ENTREVISTA | Montserrat Llinás, Supervisora d'Infermeria de Malalties Infeccioses de Vall d'Hebron - Drassanes

“Amb aquest projecte vull que les cures de la infermera tinguin un valor afegit, que aquell temps el guanyi en atenció directa amb el pacient”

Montserrat Llinàs Vidal ha guanyat el Premi a la innovació a la infermera que entrega la Fundació Infermeria i societat, entitat sense ànim de lucre creada pel Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB)

Carla Benito
 
 
 
Montserrat Llinás, Supervisora d'Infermeria de Malalties Infeccioses de Vall d'Hebron - Drassanes / Carla Benito

Montserrat Llinás, Supervisora d'Infermeria de Malalties Infeccioses de Vall d'Hebron - Drassanes / Carla Benito

Fa ben poc s’han entregat els Premis Infermeria i societat 2017 que reconeixen set perfils professionals: a la trajectòria professional, a la Bona Pràctica, a la Innovació Infermera, a la difusió i la comunicació de la professió infermera (categoria infermeres i categoria altres professionals, empreses o institucions), a Entitats i un últim anomenat A prop teu.

El Premi Infermeria i societat a la Innovació Infermera ha estat per Montserrat Llinàs Vidal, pel Model integrat d’assistència a pacients urològics que requereixen la instauració de rentats vesicals continus (LVC). El LVC (rentat vesical continu), com expliquen, és un procediment que consisteix en mantenir la permeabilitat d’una sonda uretral, a través de la introducció d’una sol·lució d’irrigació de forma continua i el seu posterior buidatge. Actualment es una tècnica manual supervisada per les infermeres i la innovació proposada permetrà l’automatització mitjançant el desenvolupament d’un dispositiu tecnològic. El projecte estima que amb el redisseny del procés assistencial que asseguri una atenció integral del pacient urològic, la fabricació del prototip, la validació clínica del mateix per la seva translació al mercat, així com el disseny d’un programa formatiu per la seva utilització per part de les infermeres es podrà evitar el 80% de les complicacions que actualment presenta la tècnica manual.

Montserrat Llinàs ens explica com es va iniciar el projecte, en quin punt es troba ara i quins beneficis aportarà a la pràctica infermera.

Quin és el projecte d’innovació premiat pels Premis Infermeria i Societat? De què tracta?

És una tècnica indicada per pacients que o bé tenen una hipertrofia benigna de pròstata (un creixement benigne de la glàndula prostàtica) o tenen un càncer de pròstata o de bufeta. Totes elles requereixen d’una intervenció quirúrgica i durant tres dies estar hospitalitzats i connectats permanentment a un rentat vesical continu. Això vol dir que durant el dia li estaran passant per una sonda vesical una solució de sèrum fisiològic contínuament. De la mateixa manera que entra aquesta solució surt ajudant a cicatritzar la intervenció que li han fet i a treure coàguls, ja que la bufeta és un espai molt petit. Aquest rentat, que primer conté molta sang, al llarg d’aquests tres dies es va aclarint fins que surt net i ja vol dir que ha cicatritzat.

Quin és el problema? Que degut a la manualitat del procediment poden aparèixer moltes complicacions Quan la bossa s’acaba s’ha de canviar a l’instant però una infermera d’una unitat d’urologia pot ser la responsable a la vegada de 4 a 5 rentats. Ha d’estar entrant i sortint de les habitacions mirant que no s’acabi la bossa del sèrum i que no se li ompli massa la del drenatge. Tot això produeix elevades carreges de treball i a la vegada insatisfacció laboral. Durant aquests tres dies per pacient s’estan manipulant uns 300 litres de sèrum fisiològic: buidar, posar, pujar, baixar, buidar, posar… Hi ha moltes patologies musculoesquelètiques dels professionals que produeixen baixes laborals. Si no es fa bé aquest procediment i no canvies la bossa a temps es poden formar coàguls que provoquen que hagis de tornar a iniciar el procediment. Algunes vegades hi ha complicacions importants: dolors, espasmes… hi ha pacients que durant la nit no dormen controlant que no se’ls hi acabi la bossa. La idea del projecte és doncs automatitzar aquest procediment i fer-ho d’una manera segura.

Com i quan va néixer la idea?

Fa 10 anys a l’Hospital Vall d’Hebron parlant amb una companya també infermera i amb la que havíem treballat molt en l’àrea d’hemodiàlisis i diàlisis peritoneal, que és un tractament automatitzat, vam veure que a urologia hi havia un procediment que feia 40 anys que es feia igual. Ella estava aleshores de supervisora a urologia i mentre esmorzàvem vam pensar en aquest projecte per canviar aquell procediment tan antic.

Els principis van ser difícils perquè vam anar a diverses universitats i a empreses del sector salut però no ens van fer massa cas. Vam veure que era molt complicat innovar i ho vam deixar en un calaix. El 2013 es convoca un premi d’innovació i vaig pensar a presentar-ho. Vam passar la preselecció i en una segona part se’ns va assignar un tutor, el Sergi Trilla, un metge que fa anys que es dedica a l’emprenedoria. Gràcies a això vam poder desenvolupar el projecte, donar-li cos i guanyar el primer premi.

