Almenys 800.000 dones a Espanya estan en risc d’un embaràs no desitjat per no usar anticonceptius

Una enquesta de 2018 calculava que un 27,8% de les dones no usaven anticonceptius. Només el 7% estaven en risc d'embaràs no desitjat, encara que aquest percentatge augmenta amb les parelles que els usen incorrectament. Hi ha diferències entre comunitats tant en accés a anticonceptius com en educació sexual. No hi ha una Estratègia Nacional unificada i això provoca situacions que la Federació de Planificació Familiar qualifica com a "falta d'equitat"

Belén Remacha / Ana Ordaz
 
 
/ Istock

/ Istock

Un 27,8% de les dones a Espanya entre 15 i 49 anys no utilitzen mètodes anticonceptius. La dada s’extreu de l’informe biennal de l’Observatori de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC), i es manté estable: el 2016 eren el 24,8%, el 2014 el 27,3%. No obstant això, la xifra no és tan alarmant com sembla. Amb el desagregat de les respostes amb les raons per a no emprar-los, i llevant a les que no els necessiten, la SEC estima que el percentatge de dones que “teòricament” està en risc d’embaràs no planificat és “baix”: entorn del 7% de la població femenina en aquestes edats. Es tradueix en 795.000 dones, segons el cens de l’INE.

La SEC, que encara que té intenció de corregir-ho ara com ara només pregunta a dones, explica aquesta reducció del 27,8% al 7% dividint a les usuàries del qüestionari en dos grups. En primer lloc, un, ampli, de dones que no mantenen relacionis –heterosexuals o homosexuals–. En segon, un altre en el qual col·loquen a les que no usen anticonceptius però sí que tenen sexe amb certa regularitat. En aquest segon, al seu torn, es compten, d’una banda, les que no els precisen perquè elles o les seves parelles són estèrils, són lesbianes, volen tenir fills o estan ja en període de gestació. Per un altre, les que efectivament estan en risc. Entre les raons que addueixen aquestes últimes estan “tenir parella estable”, “efectes secundaris”, “desinterès”, “incomoditat”, “la seva parella no vol” o, un 5,3%, “altres motius”, sense especificar. I de la suma de tot es treu aquest orientatiu 7% en risc del total de dones en edat fèrtil.

En realitat, la proporció de dones en perill de tenir un embaràs no desitjat és major. José Vicente González, ginecòleg i portaveu de la SEC, incideix que “això és un risc teòric. No es correspon amb la realitat que vivim i amb la xifra d’embarassos no planificats que ens donen les estadístiques del Ministeri”. Perquè també ho estan les que usen anticonceptius però fan “un ús incorrecte i inconsistent, el preservatiu no s’utilitza sempre, es col·loca tard, la píndola s’oblida, etc. Per tant hem d’insistir no només en l’ús, sinó en el bon ús. Hi ha un grup de dones que, àdhuc estant cobertes per un mètode anticonceptiu, per problemes d’ús o fallada es queden embarassades. Una cosa són les condicions perfectes, una altra la vida real”.

Les respostes, tant en aquest tipus de qüestionaris com en consulta, assegura González, solen ser sinceres, però “hi ha un problema de conscienciació. Una persona pot pensar que ho està fent bé, però no. Respon que ho usa sempre però és ‘gairebé sempre’ i no, has d’usar-ho sempre. Aquí radica la diferència entre risc teòric i real”. “Una dona et diu que es pren la píndola però just aquest mes se li va oblidar una. Això s’escapa d’aquest 7% al qual ens referim”, continua.

Tant en l’accés com en el bon ús hi ha a més diferències socioeconòmiques. “És una constant des de fa anys i globalment”, explica González. “Encara que sempre es posin en el mateix sac, cal diferenciar entre el nivell social, l’educatiu, i l’econòmic, perquè impliquen coses diferents”, matisa. És entre les dones de rendes més baixes entre les quals menys s’usen anticonceptius: un 33,4% contesten que no ho fan. Entre les quals tenen rendes mitjanes i mitjanes-baixes ronda el 25%, encara que en alts puja a 29,4%. Quant al nivell d’estudis, un 35,4% de les dones amb estudis primaris diuen no emprar res, i baixa al 26,7% entre les quals tenen títols universitaris.

