Algú sap d’alguna iniciativa política de relleu de la conselleria de Salut en els darrers dos anys?

La ciutadania ha començat a percebre el deteriorament de principis bàsics del sistema com els de manteniment de la qualitat i seguretat de l'atenció rebuda i la mateixa accessibilitat. La recent vaga de l'atenció primària i comunitària i, en el cas dels serveis concertats, també dels hospitals, ha incidit de forma prioritària en el risc per a la qualitat i seguretat que suposa prestar assistència en condicions cada vegada més precàries

Amando Martín Zurro
 
 
 

En cas afirmatiu que es posi en contacte amb la ciutadania, els mitjans de comunicació i el Parlament per donar difusió a la notícia. La paràlisi política del govern de la Generalitat i de la Conselleria de Salut en particular és una circumstància reconeguda per tothom, des de l’àmbit independentista al més centralista i constitucional. La defensa legítima de la independència de Catalunya no hauria de ser incompatible amb el govern quotidià de les coses però en aquest cas sembla que la intensitat amb què es propugna treu totes les energies als polítics i gestors i els impedeix dedicar, almenys, una part del seu temps al govern de Catalunya.

Penso que estem arribant al final del període en què ha estat possible sense grans problemes viure de les rendes que proporciona la inèrcia d’un sistema consolidat com el sanitari. Des d’aquestes mateixes línies ja he comentat i criticat la paràlisi política global i sectorial del govern de la Generalitat i no cal insistir en el tema. El que sembla necessari ara és senyalar els riscos per a la ciutadania i per als mateixos polítics que implica aquesta paràlisi.

La ciutadania ha començat a percebre el deteriorament de principis bàsics del sistema com els de manteniment de la qualitat i seguretat de l’atenció rebuda i la mateixa accessibilitat. La recent vaga de l’atenció primària i comunitària i, en el cas dels serveis concertats, també dels hospitals, ha incidit de forma prioritària en el risc per a la qualitat i seguretat que suposa prestar assistència en condicions cada vegada més precàries. L’accessibilitat global del sistema, tant als recursos i als professionals del primer nivell com als hospitalaris no solament no millora sinó que es deteriora dia a dia.

Els polítics, tant des de la perspectiva governamental global com del departament de salut, no donen respostes suficients als problemes de fons que tradueixen els cada cop més freqüents conflictes socials i es limiten a posar pedaços en els forats del sistema. La missió més important de la política és procurar millorar les condicions de vida de la ciutadania a partir d’accions estratègiques i de gestió. Quan els polítics perden de vista, totalment o parcialment, aquesta missió es posen en risc de perdre la confiança d’aquells que els han escollit, sobretot quan les seves condicions de vida en lloc de millorar empitjoren.

Tant en el camp sanitari com en altres sectors socials s’està arribant al límit. És cada cop més possible que s’entri en una situació de deteriorament de la qualitat de vida i dels serveis públics en un marc d’inquietud vers el futur convivencial.

L’encapçalament d’aquestes línies és indicatiu d’una situació caracteritzada per l’absència d’iniciatives polítiques en el sector sanitari (i en la resta) que millorin la qualitat de vida d’una ciutadania que, més aviat que tard, passarà factura als actors polítics actuals. Si aquests esperen que el deteriorament es faci encara més evident comprovaran que ja és massa tard per rectificar.

Amando Martín Zurro
Sobre Amando Martín Zurro

Amando Martín Zurro (Valladolid 1945). Doctor en Medicina i Cirurgia. Especialista en Medicina de Família i Comunitària i Medicina Interna. Director de la càtedra Docència i Investigació en Medicina de Família (UAB 2001-2007). Coordinador General del Programa de Medicina de Família i Comunitària de Catalunya (1995-2008). Co-Director del Pla d’Innovació d’Atenció Primària i Salut Comunitària del Departament de Salut (2007- 2010). Director de l’Àrea de Formació i Desenvolupament Professional del Institut d’Estudis de la Salut de la Generalitat de Catalunya (2004-2008). Editor de la revista Atención Primaria i del programa FMC. Soci d’Honor de les societats espanyola i catalana de Medicina de Família i Comunitària. Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari (2015). Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona (2006). Editor i autor de múltiples llibres i articles científics. Contacte: Twitter | Més articles

1 Comentari en Algú sap d’alguna iniciativa política de relleu de la conselleria de Salut en els darrers dos anys?

  1. Francesc Borrell i Carrió // 14/12/2018 en 12:31 // Respon

    El gran problema és el recanvi de directius en llocs estratègics. Sense anar mes lluny… 4 gerents de l´ICS en 4 anys… quan comencen a saber els papers que tenen damunt la taula els fan fora. O els fan fora perquè comencen a tenir idees pròpies? No ho vull ni pensar, prefereixo creure que els grupuscles de poder es reparteixen el pastís sense considerar el be comú. Encara que no sé què és pitjor!

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*