Autonomia de gestió: cal fer-ho realitat

Quan qui està a prop dels problemes reals dels ciutadans pot gestionar els recursos és capaç de donar millor resposta a les necessites locals, treballant junt amb la comunitat, garantint el seguiment i l'atenció amb el metge i la infermera de capçalera.

Glòria Jodar
 
 
 

Els professionals d’atenció primària tenen la missió de tenir cura de les persones promovent la salut i prevenint la malaltia en totes les situacions. L’autocura i la responsabilitat envers la mateixa salut són les eines que utilitzem per facilitar la presa de decisions en relació a tot el que pot afectar-la i sobretot per mantenir-la.Tanmateix les infermeres, els metges, i tots els professionals dels equips, voldríem aplicar aquest principi sobre la base de la responsabilitat i el rendiment de comptes en el nostre propi dia a dia. Per fer-ho cal apostar per fórmules de gestió que facilitin amb la màxima autonomia la pràctica dels professionals mitjançant lideratges capaços de gestionar el coneixement, tots els talents i la creativitat. No ha de fer cap por després de més de 30 anys de reforma de l’Atenció Primària en Salut (APS) l’aposta clara per gaudir de la màxima autonomia per gestionar i organitzar les nostres agendes, l’atenció al domicili, les visites virtuals o l’atenció grupal. Tot el que fem diàriament junt amb la població que atenem i amb els recursos propis i de l’entorn.

La majoria d’Equips d’Atenció Primària en Salut (EAPS) han donat resposta dins d’un sistema jeràrquic i administratiu molt ple de càrregues burocràtiques amb resultats de salut molt acceptables i amb una bona percepció per part de la població sobre el seu estat de salut, tot fa pensar que amb més autonomia aquests resultats encara podrien ser molt millors. Treballar amb més responsabilitat afavorirà l’orientació centrada en les persones ateses. Quan qui està a prop dels problemes reals dels ciutadans pot gestionar els recursos és capaç de donar millor resposta a les necessites locals, treballant junt amb la comunitat, garantint el seguiment i l’atenció amb el metge i la infermera de capçalera, facilitant la continuïtat i resolent amb la intenció d’evitar als usuaris demores innecessaris, repeticions de proves i canvis constants de professionals.

Els qui han pogut dirigir amb més autoritat i menys nivells jeràrquics han estat els equips que han buscat fórmules de gestió publiques però alternatives al règim de gestió públic i amb implicació jurídica dels professionals. Els estudis realitzats han fet visible que maximitzant l’autonomia i la responsabilitat es facilita que les accions clíniques i de cures s’enfoquin a les necessitats de les persones, incrementant la satisfacció dels professionals, i milloren els resultats de salut sobretot en pacients amb problemes crònics que precisen seguiments periòdics i una bona coordinació amb tots els recursos disponibles.

Els directors dels EAPs del sistema públic si més no han treballat per eliminar normatives i controls burocràtics innecessaris, simplificar els processos que no aporten cap valor afegit a les persones, apropar les decisions on es produeix el servei i sobretot aprofitar les TIC per facilitar l’accés i evitar visites i desplaçaments innecessaris. Tot això comptant amb una estructura més limitadora que facilitadora que per mantenir l’statu quo no ha estat capaç de transformar valors encara molt arrelats sobretot de selecció de persones, capacitat d’actualització i aprofitament de les categories professionals, i una nova visió dels sistemes d’incentivació, que vagin més enllà de les actuals DPOs (Direcció per Objectius).

Cal no confondre l’autonomia de gestió que es pot definir com la capacitat dels professionals per gestionar tot el que té relació amb els serveis que ofereixen amb la reducció de serveis públics sinó ans al contrari, l’atenció primària precisa canvis profunds, que sens dubte han d’afectar el conjunt del sistema. Hauríem de ser valents i posar sobre la taula els costos de les ineficiències de les estructures i dels nivells jeràrquics cada vegada més allunyats d’on es dóna el servei.

És evident que si ha hagut models de gestió que han estat capaços de generar beneficis, un model d’autogestió real per als EAPs sense ànim de lucre pot ser capaç de generar beneficis a favor de la millora dels recursos per a l’atenció als ciutadans i que alhora podrien millorar les condicions laborals dels professionals. La majoria d’equips de Catalunya tenen lideratges professionals capaços d’anar molt més enllà i amb prou capacitat per afegir a les planificacions estratègiques i de control habilitats afectives i emocionals que donin valor al lideratge clínic.

L’Atenció Primària a Catalunya ha de promoure una nova relació professional, són els professionals qui tenen el rol d’agent sanitari dels ciutadans i si realment actuem de porta d’entrada al sistema sanitari també hem de poder comprar serveis a altres nivells assistencials i a altres especialitats.

Si l’autonomia de gestió amb regles del joc clares millora l’eficiència i aquesta millora pot utilitzar-se en benefici de les persones que atenem, situant al ciutadà en el centre de l’organització i a l’APS en el centre del sistema, no hi podem renunciar. L’administració ha d’apostar clarament per l’autonomia de gestió real i per un nou discurs ètic, que preservi tots els valors públics i alhora combini i reequilibri valors nous al discurs de la integritat burocràtica administrativa, que ha tocat sostre.




Glòria Jodar
Sobre Glòria Jodar

Diplomada en Infermeria. Doctora en Ciències Infermeres. Ha treballat com a Coordinadora de Processos de Infermeria de l’ICS, com a Directora del Pla d’innovació d’Atenció Primària i Salut Comunitària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. És autora de publicacions en revistes científiques, revistes d’associacions i d’altres entitats, i és autora de capítols de varis llibres. Es membre del Think Tank Bsalut (www.bsalut.net), editora de la “Revista de Innovación y Sanidad Integrada”, RISAI, disponible a www.risai.org i alhora editora del “Butlletí d’Innovació i Gestió Sanitària”, BIGS, disponible a www.bigs.es. Actualment ocupa el càrrec de Directora de l’EAP Sant Andreu de la Barca, responsabilitat que compagina amb la Vicepresidència del Col·legi Oficial d’infermeres i Infermers de Barcelona. Contacte: Twitter | Més articles