Cap a un canvi de model: volem cases de parts públiques a Catalunya

S'obre la primera casa de parts pública a Martorell, sent aquest un moment decisiu i il·lusionant a Catalunya. Aquesta obertura representa un compromís real des de les institucions cap a un canvi real i explícit de model

Marta Busquets Gallego
 
 

Ja fa dotze anys que un grup de dones va crear Dona Llum Associació Catalana per un Part Respectat, com a plataforma activista per a les usuàries en relació amb l’atenció sanitària que rebem al nostre territori durant embaràs i part.

L’associació va néixer en paral·lel a altres grups i moviments de dones arreu del món, que d’acord amb les experiències de violència i falta de respecte, volien lluitar contra l’excessiva medicalització d’aquests processos i fer conèixer els seus testimonis i reivindicacions.

En els últims anys les coses han anat canviant. Ara sabem que moltes de les pràctiques rutinàries obstètriques no estan avalades per l’evidència, sovint hi van en contra. Sabem que una excessiva medicalització causa situacions de iatrogènia, és a dir, danys i perills causats per les mateixes intervencions.

L’evidència que mostra que enfocar embaràs i part com a esdeveniments fisiològics i segurs es va acumulant. Ja no reivindiquem “només” els grups de dones: la mateixa Organització Mundial de la Salut va emetre l’any 2014 una Declaració oficial amb el títol de “Prevención y erradicación de la falta de respeto y el maltrato durante la atención del parto en centros de salud“.

En aquest text, l’organisme utilitza de forma expressa paraules com maltracte o violència, tot validant de manera oficial les nostres reivindicacions i experiències, fins ara massa sovint descartades com a relats inexperts o massa emocionals.

La mateixa Organització Mundial de la Salut, davant del problema de la violència obstètrica i l’excessiva medicalització de l’embaràs i el part, ha considerat necessària fer una revisió sistemàtica de l’evidència per a redactar una nova Guia per a l’atenció del part, publicada a principis d’aquest any 2018. Aquesta guia advoca per una desmedicalització dels processos fisiològics que succeeixen durant el part.

En aquesta mateixa línia, el Ministeri de Sanitat espanyol l’any 2008 va publicar Estrategia de Atención al Parto Normal en el Sistema Nacional de Salud. Tot just un any abans, el 2007, s’havia publicat des del Departament de Salut de Catalunya la Guia per a l’assistència natural del part normal.

Els canvis en l’àmbit estructural sabem que són feixucs i sovint lents. Tot i això, de l’anterior podem entendre que la tendència haurà de ser la de la fisiologia, d’acord amb l’evidència i d’acord amb models europeus referents, que està comprovat que funcionen (com per exemple al Regne Unit o a Suècia).

Arribades a aquest punt ens trobem en un moment decisiu i il·lusionant a Catalunya: a finals de l’any 2017 es va posar en marxa la primera casa de parts pública a Martorell, la que ha de ser i volem que sigui primera de moltes.

Parlo de moment decisiu perquè aquesta obertura representa un compromís real des de les institucions cap a un canvi real i explícit de model:

Un model basat en la baixa intervenció de partida, és a dir, en la fisiologia. Un model pensat des de les circumstàncies individuals de les dones, no des de l’estandarització i la massificació, que ens permet prendre decisions no només sobre nosaltres mateixes durant el part, també respecte de les cures cap al nostre nadó, tot promocionant la maternitat responsable.

Un model que sabem, per l’experiència a altres països i per l’evidència disponible, que funciona en positiu. Un model sostenible no només a nivell de salut i experiències, també a nivell econòmic i organitzatiu.

Cal ara empentar entre totes, les dones, les administracions, les persones professionals, perquè aquesta llavor que hem plantat es desenvolupi exitosament. Catalunya té l’oportunitat, un cop més, de ser pionera. No podem desaprofitar-la.

Tot i la il·lusió que genera un horitzó ple de noves possibilitats per a nosaltres les dones, cal que siguem crítiques, que estiguem atentes.

Hi haurà resistències, per descomptat. El canvi de model no és només a nivell sanitari, també representa un canvi de dinàmiques a nivell de poder estructural: al centre ara hi posem el que les dones i els nostres nadons necessitem, el que decidim que necessitem d’acord amb les nostres circumstàncies.

