Ajudar a mitigar el canvi climàtic

Canviar pautes de consum, orientant-les a un consum sostenible i responsable, utilitzar menys el cotxe privat, fer servir energies renovables, comprar productes locals i de proximitat, reduir el consum de carn i augmentar el consum de productes d'origen vegetal són algunes mesures per reduir l'impacte del canvi climàtic

Carlos A. González
 
 

Fa poques setmanes es va presentar el Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya. La premsa li va dedicar un gran espai, però després, com ocorre habitualment amb altres notícies, va desaparèixer ràpidament. L’informe descriu, entre altres efectes, que la temperatura mitjana a Catalunya ha pujat 1,55 graus des de 1950, una major recurrència d’ones de calor i períodes de sequera, un augment del nivell del mar d’uns 3,6 cm per decenni, una regressió de les platges, la desaparició de les últimes glaceres, canvis en les espècies marines i en les dates de floració i en la maduració dels cultius.

En el capítol sobre les conseqüències en la salut, es reconeix que les ones de calor a l’estiu han augmentat la mortalitat i els ingressos hospitalaris de persones d’edat avançada i amb patologia crònica, l’aparició de mosquits amb un increment del risc en el nostre medi de malària, dengue i altres malalties infeccioses transmeses per vectors, i un augment de la contaminació atmosfèrica, que generen a Catalunya unes 3.500 defuncions per any.

La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic són els principals problemes ambientals de la nostra societat. La contaminació atmosfèrica com un problema de Barcelona, l’àrea metropolitana i altres grans ciutats del món, i el canvi climàtic com un problema més global del planeta terra. I els dos estan relacionats, perquè l’emissió de gasos dels vehicles, especialment els de gasolina – que emeten principalment CO2 (anhídrid carbònic) – i els de motors a dièsel – que emeten NO2 (diòxids de nitrogen) -, formen part dels gasos amb efecte hivernacle. Per això no és una solució completa per a Barcelona substituir cotxes dièsel per vehicles a gasolina, cal reduir substancialment el parc automobilístic i facilitar el transport públic.

Però l’ús de combustibles fòssils no és l’única causa del canvi climàtic. En un article anterior assenyalava que segons el Panell Internacional del Canvi Climàtic (IPCC), dels gasos d’efecte hivernacle, el CO2 representa el 77 %, el CH4 (metà) originat per formació entèrica en els remugants i per fermentació del fem el 14 % i el NO2 el 8 %. El Panell reconeix que la producció d’electricitat i calefacció, transport, indústria i la desforestació (elimina boscos que capturen el CO2) són les principals fonts de CO2. La ramaderia és la principal font de CH4 i els fertilitzants nitrogenats i el fum dels motors dièsel, de NO2. S’estima que l’agricultura, incloent-hi el canvi d’ús de la terra, representa un 30 % del total d’emissió de gasos a escala mundial, el 80 % dels quals s’originen en la ramaderia, en la qual s’inclou el transport i alimentació de bestiar, ja que un 35 % de la producció mundial de grans es dedica a l’alimentació animal.

Per això, reduir el consum de carn i substituir-la per productes d’origen vegetal és una estratègia per mitigar el canvi climàtic. Un estudi recent de la cohort Prospectiva Europea sobre Nutrició i Càncer (EPIC) d’Oxford al Regne Unit, ha estimat les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a la dieta dels més de 55.000 membres de la cohort. Les emissions (per cada 2.000 calories d’ingesta), calculades en kg d’equivalents de CO2 per dia, van anar de 7,19 per als alts consumidors de carn (≥100 g/d), de 4,67 per als baixos consumidors de carn (< 50 g/d), 3,81 per als vegetarians i 2,89 pels vegans. És a dir, la dieta d’un alt consumidor de carn origina 2,5 vegades més gasos d’efecte hivernacle que un vegà. A Anglaterra es va estimar que canviar els patrons d’una dieta de tipus occidental a una més sostenible basada en productes vegetals podria representar reduir entre un 20% i un 30% la producció de gasos d’efecte hivernacle.

Sorprèn que la publicació del Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya, no hagi estat acompanyada de propostes concretes dirigides a la comunitat per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Una d’elles és reduir el consum de carn als països desenvolupats, dels 224 g per persona i dia a 70 g dia que és el màxim recomanat. Estudis recents d’universitats de Suècia i Noruega, reclamen que la mitigació del canvi climàtic no pot quedar reduïda a acords entre els estats, que poques vegades es compleixen, i amb major risc encara amb la nova orientació de Trump al govern d’EUA. És imprescindible involucrar activament a la societat civil. Canviar les pautes de consum, orientant-ho a un consum sostenible i responsable, fer compres de productes locals i de proximitat, reduir el consum de carn i augmentar el consum de productes d’origen vegetal, usar menys el cotxe privat, utilitzar energies renovables. Vetllar per la conservació del nostre planeta requereix canviar moltes de les nostres pautes de vida. La sostenibilitat del medi ambient està profundament relacionada amb la nostra salut.

Però aquest canvi no depèn solament de les nostres decisions individuals, és una responsabilitat social i col·lectiva. Ha d’estar estimulat per polítiques impositives que gravin el que és perjudicial per al nostre ambient i la nostra salut i desgravin el que és beneficiós. L’experiència positiva de les campanyes contra el tabac, que tímidament comença a estendre’s a l’ús del cotxe i al consum de begudes ensucrades, ha de projectar-se cap a altres àrees de la nostra vida quotidiana que incideixen en el canvi climàtic. La societat civil s’ha de comprometre i exigir-ho.

Carlos A. González
Sobre Carlos A. González

Metge epidemiòleg, Màster en Salut Pública i Doctor en Medicina. Ha estat cap de la Unitat de Nutrició, Ambient i Càncer de l’Institut d’Oncologia. Va ser president de la Societat Catalana de Salut Pública de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Co-autor de més de 300 publicacions científiques en revistes internacionals i autor del llibre 'Nutrició i Càncer. El que la ciència ens ensenya' (Editorial Médica Panamericana, 2016). Va ser el coordinador a Espanya del Projecte Prospectiu Europeu sobre Nutrició i Càncer (EPIC) promogut per l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer (OMS). Professor d’Epidemiologia del Càncer del Màster en Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra i professor de Nutrició i Càncer del Màster de Nutrició i Metabolisme de la Universitat Rovira i Virgili de Reus. Més articles