Barcelona cau a la primera ronda i no acollirà la seu de l’EMA

Amsterdam ha estat l'escollida per rebre la seu de l'EMA després que les votacions hagin fet caure a Milà i Copenhague

Carla Benito
 
 
 
Foto d'arxiu: La ministra de Sanitat Dolors Montserrat amb Jaume Collboni i el secretari general del departament de Salut davant la Torre Glòries, il·luminada per l'EMA / AJUNTAMENT DE BARCELONA

Foto d'arxiu: La ministra de Sanitat Dolors Montserrat amb Jaume Collboni i el secretari general del departament de Salut davant la Torre Glòries, il·luminada per l'EMA / AJUNTAMENT DE BARCELONA

Barcelona ha caigut en la primera ronda de votacions i no acollirà l’Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès). L’elecció s’ha realitzaten el Consell d’Assumptes Generals de la Unió Europea, on participaven tots els estats membres.

Amsterdam ha estat la vencedora definitiva i serà la ciutat que albergarà la seu de l’EMA. Milà s’ha enfrontat a Amsterdam en una tercera ronda després d’eliminar a Copenhaguen de la competició.

Barcelona hauria quedat descartada en la primera de les tres rondes. Les ciutats que han rebut més vots en aquesta primera ronda, i que per tant han passat a la segona, són Milà, que s’ha emportat 25 punts, i Amsterdam i Copenhaguen, que han rebut 20 cadascun. Barcelona ha quedat fora amb 13 punts.

La ciutat que albergarà la seu de la EMA, Amsterdam, s’ha escollit aquest mateix dilluns mitjançant votació secreta. La seu es mourà a la ciutat escollida el 2019, data en la que el Brexit es materialitzarà, després de 22 anys a Londres.

El sistema de votació per escollir l’Agència suposava que, per guanyar, una de les ciutats candidates rebés els vots directes de 14 estats en una primera ronda. De no ser així, les tres opcions més puntuades passaven a una segona votació. Si encara així cap ciutat aconseguia el suport de 14 estats es passaria a una tercera ronda entre les dues preferides.

Unitat plena de retrets

La candidatura de Barcelona havia aconseguit la unitat de totes les administracions, Ajuntament, Generalitat i Ministerio. Malgrat aquest esforç, el desenvolupament de la campanya no ha estat exempt de retrets entre administracions, sobretot quan, fa tres setmanes, va transcendir que Barcelona perdia opcions com a candidata.

Poc abans començar la sessió on els països membres de la Unió anaven a decidir quina ciutat acolliria la seu de l’Agència Europea del Medicament, el tinent d’alcalde de Barcelona Gerardo Pisarello rebaixava les expectatives assegurant que acudien a Brussel·les amb “la consciència tranquil·la”, ja que Barcelona està reconeguda com la millor ciutat “pel seu ecosistema investigador i científic”.

El tinent d’alcaldia contestava així a les declaracions de la ministra de sanitat, Dolors Montserrat, que un parell d’hores abans havia acusat a l’independentisme de “no posar fàcil” que Barcelona fos la seu de la EMA. “Nosaltres no hem abandonat als catalans a la sort de l’independentisme. La partida encara està en joc”, havia assegurat Montserrat.

La tercera institució implicada, la Generalitat de Catalunya, ha estat una administració pràcticament desconnectada de la carrera per la seu de l’EMA des que el conseller del ram, Toni Comin, fos cessat per ordre de Rajoy en aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Finalment, i després de negociacions entre el Departament de Salut de la Generalitat i el Ministeri de Sanitat del Govern central, el director del Servei Català de la Salut i actual secretari general en funcions del Departament, David Elvira, ha viatjat també a Brussel·les. Elvira ha opinat mitjançant xarxes: “Malgrat l’anomalia institucional que patim l’equip del Departament de #Salut seguim apostant fins l’últim minut a fer l’esprint final perquè #Barcelona estigui hostatjant una de les principals agències europees” #EMA

Barcelona sumava en qualitat

Un dels criteris que fallava perquè Barcelona fos l’escollida era el de dispersió geogràfica. L’estat on es troba Barcelona ja compta amb diverses agències comunitàries europees: seguretat laboral, control de pesca, propietat intel·lectual, satèl·lit i energia. En total la Unió Europea compta amb 35 agències descentralitzades.

Encara així, Barcelona superava amb èxit els requisits tècnics i aprovava amb nota. Els criteris que la Comissió Europea contemplava en l’avaluació van ser l’accessibilitat, la seguretat social, l’assistència mèdica per treballadors i familiars, i les instal·lacions educatives per als seus fills. Es valorava també si l’agència podia entrar en funcionament amb garanties just deixar Londres.

Quant a l’ecosistema científic i investigador a què alts càrrecs s’han referit en múltiples ocasions per enaltir Barcelona, segons dades recollides per Barcelona Global, la capital catalana compta amb 31 centres de recerca biomèdica, ciències de la salut i sanitat animal i amb 230 laboratoris i és la cinquena ciutat europea en termes de producció científica. A més, Espanya és el segon país europeu en nombre d’assajos clínics.

Aquesta no era la primera vegada que Barcelona manifestava la seva voluntat d’acollir l’agència. Ja ho va fer en una altra ocasió, quan s’havia de decidir on situar-la. Va ser el 1992, quan l’estat espanyol, en el marc dels Jocs Olímpics, va presentar la candidatura de Barcelona com a seu, quedant en segon lloc per darrere de Londres, on va ser finalment situada.

El segon intent per quedar-se amb aquesta agència, que té un ecosistema associat de més d’1.600 empreses i que rep més de 40.000 visites anuals, va començar just després del referèndum del Brexit.