No n’hi ha prou amb obrir o modificar espais. Cal seguir fent molta pedagogia, d’una banda i de l’altra. A les dones per a fomentar i fer realitat la nostra autonomia; les persones professionals hauran d’abandonar concepcions jeràrquiques i homogeneïtzadores en el seu exercici.

Pel que fa a les cases de parts, sabem que el model funciona si al seu capdavant hi són les llevadores, ben formades, actualitzades, conscients de la seva perícia i de la seva capacitat d’autonomia com a professionals expertes en embaràs i part fisiològic, i habilitat per a detectar quin menor nombre de dones pot requerir atenció especialitzada en cas de patologia.

Com a associació d’usuàries també ens preocupa que els criteris d’accés ara per ara siguin tremendament restrictius, i el més greu, no recolzats per l’evidència. En l’actualitat una dona amb diabetis gestacional controlada hi té vetat l’accés, o una dona a partir de determinades setmanes de gestació encara que no hi hagi patologia. De la mateixa manera, en queden excloses les dones amb cesària prèvia, malgrat que elles es beneficien especialment de la baixa intervenció.

Les dones hem de poder escollir i tenir accés a recursos que ens beneficien, a models basats en l’evidència. No només hem de poder escollir les que podem pagar una assegurança o servei privat (per aquest motiu Dona Llum defensa una salut pública, universal i gratuïta), no només hem de poder escollir les dones amb gestacions i parts de baix risc.

Les dones sense recursos, amb l’etiqueta d’alt risc (sovint de nou no justificada i no d’acord a evidència) seguim essent persones, seguim essent adultes, seguim essent protagonistes del part de les nostres filles i fills, seguim tenint dret a escollir en llibertat i a ser acompanyades en les nostres decisions per professionals que comparteixin o no la nostra tria, tinguin la determinació d’assistir-nos perquè siguin quines siguin les nostres circumstàncies i decisions tinguem un part el més segur, feliç i apoderador possible.

No ens conformem a tenir maternitats segures, volem maternitats felices, apoderadores, maternitats on som subjectes, maternitat on es reconeix la nostra capacitat de mantenir-nos sanes, d’escollir lliurement el millor per a nosaltres i els nostres fills.

La casa de parts de Martorell és un primer pas. Ara falta donar-ne molts més. Més cases de parts i que aquestes no depenguin directament d’hospitals, més llevadores (volem el ràtio one-to-one, una llevadora per a cada dona), professionals actualitzats. Volem dones apoderades, contentes i nadons contents.

Marta Busquets Gallego
Sobre Marta Busquets Gallego

Marta Busquets Gallego és Llicenciada en Dret i Màster en Gènere, Dones i Ciutadania. En l'actualitat està cursant doctorat en Gènere, Dones i Ciutadania. Presidenta de Dona Llum Associació Catalana per un Part Respectat. Membre de la Xarxa de Dones per la Salut i del Grup de Coordinació Permanent de l'Observatori d'Igualtat de Gènere. Activista pels drets sexuals i reproductius de les dones. Contacte: Página web | Més articles

5 Comments en Cap a un canvi de model: volem cases de parts públiques a Catalunya

  1. Imma Sarries // 03/04/2018 en 18:25 // Respon

    Meravellosa la Marta Busquets. Com sempre clara, ben informada i documentada, i com sempre apoderant a les dones.
    GRÀCIES!!!

  2. Míriam // 03/04/2018 en 21:08 // Respon

    I ho volem molt, perquè fa molta falta. Perquè som massa les dones a les que ens han robat els nostres parts. Gràcies Marta per explicar-ho tan bé 💜

  3. montse albiol rodergas // 04/04/2018 en 8:12 // Respon

    Felicitats!
    Calen més professionals com tu que liderin les sales de parts, centres d’atenció primària i les institucions sanitàries públiques i privades, petits passos junts fan grans passos!

  4. Mireia Marcos // 04/04/2018 en 8:31 // Respon

    Gràcies per explicar-ho tan bé Marta, felicitats. És molt important que realment ho liderin les llevadores, i que hi treballin llevadores expertes en normalitat. Serà un camí lent, llarg i dur, els detractors estaran esperant a la mínima per atacar, però si les mares lluiten pels seus drets i les llevadores per la seva autonomia, a la llarga serà una realitat que les dones puguin parir tranquil.les i segures.

  5. Alba Pallisé // 05/04/2018 en 13:19 // Respon

    Felicitats per l’article!!!

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*