Un brot de xarampió a Guinea evidencia el “feble” sistema sanitari que va deixar l’Ebola

Des de principis d'any s'han confirmat 3.468 casos i 14 morts a causa de la malaltia al país. Segons l'ONU, només el 18% dels fons recaptats durant l'epidèmia de l'Ebola s'ha destinat a reconstruir els sistemes de salut de la regió més afectada

Icíar Gutiérrez
 
 
 
Els nens són vacunats durant el primer dia d'un programa de vacunació contra el xarampió a Conakry, la capital de Guinea / MARKEL REDONDO

Els nens són vacunats durant el primer dia d'un programa de vacunació contra el xarampió a Conakry, la capital de Guinea / MARKEL REDONDO

Aquest és un article de eldiario.es

Menys d’un any després de dir adéu al pitjor brot d’Ebola de la història, que va matar més d’11.000 persones en diversos països de l’Àfrica Occidental, Guinea Conakry té un nou enemic a combatre: el xarampió. L’efecte “devastador” de l’Ebola en un ja de per si precari sistema sanitari explica, segons el parer de Metges Sense Fronteres (MSF), l’origen d’aquesta nova epidèmia que ha afectat 3.468 persones i ha deixat 14 morts des del gener en un els països més pobres del continent.

“La crisi de l’Ebola –entre 2014 i 2016– va tenir un gran impacte en els programes rutinaris de vacunació i va reduir la cobertura de la protecció contra les malalties infantils, inclòs el xarampió”, assegura Ismael I. Adjaho, coordinador i metge de MSF al país, en una entrevista amb eldiario.es.

Durant aquests dos anys, segons relata Adjaho, el risc de contagiar a algú amb una simple agulla o la desconfiança de la població, que no anava als centres de salut pel fet de considerar-los llocs perillosos, van interrompre l’atenció de malalties com el xarampió, molt contagioses (una persona infectada pot contagiar-ne fins a 18), però fàcilment prevenibles i de tractament accessible. La majoria dels recursos, com a treballadors o equips, també es va destinar a lluitar contra l’Ebola.

Un nen rep vitamina A després d’haver estat vacunat de xarampió en un punt de vacunació en la comuna de Matoto, a Conakry, Guinea. Cada nen menor de cinc anys rep una dosi com a complement per a la falta de vitamina A. / MARKEL REDONDO

Com a teló de fons, insisteix l’ONG, hi ha un sistema nacional de salut que encara presenta “carències greus” per prestar l’atenció més bàsica a la població. La nova epidèmia ha estat declarada un any després que les autoritats guineanes intentessin recuperar part del terreny perdut amb una campanya massiva de vacunació contra el xarampió. “És un senyal preocupant de la debilitat del sistema sanitari del país”, apunta Ibrahim Diallo, representant de MSF.

A Guinea, un país ric en minerals on més de la meitat de la població viu sota el llindar de la pobresa, les persones “no fan ús dels serveis sanitaris, ja que han de pagar pels costos de la consulta i els medicaments”, precisa Adhajo. “L’escassa inversió en salut condueix a instal·lacions deteriorades, escassetat de personal sanitari capacitat –només 18 metges per 100.000 persones– i subministraments mèdics insuficients”, afegeix.

“El món s’ha tornat a dormir”

Evitar que tornés a ocórrer era la idea central de les anàlisis en aquell moment. Una de les lliçons que va deixar la fi del Ebola va ser la necessitat d’enfortir amb recursos suficients els ja febles sistemes sanitaris dels tres països -Guinea, Sierra Leone i Libèria- més sacsejats per la mortífera epidèmia. Reconstruir-los era el primer pas i una de les principals demandes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i experts en salut pública.

No obstant això, l’ONG denuncia, amb dades de Nacions Unides, que només el 18% dels fons internacionals destinats durant l’epidèmia s’han invertit en la recuperació dels sistemes de salut. “Si l’Ebola va ser un toc d’atenció, sembla que des de llavors el món s’ha tornat a dormir”, critica Mit Philips, assessor de Polítiques de Salut de l’ONG. “L’impacte de les promeses sobre finançament, suport i capacitació encara no és palpable per a la població i així ho demostra aquest brot de xarampió”, sentencia.

“Les nombroses organitzacions que van venir a donar suport a Guinea fins al final de l’epidèmia d’Ebola han desaparegut dels congestionats carrers de Conakry. S’han elaborat plans, s’han promès una mica de diners, però fins ara, a més de la vigilància, el sistema de salut de Guinea es troba en un estat similar al que existia abans d’Ebola”, lamenta el coordinador de MSF al país.

L’organització humanitària ha conclòs una campanya, en col·laboració amb el Ministeri de Salut, en què han estat vacunats gairebé 450.000 nens a la capital, Conakry, un dels llocs més afectats pel brot al costat del districte de Nzérékoré.

Nens com l’Ibrahim i el Camara, de tres i dos anys. La seva mare, Bangoura, segons el testimoni recollit per l’ONG, ha acudit a un punt de vacunació. “Estaven ja vacunats de la pòlio perquè sé que les vacunes són importants. Vaig escoltar que MSF és una organització mèdica i que el xarampió és molt perillós. Vaig venir per protegir els meus fills”, explica.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*