que l’acabi gestionant un proveïdor públic, d’acord amb el principi de la LOSC, es faria”, assegurava. L’import contractat l’any 2015 a l’Hospital Sagrat Cor va ser de 58.153.276 euros, segons dades del Departament de Salut facilitades a aquest mitjà.




  • L. Miguel

    Endavant Comín! La ràbia de les crítiques es un “ladran luego cabalgamos” de llibre! Aguanta!