Barcelona atén en un any més d’un centenar de persones afectades per tràfic d’éssers humans

L'any 2017, la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH) va donar servei a 109 unitats familiars. La majoria patien tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual però molt poques van denunciar. El perfil de les víctimes, destaca el consistori, és "variat" tot i que són majoria les dones joves d'origen nigerià

Yeray S. Iborra
 
 
 
La regidora de Feminismes, Laura Pérez | Ajuntament de Barcelona

La regidora de Feminismes, Laura Pérez | Ajuntament de Barcelona

La realitat del tràfic de persones no és llunyana, i ara se sap una mica més del cert: Barcelona va atendre l’any 2017 més d’un centenar d’expedients relacionats amb el tràfics d’éssers humans. Fins a 109 persones van passar per la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), creada pel Govern d’Ada Colau a l’octubre de 2016, per a rebre assessorament psicològic, social i legal.

La majoria de les víctimes (91,74%) patien tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual i el perfil més repetit de les persones acompanyades pel consistori va ser el d’una dona, d’origen nigerià i jove (menor de 30 anys).

La casuística de persones ateses per la UTEH va ser diversa i, tot i que la majoria d’unitats familiars es van adreçar l’any 2017 afectades per tràfic amb fins d’explotació sexual (fins a 100 persones); va haver-hi cinc persones que patien directament explotació sexual; tres que havien estat víctimes de tràfic amb fins d’explotació laboral; i una d’explotació laboral.

L’Ajuntament de Barcelona només ha pogut acompanyar les víctimes en onze processos penals. “Cal estar fort per tirar endavant per la via legal”, ha lamentat les baixes xifres de denúncia la responsable del Departament d’Atenció i Acolliment per violència masclista de Barcelona, Bàrbara Roig.

Un òrgan de coordinació pioner

La UTEH és un projecte pioner en l’àmbit municipal que forma part d’un circuit contra el tràfic d’éssers humans i que pretén facilitar la coordinació entre les policies i els diferents serveis que la ciutat ofereix a les persones que veuen vulnerats els seus drets. “Es pensa en el marc d’una taula interinstitucional. Volíem millor coordinació. És complicat coordinar tants actors; una part important de la feina de la unitat es formar els diferents serveis de l’Ajuntament”, ha dit explicat la regidora de Feminismes del consistori, Laura Pérez, que ha demaant –sense entrar en detall– una llei contra el tràfic que afavoreixi la gestió local.

De moment, l’objectiu del servei municipal és actuar en un segon nivell, és a dir, no s’encarrega de la detecció –tasca adreçada als cossos de seguretat– sinó, segons atén una portaveu municipal a aquest mitjà, “sobretot a la reparació del dany que causa el tràfic en les persones”.”L’impacte psicològic és molt important. Són processos de recuperació lents. El més important és trencar l’aïllament de la víctima, perquè moltes vegades la seva explotació està molt vinculada a la comunitat”, ha destacat Bàrbara Roig. “La detecció no vol dir sortir de la xarxa d’explotació. Aquest és un procés que es fa en la mida que la situació personal ho permet. No sempre es dona la situació per a la desvinculació de les màfies”.

La UTEH atén a qualsevol potencial víctima de tràfic que es trobi a Barcelona, sigui quina sigui la seva situació administrativa i també dóna atenció a les persones de l’entorn més immediat de les víctimes. “A les persones a vegades se les atén d’urgència, directament a comissaria, d’altres se les cita després”.

Perfil “variat” però majoria de dones joves i d’origen nigerià

Dones joves i d’origen nigerià és el perfil més comú del més d’un centenar de casos atesos pel consistori. Pel que fa al gènere de la víctima, 89 persones eren dones, 16 dones trans i quatre, homes. De les 109 persones detectades, la franja d’edat majoritària es trobava entre les persones de 18 a 29 anys. Un 81,65% de les víctimes per tant, es trobaven per sota dels 30 anys.

Tot i el ventall de nacionalitats –es compten fins a una vintena en els registres de 2017– del més d’un centenar de persones ateses, la majoria (51 persones) eren d’origen nigerià. “Tot i aquestes coincidències, realment el perfil és molt variat”, ha insistit el consistori.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*