Montserrat Llinás, guanyadora del Premi Infermeria i Societat a la Innovació 2017 / Carla Benito

Què significava guanyar aquest premi?

Doncs seguir. Després de passar per molts congressos vam trobar una empresa comercial que va voler el producte i des de fa 4 anys estem treballant en això. Durant aquest temps el projecte s’ha pogut fer més potent i ara ha derivat en un model integral: cal redissenyar tot el procés des que el pacient sap a consultes externes que l’han d’operar fins que se li dóna l’alta. Ens hem adonat que el pacient no tenia coneixement de què suposava el post operatori i li donava molta ansietat saber de cop que en tres dies estaria connectat a un rentat vesical continu.

Dins del nou projecte hem dissenyat una bufeta artificial que ens servirà per a la formació al personal d’infermeria de la màquina. De pensar només en la tècnica hem derivat a un procés més integral per la garantia del pacient i dels professionals. A més, també s’han creat pautes a seguir amb els pacients des del minut u.

Estimem que amb tot això podem arribar a disminuir en un 80% les complicacions que es tenen amb la tècnica manual. Podrem reduir quasi un 40% el que és el cost, ja que t’estalvies reiniciar procediments o intervencions quirúrgiques, cosa molt important per a la qualitat de vida del pacient.

La idea és aplicar el projecte arreu o limitar el seu ús en un inici a Vall d’Hebron?

Ara estem a punt d’acabar el prototip però abans de llançar-la al mercat cal fer un assaig clínic. La idea és que arribi al mercat, comercialitzar-ho i que el seu ús arribi a escala internacional. La tecnologia de la qual parlem ràpidament pot ser internacionalitzada perquè tant a Espanya com a la resta del món és manual, segons el que hem vist.

I com us esteu finançant?

La innovació és una manera de fer les coses però requereix esforç, molta feina i diners. Aquest projecte està pressupostat en uns 430.000 euros. Hem aconseguit un DTS i un CDTI que ens ha suposat 200.000 euros amb els quals hem aconseguit fer el prototip per exemple. També ens hem presentat a la compra pública innovadora perquè a finals d’aquest any ja estarem a punt de fer l’assaig clínic. Calculem que encara tenim per dos anys.

Arran d’aquest projecte estem redactant dues possibles patents i això també ens donarà força a la translació al mercat.

Montserrat Llinás, Supervisora d’Infermeria de Malalties Infeccioses de Vall d’Hebron – Drassanes / Carla Benito

Entenc que el fet d’estar a premis com el d’Infermeria i societat us ajuda a difondre el projecte. Com ha anat?

Sí. A més són uns premis on no et presentes tu directament, hi ha una persona que et proposa. En el meu cas ha estat Montserrat Artigas, Directora d’infermeria quan jo pensava en aquest projecte a la Vall d’Hebron, qui em va proposar per a la secció d’innovació. Estic molt contenta perquè els diners que ens han donat per haver guanyat van també al projecte i això és el que fa que tiri endavant. A més a més, que es publiqui a diversos llocs i també a la web de l’hospital i ens obri el camí per anar a altres congressos dóna peu a què en properes convocatòries el projecte ja sigui considerat com un projecte d’èxit.

Per què creus que no se li havia acudit a ningú? Els cirurgians també havien vist que se’ls hi retornaven pacients per ser operats de nou però ha estat la vivència de la infermera qui ha vist necessari aquest projecte, és així?

A nivell d’infermeria estem molt envoltades de tecnologia però sempre ha estat exògena, mai ha estat ideada o pensada per portar al mercat. La majoria de la tecnologia està molt pensada per àrees on no només la infermera supervisa i ha de fer la tècnica. El fet de ser una tècnica amb elevades càrregues de treball, grau d’insatisfacció i problemes de salut laboral en Infermeria, potser passa inadvertit per altres categories.

Quan una és infermera i és sensible amb les seves competències professionals, té una visió de com poder millorar la feina de les infermeres. No és un tema d’estalviar recursos, el que jo vull és que les cures de la infermera tinguin un valor afegit i no estigui entrant i sortint de l’habitació. Vull que aquell temps el guanyi en atenció directa amb el pacient, per educació sanitària, per atendre’l i no en controlar un sèrum i buidar bosses de diüresis.

Serà infermeria qui estigui més sensibilitzada en detectar-ho. Vull pensar que és això.

Ara estàs al capdavant d’infeccioses. Com has anat cap aquest projecte?

Com a infermera m’he desenvolupat en moltíssimes àrees. Fa un any que estic al capdavant d’Infeccioses però vinc més del món de l’automatització. Vinc de l’hemodiàlisi. De fet vaig fer un stage al Canadà on vaig veure els canvis de fer les coses de manera manual aquí a automatitzades allà. A Vall d’Hebron també he estat al Departament de Qualitat i Seguretat de Pacients i vaig veure que moltes de les complicacions que existeixen ara es poden resoldre amb la tecnologia.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*