ESCEPTICÈMIA

El conte de la súper xocolata

Sobre la pertorbadora mitificació dels aliments elaborats amb cacau

Gonzalo Casino
 
 
 

La proliferació d’investigacions sobre els efectes beneficiosos de la xocolata per a la salut no és gens sorprenent, i encara ho és menys que els seus resultats es difonguin immediatament. La xocolata és un aliment molt apreciat i plaent, que té una història fantàstica i representa un negoci de 45.000 milions d’euros anuals per a la indústria alimentària, encapçalada per la Big Chocolate. Per tot això, és també un destacat objecte d’estudi nutricional i d’interès popular. Als consumidors i productors els encanta llegir que la ciència ha descobert que redueix la hipertensió arterial, prevé el càncer, deté l’estrès i ens fa més intel·ligents. Sí, tot això i molt més s’ha dit d’aquest “aliment dels déus”, com el va anomenar Linneo. Però hi ha alguna cosa estranya, equivocada i pertorbadora en el fet de posar el focus d’estudi en un aliment aïllat i en realitzar més i més investigacions que, per les seves limitacions metodològiques, permeten oferir titulars simplistes però aporten conclusions molt poc sòlides.

Un últim estudi, publicat el 23 de maig a la revista Heart, ve a concloure que la ingesta habitual de xocolata prevé la fibril·lació auricular. Aquesta arítmia cardíaca afecta una de cada quatre persones abans dels 80 anys i és una causa rellevant d’ictus, per la qual cosa sempre és benvinguda qualsevol possibilitat de prevenir-la. No obstant això, la confiança que mereixen les conclusions de l’estudi és més aviat baixa. Els resultats indiquen que la ingesta moderada de xocolata (entre dues i sis vegades per setmana) redueix l’11-20% el risc de fibril·lació auricular respecte al consum ocasional (menys d’un cop al mes). Però, com han assenyalat alguns experts, el grup de persones que amb prou feines prenen xocolata és una mica estrany. Aquestes persones tenen més hipertensió arterial, xifres de colesterol més altes, més sobrepès i, el més revelador, una prevalença de diabetis molt superior. Probablement, no prenen xocolata perquè pateixen diabetis i han de seguir una dieta especial. Una interpretació més plausible és que no sigui la xocolata el que preveu la fibril·lació auricular, sinó que és aquesta arítmia -o altres factors de risc associats- el que “preveu” la ingesta de xocolata. En qualsevol cas, un estudi observacional com aquest no permet clarificar.

La majoria de les investigacions que pretenen mostrar altres suposades bondats de la xocolata tenen també importants limitacions, segons una revisió crítica feta pel National Health Service britànic. Així, molts dels estudis que suggereixen que el consum de xocolata redueix lleugerament la hipertensió arterial, són de curta durada (entre dues i vuit setmanes) i presenten altres debilitats. La investigació sobre la capacitat de reduir l’estrès es basa en una mostra petita i és de molt curta durada, a més de ser finançada per la indústria xocolatera. La que suggereix que prevé els ictus tampoc pot establir una relació causa-efecte i deixa oberta la possibilitat que poden ser molts els factors implicats. I, pel que fa als estudis sobre la xocolata i el càncer, només cal dir que s’han realitzat amb animals i que la seva extrapolació a humans és d’allò més incerta.

Amb tot, el més pertorbador és la insistència a suggerir que un sol aliment atresora per sí mateix tot un cúmul de propietats per prevenir malalties i promocionar la salut. Això és tan absurd com pretendre convertir-lo en una mena de superheroi de la nutrició, quan és més que sabut, encara que mai suficientment proclamat, que els aliments han de considerar-se sempre en el context de la dieta i de l’estat de salut de cada persona. En aquest sentit, no hi ha aliments bons i dolents en termes absoluts, sinó dietes millors i pitjors. I, per descomptat, el que no hi ha és superherois ni súper aliments.

Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.






Gonzalo Casino
Sobre Gonzalo Casino

Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d'Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999. gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com Contacte: Twitter | Més articles