ESCEPTICÈMIA

Avaluar missatges de salut és cosa de nens

Sobre l'ensenyament de conceptes clau per prendre millors decisions de salut.

Gonzalo Casino
 
 
 

Si li dius a algú que un missatge sobre un tractament és cert, podrà creure’t o no; però si li ensenyes com avaluar-ho, serà capaç de jutjar per si mateix missatges similars. A més, podrà prendre millors decisions sobre la seva salut. La idea sembla senzilla, però aplicar-la és un repte enorme, tal és la infinitat de tractaments i missatges contradictoris. No és fàcil distingir les afirmacions veritables de les falses sobre un tractament, digui’s fàrmac, dieta, psicoteràpia, cirurgia, estil de vida o qualsevol altra intervenció terapèutica o preventiva per millorar la salut. Els missatges que rebem dels mitjans de comunicació o dels nostres coneguts poden ser molt dispars, i ni tan sols els dels metges són sempre coincidents. Fa falta, per tant, tenir un cert criteri per orientar-se i prendre decisions sobre la salut d’un mateix. Però, com desenvolupar aquest criteri?

Encara que moltes afirmacions falses poden ser benintencionades, abunden les motivades per interessos econòmics o d’un altre tipus. En qualsevol cas, és il·lusori creure que, amb les mesures oportunes, s’aconseguiria que tota la informació fos veraç. La solució per minimitzar els costos econòmics i de salut de la informació de mala qualitat passa irremeiablement per millorar l’alfabetització mèdica. Però, com ensenyar a avaluar alguna cosa tan complexa com és la informació sobre els beneficis i els perjudicis de les intervencions? I per on començar?

Hi ha hagut iniciatives molt interessants, com el llibre Know Your Chances: Understanding Health Statistics, l’eficàcia del qual per millorar la capacitat d’interpretar les dades mèdiques va ser confirmada en dos assajos aleatoritzats. Però cap sembla tan ambiciosa com el projecte Informed Health Choices. Liderat per Andrew Oxman, investigador de l’Institut Noruec de Salut Pública i un dels promotors de la medicina basada en l’evidència, pretén ensenyar les claus del pensament crític sobre tractaments començant, o acabant, pels nens.

Oxman, que fa tres dècades s’involucra a ensenyar a metges, autoritats sanitàries, pacients i periodistes com avaluar els missatges sobre tractaments, ha decidit centrar-se en els nens. Amb un equip internacional de col·laboradors, entre els quals es troba Ian Chalmers, un dels fundadors de la Col·laboració Cochrane, ha desenvolupat una sèrie de quaderns, còmics i altres materials educatius per a nens de 10 a 12 anys i ha començat a avaluar la seva eficàcia mitjançant un assaig aleatoritzat a Uganda. Ja han participat més de 15.000 nens, que han respost un qüestionari d’avaluació després de rebre classes teòriques i pràctiques amb els materials del projecte. Els resultats de l’assaig s’estan analitzant i es coneixeran aviat. Veurem llavors si el mètode funciona i si els nens estan preparats o no per avaluar la informació sobre tractaments a partir dels conceptes ensenyats, que són la clau del projecte.

L’equip d’Oxman ha identificat 34 conceptes clau sobre la fiabilitat dels missatges, les comparacions entre tractaments i l’avaluació de les evidències. Ha començat a ensenyar als nens una dotzena d’idees tan importants com aquestes: els tractaments poden ser perjudicials, les experiències personals o anècdotes no són representatives ni fiables per valorar un tractament, l’àmplia difusió d’una intervenció no garanteix que sigui beneficiosa o segura, els tractaments més nous i cars no són necessàriament millors i l’avaluació de l’eficàcia d’un tractament exigeix una comparació equitativa amb un altre tractament. També se’ls ensenya que les opinions d’experts o autoritats no són suficients per jutjar una intervenció i que calen proves. Ara bé, amb aquests i uns altres quants conceptes ben assentats, avaluar els beneficis i riscos d’un tractament podria ser cosa de nens. O gairebé.

Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.

Gonzalo Casino
Sobre Gonzalo Casino

Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d'Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999. gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com Contacte: Twitter | Més articles