Confondre el diagnòstic d’un infart amb ansietat fa que les dones morin més en patir atacs al cor

Un estudi de la Societat Espanyola de Cardiologia revela que la mortalitat per cardiopatia és un 18% major entre dones que en homes. Els primers símptomes es confonen amb ansietat o artrosis: "Els recepten un ansiolític, aguanten, i arriben tard", diu una cardiòloga. Des de l'Hospital Vall d'Hebron i la Fundació IMAS demanen conscienciar a metges i pacients, deixant clar que els símptomes són semblants entre tots dos gèneres

Belén Remacha
 
 
Interior d'un quiròfan durant una operació

Interior d'un quiròfan durant una operació

Ser dona és un “factor de risc” que augmenta les possibilitats de morir a conseqüència d’un infart de miocardi: quan ho pateixen, elles tenen un 18% més de possibilitats que ells de morir. És la conclusió d’un estudi de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) i de la Fundació Institut per a la Millora de l’Assistència Sanitària (IMAS) a partir del conjunt de tots els registres de les altes hospitalàries del Sistema Nacional de Salut entre l’any 2005 i 2015, de les quals es va seleccionar a 273.182 pacients (el 38,8%, dones).

El document es presentarà al setembre en el Congrés de la Societat Europea de Cardiologia però les institucions responsables ja han avançat aquestes dades i algunes de les causes principals: es triga més a atendre les dones perquè retarden més la seva visita a la consulta, la qual cosa augmenta el perill sobre la vida. I, a més, perquè es donen més diagnòstics erronis, ja que els símptomes –com el dolor toràcic– són confosos amb més freqüència amb altres malalties com ansietat o artrosis.

Ho explica la Doctora Antonia Sambola, cardiòloga de l’Hospital Vall d’Hebron i directora de l’estudi: “En vigilància intensiva he trobat casos així de manera freqüent: pacients, sobretot dones, que prèviament a l’angina de pit o a l’infart han tingut símptomes, han anat al metge de capçalera o a algun altre professional i els han confós els símptomes amb ansietat. Amb aquest diagnòstic, han anat fent com han pogut. El dia que tenen un dolor semblant però més fort perquè es produeix l’infart o l’angina, aguanten i aguanten, i llavors arriben tard”.

Una cardiopatia pot presentar símptomes diversos dies abans que es desencadeni i, en casos com els que remet Sambola, en acudir prèviament amb pressió en el pit o mareigs, en moltes ocasions passa que “el que se’ls recepta són ansiolítics”. Això passa, estadísticament, més entre dones “per una qüestió: l’infart és més comú entre homes i es pensa més en ells. Però això no vol dir que no succeeixi entre dones. En totes les cardiopaties, la incidència femenina està entre el 30 i el 25%”.

Per a Sambola la solució implica invertir l'”algorisme”: crear conscienciació i sensibilitat en tota la medicina perquè no es pensi en primer lloc en una malaltia psicosomàtica i després, si es torna amb símptomes o empitjora, passar a una major exploració, sinó “descartar les causes orgàniques amb exploracions científiques”. “Ara, quan una dona ve amb dolor toràcic, es pensa gairebé en primer lloc en l’ansietat. Deu ser a l’inrevés: primer descartar altres causes i, després, pensar en la salut mental o en l’artrosi”.

La doctora indica que aquest biaix invisible per als problemes del cor no radica únicament en l’Atenció Primària, “que és un pilar molt important en l’atenció diagnòstica. Per descomptat, no es pot culpar a l’Atenció Primària ni a la medicina familiar: és un problema general en la medicina clàssica, que requereix la conscienciació de professionals”.

Simptomatologia similar

Una clau que s’ha esmentat tant en l’estudi com en altres ocasions és que les dones identifiquen pitjor els símptomes d’un infart: un altre informe de 2017 també de la SEC calculava en un 61% el nombre d’afectades que no reconeixia estar patint una cardiopatia, enfront del 43% d’homes.

Per això, al contrari que el que es comenta popularment, els professionals demanen prudència a l’hora de parlar de simptomatologia diferenciada entre homes i dones. “Els símptomes clàssics, pressió en el pit, sudoració o malestar general que va cap a coll, mandíbula o braços és típic en homes i dones. I també es pot confondre amb patologies de l’estómac. Les dones tenen altres símptomes associats amb més freqüència, com remetre molèsties en omplir el pit d’aire, però això no implica que no hagin de fer cas a la resta”, raona Manuel Anguita, president d’IMAS i també col·laborador en l’estudi.

Anguita subratlla que barrejar els símptomes de salut mental i els orgànics, especialment entre dones, ha ocorregut sempre i així ho demostren les seves dades, “però clarament i afortunadament, passa cada vegada menys. Els tractaments precoços, durant els primers 90 minuts, estan augmentant. Totes les cardiopaties en general, gràcies a la implantació en totes les comunitats del Codi Infart, tenen millor resultat. És una crida que cal fer, electrocardiograma per a descartar problema coronari també en els símptomes menys sospitosos o evidents. Però això cada vegada més els metges ho saben”.

Demanen més conscienciació, també, entre les mateixes pacients. “Les dones arriben més tard, retarden anar al metge per no donar importància als símptomes o per acabar les seves tasques, i potser en aquest moment ja el dolor està en una altra fase d’insuficiència cardíaca, en la sensació d’ofec o palpitacions. Cal sensibilitzar perquè vagin més al metge, i amb campanyes que no confonguin respecte als símptomes”, deia també Sambola. “Al final”, resumeix Anguita, “un estudi com aquest recalca la realitat de la salut i les malalties cardiovasculars a Espanya. Avancem, però continuen fent falta canvis en els tractaments, actituds i models organitzatius”.

Aquest és un article de eldiario.es

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*