Catalunya i nou comunitats autònomes exigeixen al ministre Alonso que derogui el decret d’infermeria

El tema de les infermeres no s’ha tractat fins al final del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut celebrat el dimecres

Caralp Mariné
 
 
 
Imatge de la concentració d’aquest dijous davant la catedral de Barcelona / SANDRA LÁZARO

Imatge de la concentració d’aquest dijous davant la catedral de Barcelona / SANDRA LÁZARO

La majoria de consellers autonòmics tenien ganes d’abordar durant el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el tema del reial decret d’infermeria. Però no ha sigut fins al final de la reunió que s’ha parlat del tema. Ha sigut en aquell moment quan 10 consellers han exigit al ministre de sanitat espanyol en funcions, Alfonso Alonso, que derogui el Reial Decret 954/2015, que regula la indicació, l’ús i l’autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres, segons ha informat l’agència Europa Press.

Entre ells el conseller de salut català, Toni Comín ha exigit la retirada “immediata” del decret perquè assegura que amb aquesta mesura estan posant les infermeres “en una situació insostenible d’inseguretat jurídica i també el sistema assistencial”, segons la nota de premsa de Salut. Ha explicat, tal com li ha traslladat el col·lectiu infermer durant aquestes últimes setmanes, que les infermeres “no poden treballar amb garanties i al final els perjudicats són els pacients”.

Segons ha dit Comín després de la reunió el ministre de Sanitat no ha acceptat derogar el reial decret però ha dit que el portaria a debat al Foro de Profesiones Sanitarias. Per Comín aquest anunci és insuficient però creu que això demostra que aquest és un tema que genera problemàtica.

El Reial Decret 954/2015 es va aprovar el passat 23 d’octubre. Les infermeres s’oposen sobretot als articles 3.2 i 2.2 del text perquè és aquí on s’estableix la condició de la dispensació per part de les infermeres al consentiment del metge i no es permet la prescripció autònoma. Un fet que, diuen, suposa un entrebanc per la pràctica habitual a l’hora d’atendre i curar els pacients.

“El procediment en què es va aprovar va ser inacceptable perquè hi havia un preacord sobre el text en el Consell Interterritorial però posteriorment el Consell de Ministres va canviar-lo”, ha recordat Comín durant la reunió d’avui.

Igual que ell, els consellers de sanitat d’Astúries, Aragó, Andalusia, Valencia, Castilla-La Mancha, Illes Balears, Cantabria, Extremadura i Canàries també han exigit la derogació del decret calcificant-lo de “nefast”.

El conseller de sanitat d’Extremadura, José María Vergeles, ha dit a més que aquest és un tema que s’hauria hagut de tractar en prioritat per la “lluita d’interessos” entre professionals mèdics i infermeres que s’ha creat després de la seva aprovació. “Ens sembla un autèntic despropòsit perquè, a més, s’ha posat a última hora i amb calçador”, ha dit.

Situació a Catalunya

Comín ja s’ha reunit amb el col·lectiu infermer a qui ha promès que redactarà un real decret propi sobre la indicació autònoma i la prescripció col·laborativa de medicaments. Segons va anunciar Comín la conselleria vol crear una Comissió de Pràctica Assistencial que haurà de vetllar per identificar els àmbits en què és necessari disposar de protocols i alhora garantir que es compleixen les pautes d’harmonització.

Segons informació del Departament de Salut aquest òrgan estarà format per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. També hi haurà, com a observadors, el Consell de la Professió Infermera i el Consell de la Professió Mèdica.

Fa uns dies el conseller acompanyava a les infermeres en una concentració a Barcelona on volien visibilitzar la seva tasca i mostrar la seva oposició al reial decret. Malgrat tot pero, Comín encara no ha concretat quan es redactarà el text d’aquest decret ni quan serà finalment aprovat i posat en pràctica.

Altres temes

L’hepatits C i la despesa pels fàrmacs necessaris per fer front a aquesta malaltia han sigut protagonistes de la reunió del dimecres. La majoria de consellers han demanat a Alonso que no conti com a dèficit públic autonòmic la despesa del tractament per l’hepatitis C. El ministre, segons l’Agència EFE, ha dit que hi estava d’acord però que no pot discutir les normes de comptabilitat.

“No es raonable que el mateix govern que ens reclama complir amb uns objectius de dèficit aprovi un pla estratègic i incorpori medicaments d’elevat cost”, ha dit el conseller de sanitat de Castilla i León Antonio María Sáez Aguado, segons recull l’agència Europa Press.

Per la seva banda Comín ha lamentat que Catalunya hagi de pagar els tractaments per l’hepatits C en solitari, cosa que ha produït, ha dit, una desviació de 170 milions d’euros. “La lleialtat institucional consisteix en no dir a soles i fer que el finançament el realitzin altres, els governs autonòmics”, ha expressat.