Consumim cereals integrals per reduir el risc de malalties cròniques

Existeix una aclaparant evidència en mostrar que el consum de cereals integrals protegeix contra les malalties cròniques. A la indústria farmacèutica li convé vendre fàrmacs en comptes d'evitar l'aparició de la malaltia

Carlos A. González
 
 

Malgrat les múltiples evidències que mostren que la majoria de les malalties cròniques estan associades als hàbits i condicions de vida, la medicina, la sanitat i la recerca segueixen obcecadament concentrades en la curació i en la identificació de marcadors genètics de predisposició i/o risc. S’ignora, o s’oblida, aquest antic i savi refrany que diu que “val més prevenir que curar” i per a això cal actuar sobre els factors de risc de la malaltia.

Una recent revisió sistemàtica i meta-anàlisi sobre 45 estudis prospectius de cohort realitzats al món, publicada a la British Medical Journal (2016), conclou que per cada 90 grams d’augment de consum de cereals integrals per dia (pa, arròs, pastes), es redueix significativament en un 19% el risc de tenir un infart agut de miocardi, en un 12% el risc de tenir un ictus i en un 22% el risc de tenir una malaltia cardiovascular. Mostra, a més, una reducció del risc de mortalitat per càncer del 15%, del 22% per malaltia respiratòria i del 51% per diabetis. Aquest efecte és lineal fins a una ingesta de 210 g diaris, i ens indica que si dupliquem el consum de 90 a 180 g, l’efecte protector es duplica, és a dir, per a l’infart de miocardi la disminució del risc augmenta del 19 al 38%. El consum de grans refinats, per contra, no té cap efecte beneficiós.

Aquesta aclaparant i nova evidència científica, se suma a la que ja havia mostrat que el consum de cereals integrals redueix el risc d’incidència de patir una diabetis tipus II, d’augmentar de pes i de patir un càncer de còlon i recte (amb un enorme efecte protector de reducció del risc en un 17% per cada augment de consum de 10 g diaris).

Els grans de cereals contenen 3 parts clarament diferenciades. El germen o embrió a partir del com s’origina una nova planta, que conté vitamines del grup B, antioxidants com la vitamina I, i minerals (ferro, magnesi, zinc i seleni); el segó o pela exterior, que protegeix al gra i conté, principalment fibra i a més vitamina B, proteïnes i compostos fito químics; i l’endosperma, que aporta hidrats de carboni i proteïnes, i proveeix energia. En el cereal refinat s’eliminen el germen i el segó. En l’integral, per contra, es conserven els 3 components. A escala mundial, els cereals són els aliments més consumits i proveeixen més del 50 de les calories i de les proteïnes de la dieta.

Un dels canvis negatius que ha sofert la dieta mediterrània a Espanya és la reducció del consum de cereals i derivats. La ingesta recomanada per persona i dia es va reduir de 436 g en 1964 a 218 g l’any 2008. Però el més greu és que els cereals integrals representen una mínima part.

Com hem vist, l’impacte del consum de cereals integrals en la protecció de les malalties cròniques més comunes és molt gran, i prové d’evidències científiques indiscutibles. Cal preguntar-se per què no hi ha interès a promoure el seu consum, a difondre aquesta informació, no solament al públic, sinó fins i tot al personal sanitari, que segurament en la seva majoria desconeix aquestes evidències. Hi ha diverses raons. D’una banda la prevenció no és patentable, i no el que no és patentable en una societat tan mercantilitzada no interessa, perquè no genera benefici econòmic als inversors. Per contra, a la indústria farmacèutica li interessa que hi hagi molts pacients amb malalties cròniques consumint medicaments tota la vida, en comptes d’evitar-les, promocionant el consum de cereals integrals. Es parla i s’escriu a la societat freqüentment sobre nutrició i alimentació, però sembla que hi ha més interès a fer-ho frívolament sobre receptes i menjars, que no pas sobre informar seriosament sobre les evidències científiques de l’efecte real dels aliments.

Una altra de les raons per les quals el consum de productes integrals a la nostra societat és molt baix és a causa que el preu dels aliments integrals (pa, arròs, pasta) és més car que el dels productes refinats. Als polítics i autoritats sanitàries no se’ls ha ocorregut mai subvencionar i/o reduir els impostos als productes integrals com a mesura per promocionar el seu consum? La bona informació és necessària però no suficient. Cal desenvolupar polítiques actives per promoure una dieta veritablement saludable i reduir el risc de malalties còniques. La prevenció ha de ser prioritària.

Carlos A. González
Sobre Carlos A. González

Metge epidemiòleg, Màster en Salut Pública i Doctor en Medicina. Ha estat cap de la Unitat de Nutrició, Ambient i Càncer de l’Institut d’Oncologia. Va ser president de la Societat Catalana de Salut Pública de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Co-autor de més de 300 publicacions científiques en revistes internacionals i autor del llibre 'Nutrició i Càncer. El que la ciència ens ensenya' (Editorial Médica Panamericana, 2016). Va ser el coordinador a Espanya del Projecte Prospectiu Europeu sobre Nutrició i Càncer (EPIC) promogut per l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer (OMS). Professor d’Epidemiologia del Càncer del Màster en Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra i professor de Nutrició i Càncer del Màster de Nutrició i Metabolisme de la Universitat Rovira i Virgili de Reus. Més articles