“Cal protegir el sistema que ha convertit a Espanya en referent indiscutible”

L'Organització Nacional de Trasplantaments compleix 30 anys i ho fa en millor forma que mai. La seva directora, Beatriz Domínguez-Gil, ens explica com la institució continua treballant perquè el pacient que ho necessita sigui trasplantat a temps i amb les majors garanties. Però adverteix, si volem mantenir a Espanya en l'excel·lència, es fa ineludible apostar per la recerca

Beatriz Domínguez-Gil
 
 
Beatriz Domínguez-Gil, directora de l'Organització Nacional de Trasplants. / ONT

Beatriz Domínguez-Gil, directora de l'Organització Nacional de Trasplants. / ONT

Fa 65 anys, l’equip de John Merryl i Joseph Murray es preparava a l’Hospital Brigham de Boston per a realitzar una intervenció que canviaria per sempre l’atenció sanitària. Dos bessons univitel·lins anaven a ser els protagonistes del primer trasplantament realitzat amb èxit entre éssers humans.

Aquesta fita va marcar un punt de partida per al desenvolupament clínic dels trasplantaments, no exempt de problemes tècnics, immunològics, organitzatius, ètics i legals.

No en va, la història del trasplantament sempre ha estat vinculada a la complexa definició de la mort d’una persona i la seva acceptació des del punt de vista jurídic.

No obstant això, avui és una tècnica habitual en més de cent països del planeta. De tots ells, hi ha un que durant 27 anys consecutius ha estat i és líder indiscutible tant en activitat de donació com de trasplantament: Espanya, referent mundial en superar amb escreix les xifres dels territoris del seu entorn.

El 2018, el nostre país va registrar la taxa més gran de donació de la seva història, aconseguint els 48 donants per milió de població (pmp) i va incrementar en un 37% els ja de per si mateix excel·lents números dels últims cinc anys. Així mateix, es van superar els 110 pacients trasplantats pmp, també molt per sobre de la resta de nacions.

Aquestes dades per si soles poden mancar de significat per a qui no estigui familiaritzat amb elles, però si les comparem amb països com els Estats Units (31,7 donants pmp), el conjunt d’estats membres de la Unió Europea (22,3 pmp) o una gran potència com Alemanya (9,7 pmp), es pot afirmar categòricament que el ciutadà espanyol és el que més possibilitats té a tot el món de ser trasplantat en cas de necessitar-ho.

Les raons després dels seus assoliments

Aquest èxit respon a un model organitzatiu, un model de gestió, construït sobre les bases que proporciona la Llei espanyola de Trasplantaments de 1979 i el nostre Sistema Nacional de Salut, que permet l’accés universal a una teràpia tan sofisticada com el trasplantament, sense cap mena de discriminació.

El Model Espanyol de Trasplantaments pivota sobre la figura del coordinador hospitalari de trasplantaments i està organitzat en unitats de coordinació liderades per metges intensius amb la col·laboració imprescindible del personal d’infermeria. Aquest treball compta amb el suport de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) i de les coordinacions autonòmiques de trasplantament, que actuen com a intermediaris entre els nivells tècnic i polític.

Precisament, aquest model i la pròpia ONT estem de celebració. Aquest any marca el nostre trentè aniversari, 30 anys treballant perquè el pacient que ho necessita es trasplanti a temps i amb les majors garanties com a element prominent en l’agenda política sanitària d’aquest país. I ens esforcem dia a dia per a assegurar i continuar millorant el nostre sistema.

Des de la seva creació, a Espanya més de 115.000 pacients s’han beneficiat del trasplantament d’un òrgan i més de 500.000 de l’implant d’algun tipus de teixit o cèl·lules humanes. No només s’han realitzat molts trasplantaments, sinó amb extraordinaris resultats atribuïts a una atenció sanitària d’alta qualitat i a un sistema que garanteix l’accés a les teràpies post trasplante.

A més, el sistema espanyol de trasplantament reflecteix la cohesió del Sistema Nacional de Salut: gairebé una quarta part dels trasplantaments que es duen a terme a Espanya es realitza amb òrgans donats en una altra comunitat autònoma.

La clau, el treball constant

La necessitat de trasplantament augmenta any rere any i la disponibilitat d’òrgans continua sent una prioritat. L’ONT compta amb el Pla 50×22 que, a través d’una sèrie de mesures avalades i implementades pels millors experts, té per objectiu arribar als 50 donants pmp i superar els 5.500 trasplantaments per a 2022.

Alguns exemples ja estan en marxa, com la col·laboració amb els serveis d’urgències, el foment de la donació en asistòlia, la incorporació de la sanitat privada al procés de donació o la flexibilització segura dels criteris d’acceptació d’òrgans per a trasplantament.

També és indiscutible la necessitat d’impulsar la recerca i fer una aposta clara per l’I+D+i. Existeixen moltes àrees per explorar i que poden aportar grans avanços, com la tolerància immunològica, la preservació d’òrgans o la prevenció del rebuig crònica.

Però si volem mantenir al nostre país en uns nivells d’excel·lència, es fa ineludible la implementació d’iniciatives que assegurin el benestar laboral, fomentin el reconeixement i el desenvolupament professional i, una vegada més, apostin per la recerca en aquesta àrea clínica.

Combatre el tràfic d’òrgans i el turisme de trasplantament és un altre dels grans reptes. La postura de l’ONT és ferma i així ho demostren les nombroses iniciatives internacionals fomentades pel nostre país.

La persistència espanyola ha aconseguit un consens en el Consell d’Europa a través d’una resolució adoptada pel Consell de Ministres i, en l’ONU, mitjançant una resolució que compta amb el suport de gairebé 70 països. En tots dos documents es recomana la creació de sistemes de notificació de casos de tràfic d’òrgans per part dels professionals sanitaris a les autoritats.

El futur dels trasplantaments

El demà ja està aquí. Cèl·lules humanes modificades estan permetent tractar malalties incurables fins al moment. El futur permetrà la utilització de cèl·lules mare per a reparar òrgans i teixits danyats, la qual cosa potser evita la realització d’un trasplantament.

És possible que en uns anys assistim a la creació d’òrgans bioartificials, la qual cosa no només permetrà afrontar l’escassetat d’òrgans sinó construir òrgans a la carta amb cèl·lules del mateix pacient, la qual cosa significarà evitar l’ús crònic de fàrmacs immunosupressors.

Però fins que aquestes promeses es facin realitat, el trasplantament d’òrgans continuarà funcionant tal com el coneixem avui dia. I ha costat molt arribar fins aquí. Per això, hem de preservar, protegir i reforçar un sistema que ha beneficiat a milers de pacients aquí i que ha convertit a Espanya en un referent internacional indiscutible.

Aquest és un article original de l’Agència SINC

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*