Barcelona posa en marxa el primer pla de salut mental

El projecte comptarà amb 51,2 milions d’euros pel primer any de vida.

Caralp Mariné
 
 
 
Presentació del Pla de Salut Mental de Barcelona / Ajuntament de Barcelona

Presentació del Pla de Salut Mental de Barcelona / Ajuntament de Barcelona

Entre l’any 2005 i el 2014 ha augmentat un 7% el nombre de veïns de Barcelona afectats per un trastorn mental sever. Segons l’Enquesta de Salut de Barcelona del 2011 l’11% dels homes i el 17% de les dones presenta risc de patir un trastorn mental. Per tots aquests motius l’Ajuntament de Barcelona he decidit incorporar aquest tema en una posició important de les polítiques municipals.

El consistori ha presentat aquest dimecres el primer Pla de Salut Mental de la ciutat que estarà vigent els pròxims set anys i que comptarà amb 51,2 milions d’euros pel primer any de vida, la resta de pressupost s’anirà definint segons les necessitats i l’aprovació del pressupost municipal en cada exercici. El pla proposa 111 accions a desenvolupar a curt i mitjà termini i defineix les línies estratègiques que marcaran les actuacions dirigides a afrontar aquest tema. “Per primera vegada la salut mental no és la germana pobre de les polítiques socials”, ha manifestat Laia Ortiz, segona tinent d’alcalde del consistori durant la presentació del document.

La primera d’elles és la de millorar el benestar psicològic de la població abordant els determinants socials de la salut mental, és a dir, duent a terme accions preventives que ajudin a treballar tots aquells aspectes de la vida que poden provocar molèsties en la salut mental de la població. “No podem abordar el benestar dels veïns sense abordar els determinants socials”, ha assegurat Ortiz.

El document presentat aquest dimecres es el resultat del treball elaborat durant sis mesos per la taula de salut mental de Barcelona, constituïda el gener passat i que inclou diversos agents del sector com l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), grups polítics municipals, representants d’entitats socials en salut mental o el Consorci Sanitari de Barcelona, entre d’altres.

Per fer-ho aquest pla proposa que les accions vagin molt més enllà dels serveis sanitaris i que es duguin a terme de forma transversal i no només des del comissionat de salut. Per això s’hi veuran implicades altres àrees del Govern municipal que poden dur a terme projectes que previnguin els problemes que causen aquestes malalties. Com pot ser l’àrea d’habitatge, drets socials, infància i joventut o d’altres.

Els determinants socials de la salut mental

El pla posa l’accent, segons ha explicat aquest dimecres la comissionada de salut, Gemma Tarafa, en tres grups de població que es troben en una situació més vulnerable. Els infantis, els adolescents i els adults joves.

Segons el document presentat aquest dimecres les condicions de vida adverses durant la infància estan associades a temes de salut mental. L’assetjament escolar també pot tenir un impacte important en la salut de la població infantil i adolescent. Per això una de les accions que planteja aquest pla és ampliar els recursos dels Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) i garantir una cartera de serveis equitativa, i sobretot, adaptada a la realitat de cada barri.

Un altre determinat de la salut mental que afecta les persones adultes joves és sobretot l’atur, un factor relacionat directament amb això. I és sobretot l’atur de llarga durada el que s’associa a un pitjor mal estar. El gener del 2016 el 49,4% de les persones aturades de Barcelona portava dos anys o més buscant feina, mentre que aquesta xifra al 2007 era només del 8,1%. Per fer front això l’Ajuntament proposa plans com el de reforçar la inserció laboral de joves als districtes amb més necessitat d’inserció.

L’habitatge és un altre dels factors que determina la vulnerabilitat de les persones. El 13,4% de les llars amb menors ha tingut algun endarreriment a l’hora de pagar l’import de la hipoteca o el lloguer durant els últims 12 mesos, una situació que pot causar malalties mentals. Per fer-ho l’ajuntament també proposa en aquest nou pla accions dirigides a pal·liar aquest tema, com ara prevenir i intervenir en els desnonaments oferint mediació entre les parts –ja en marxa- o adjudicar 2.000 habitatges públics a col·lectius en situació de vulnerabilitat. A més volen potenciar els programes dirigits a facilitar l’accés al’ habitatge a les persones que pateixen malaltia mental.

El document recorda que la majoria de recursos dedicats a fer front aquest tema s’havien destinat fins ara en l’atenció i al tractament de la malaltia. Unes polítiques que segons aquest govern no havien posat prou èmfasi en la prevenció comunitària.

Altres eixos del pla de salut

A més a més d’abordar els determinants socials de la salut mental aquest pla proposa accions per garantir l’accés als serveis de salut mental, sense que hi hagi discriminació de cap tipus, respectar els drets de les persones amb malaltia mental i lluitar contra l’estigma i per últim, assegurar l’avaluació de l’impacte de les actuacions i garantir la governança del pla.

Per garantir aquesta governança Gemma Tarafa ha explicat que la previsió és reunir-se periòdicament amb el grup promotor del pla per anar avaluant l’efectivitat de les accions dutes a terme.

Tarafa també ha explicat que alguns dels projectes que incorpora el pla ja s’estan duent a terme, com és el cas de les activitats dirigides a reforçar la convivència veïnal amb persones amb malaltia mental o consolidar la inserció laboral de les persones amb malaltia mental en el mercat ordinari.