“Que hi hagi diferències en educació implica també diferències en l’accés a l’educació sexual que han tingut o tenen, aquí està el preocupant”, incideix González. I això, en l’actualitat, depèn en gran manera de les comunitats autònomes. “Com l’educació sexual al nostre país no està integrada en el currículum escolar, algunes comunitats compten amb programes alternatius d’educació sexual i unes altres no”, recorda Raquel Hurtado des de la Federació Estatal de Planificació Familiar.

“Inequitat” per comunitats autònomes
L’accés i ús dels anticonceptius és, en general i com l’educació sexual, desigual i dependent de les comunitats autònomes espanyoles. A pesar que està regulat per la Llei de Salut Sexual i Reproductiva de 2010, a Espanya cada regió estableix les seves pròpies polítiques en la matèria. “El que sens dubte pot portar a una falta d’equitat”, afegeix José Vicente González com una altra de les principals fonts de preocupació de la SEC: “Mentre que en algunes són finançats pràcticament tots els mètodes, en unes altres hi ha greus deficiències”. En la Federació Estatal de Planificació Familiar ja van elaborar un informe sobre aquest tema en 2016. Llavors, vuit comunitats no tenien plans específics d’atenció a la salut sexual i accés a la contracepció. No ho tenien “com una àrea prioritària d’intervenció en els seus respectius plans de salut, la qual cosa implica que no s’ha traduït en polítiques públiques que millorin l’accés”.

Les comunitats que no ho tenen es regeixen pel que s’estableix en la Cartera de Serveis de l’antic INSALUD, un pla d’atenció a la dona desenvolupat en els anys de la dècada dels 80. En aquests dos últims anys, una d’aquestes comunitats, Astúries, ha posat en marxa una estratègia específica, i Comunitat Valenciana i Aragó, que sí que tenien, l’han actualitzat. Madrid, que no comptava amb normativa pròpia en 2016, ha elaborat en aquest temps un ‘Pla integral d’abordatge dels embarassos no desitjats’, però durant aquesta legislatura no s’ha implementat.

El problema que el Sistema Nacional de Salut no proporcioni un finançament complet, es llegia en l’informe, és que “les dones no poden realitzar una lliure elecció”. Alertaven sobre que, a Espanya i a tot el món, “un dels obstacles més importants perquè les dones utilitzin anticonceptius moderns i eficaços és l’econòmic”. Posaven a més el focus en la importància de la prestació de mètodes reversibles de llarga durada per ser els més eficaços, i a fomentar l’ús del condó no només a través de programes de prevenció d’MTS o VIH sinó sobre l’embaràs. La principal conclusió de l’estudi de la Federació eren les grans diferències territorials “tant pel que fa a l’organització dels serveis com al finançament de la prestació. Deixar al finançament autonòmic alguns mètodes genera importants desigualtats territorials i inequitats en l’accés a l’anticoncepció, i abunda en la falta de normalització d’aquesta prestació”.

Com seria llavors un Pla Integral que actués a nivell nacional? Basant-se en el compromís de l’Estratègia Nacional de Salut Sexual i Reproductiva del Ministeri de 2011, que ja reconeixia aquesta desigualtat territorial, consistiria en plans autonòmics específics a partir d’un general. Des de la Federació, Raquel Hurtado detalla que haurien d’incloure el finançament de tots els mètodes anticonceptius, l’existència de serveis específics d’atenció a la salut sexual i de serveis dirigits a col·lectius concrets més vulnerables –com a joves–, la capacitació de professionals sanitaris per a l’atenció a la salut sexual, educació sexual inclosa en cada etapa, i capacitació del professorat. Des de la SEC asseguren tenir coneixement que des del Ministeri “s’estan fent passos” per a corregir aquestes “inequitat” i igualar les condicions en tot el territori, encara que no han estat detallats per la institució en ser consultats per eldiario.es.

Aquest és un article original de eldiario.es

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*