Cal una evolució real en el model d’organització de l’atenció primària: les infermeres som clau

Cal organitzar-nos en models interdisciplinaris i treballar per competències. La cooperació entre les diferents professions s'orienta a les necessitats reals i canviants de la població. Ens permet donar una resposta de forma eficient i no només enfocada a la producció

Enric Mateo Viladomat
 
 
 

L’organització dels serveis, la gestió de les persones i del coneixement dels equips d’atenció primària estan en un constant procés de canvi. El nou escenari és el resultat de les novetats tecnològiques, de les necessitats i demandes canviants de les poblacions adscrites, tant de salut com socials i de les característiques de l’àrea bàsica de salut on es presten els serveis. Naturalment, també té la seva influència el desenvolupament competencial dels professionals i del marc normatiu que regula l’exercici de les diferents professions sanitàries.

Cal plantejar on estàvem, on estem i on hauríem de situar-nos i com organitzar-nos per tal de buscar la màxima eficiència. Es fa imprescindible la reflexió sobre dos models d’organització:

Els models multidisciplinaris, organitzats en formats de col·laboració (treballar i/o ajudar a altres professionals), basats en l’organització del treball per funcions i sustentats en normes obsoletes. En definitiva, un model propi d’una altra època que ens recorda el treball en cadena on la jerarquia entre professionals ha demostrat ser ineficient. Aquests models són gens apropiats en professions amb alt grau de coneixement i possibilitats de resoldre noves necessitats de la població en ple segle XXI.

La infermera familiar i comunitària s’ha orientat al llarg dels anys per donar una resposta longitudinal i integral a la població que té assignada. Això és fruit del seu desenvolupament competencial, tant pel que fa a la formació (grau i especialista) com per la formació post-graduada i continuada. Les habilitats i expertesa de les infermeres, que fa anys treballem a l’atenció primària de salut, fa que aquest model no sigui vàlid ni des d’un punt de vista d’eficiència ni per donar resposta i resoldre els problemes reals de les persones.

Per això volem i cal organitzar-nos en models interdisciplinaris i treballar per competències. La cooperació entre les diferents professions s’orienta a les necessitats reals i canviants de la població. Ens permet donar una resposta de forma eficient i no només enfocada a la producció. Aquests resultats, que impacten en la salut i el benestar dels ciutadans, són mesurats i avaluats i cadascú es responsabilitza de les seves accions des del seu marc competencial.

A nivell col·lectiu, a les professions ens toca vetllar per l’avenç de la nostra disciplina, sense ingerències i respectant les professions alienes. A nivell personal, als professionals, tal com ens obliguem a través dels nostres codis deontològics, ens pertoca seguir formant-nos per tal de promoure la cultura del compromís i de l’esforç compartit. I a l’administració li pertoca, des d’un punt de vista normatiu, facilitar i no vetar el desenvolupament professional, en el nostre cas de la infermeria, en benefici dels ciutadans d’aquest país. I, per últim, cal aplicar les innovacions que milloren la implicació i el lideratge dels professionals.

Enric Mateo Viladomat
Sobre Enric Mateo Viladomat

Enric Mateo Viladomat Infermer assistencial al CAP Can Bou i CUAP Castelldefels al CASAP. Vocal d'Infermeria Familiar i Comunitària del COIB. Professor associat a la UAB i tutor del programa de formació dels residents d'Infermeria Familiar i Comunitària de la Direcció General de Planificació i Recerca en Salut (DGPRS). Membre del grup de Qualitat i de Gestió Infermera de la Demanda de l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC) i Instructor/director de SVB+DEA pel Consell Català de Ressucitació (CCR). Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*