Desigualtats socials i risc sobre la salut a Catalunya

A Catalunya, les persones de classe baixa realitzen menys activitat física, consumeixen més tabac i alcohol, consumeixen menys fruites i/o verdures i tenen major prevalença d'obesitat que aquelles de classe alta

Carlos A. González
 
 

Vivim en una societat dividida en classes socials i nombrosos indicadors ens mostren que, com a conseqüència de les polítiques econòmiques i socials neoliberals dominants a Espanya i els països de la Unió Europea, han crescut enormement les desigualtats socials, s’ha reduït substancialment l’anomenada classe mitjana i ha augmentat la pobresa a les classes baixes.

D’acord amb l’Enquesta de Condicions de Vida de 2014 l’Institut Nacional d’Estadística, la població amb risc de pobresa en les llars espanyoles va arribar al 22,2%. Aconsegueix el 30,1% en els menors de 16 anys (1 de cada 3) i el 45,1% en els aturats. El 16,1% arriba a final de mes amb dificultat, i el 42,4% (gairebé la meitat) no té capacitat d’afrontar despeses imprevistes.

No obstant això, l’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya, no presenta informació sobre la distribució de factors de risc per a la salut en relació al nivell social o educacional. Només la proporciona per sexe, edat, o comunitat. Per tant, no podem comprovar, a nivell de la població espanyola, quin és l’impacte que té el creixement de les desigualtats socials sobre els principals factors de risc de malaltia.

Sí que podem comprovar-ho en la població de Catalunya, atès que l’Enquesta de Salut Catalunya de 2014 del Departament de Salut ens permet conèixer la distribució d’una sèrie de factors de risc segons la classe social -categoritzada en baixa, mitja i alta, segons l’ocupació-. La classe baixa inclou treballadors manuals semi-qualificats i no qualificats, mentre que la classe alta comprèn directius d’empreses i administracions públiques i professionals.

La població de 15 a 69 anys, que realitza activitat física moderada o alta- considerada com saludable- és del 73,5% en la classe alta i del 65,3% a la classe baixa. La població infantil de 3 a 14 anys que consumeix 2 hores o més televisió, és del 12,2% en la classe alta i del 30,2% a la classe baixa. És a dir, 2,47 vegades més. Les diferències socials respecte a la prevalença d’obesitat són encara més marcades. En els homes de 18 a 74 anys arriba al 8,3% en la classe alta i gairebé es triplica (20,2%) en la classe baixa. El mateix passa en les dones, sent del 7,6% en la classe alta i del 19,4% a la classe baixa.

Pel que fa a hàbits molt perjudicials per a la salut com el consum de tabac i alcohol també s’observen importants desigualtats. La població de 15 anys o més que és fumadora és del 22,3% en la classe alta i del 26,7% a la classe baixa; 1,19 vegades més. Pel que fa al consum d’alcohol, el 3,7% dels majors de 15 anys pertanyents a la classe alta, tenen un consum considerat de risc (280 g d’etanol per setmana en homes i 170 g en dones), mentre que aquest percentatge arriba al 4,4% en la classe baixa; 1,18 vegades més. L’única informació disponible sobre hàbits alimentaris per classe social es refereix al consum de fruites i verdures. La ingesta diària recomanada de fruita i / o verdura a la població major de 5 anys és del 13,2% en la classe alta i de només el 9,8% en la classe baixa; 1,34 vegades menys.

El mateix s’observa quan en lloc de comparar la classe alta amb la baixa, es compara per nivell d’estudis assolits. Els individus amb estudis universitaris tenen hàbits més saludables de vida que els individus amb nivells d’estudis primaris o sense estudis.

Aquests factors de risc per a la salut, són de gran importància en l’ocurrència de diverses malalties. En un estudi internacional, publicat a la prestigiosa revista Lancet, fa ja 10 anys, es va estimar que de les 7 milions de morts per càncer al món, el 35% són atribuïbles a nou factors de risc modificables, i per tant evitables, entre els quals els més importants són l’alt consum de tabac i alcohol i el baix consum de fruites i verdures. Però aquests factors de risc són determinants en l’aparició no només de càncer, sinó de la majoria d’altres malalties cròniques com les cardiovasculars i la diabetis.

Hi ha importants estudis internacionals que mostren que les desigualtats en l’exposició a factors de risc originen importants diferències de vulnerabilitat a la majoria de les malalties cròniques. És a dir, la prevalença de tabac és més alta en individus de classe baixa, però alhora les conseqüències sobre la salut de ser un fumador són pitjors en aquests individus. Això s’ha demostrat, tant en relació al risc de malaltia coronària, com de malaltia cerebrovascular, malaltia pulmonar crònica i càncer de pulmó.

Es comprova llavors que els factors de risc relacionats amb les condicions de vida, que són els més importants en l’origen del càncer i altres malalties cròniques, es distribueixen desigualment en la població catalana i afecten especialment els individus de classe baixa, que tenen com a conseqüència un major risc de malaltia. D’acord a aquestes evidències es fa imprescindible que les polítiques de promoció de la salut i prevenció de la malaltia s’orientin prioritàriament a reduir o eliminar aquestes desigualtats.




Carlos A. González
Sobre Carlos A. González

Metge epidemiòleg, Màster en Salut Pública i Doctor en Medicina. Ha estat cap de la Unitat de Nutrició, Ambient i Càncer de l’Institut d’Oncologia. Va ser president de la Societat Catalana de Salut Pública de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Co-autor de més de 300 publicacions científiques en revistes internacionals i autor del llibre 'Nutrició i Càncer. El que la ciència ens ensenya' (Editorial Médica Panamericana, 2016). Va ser el coordinador a Espanya del Projecte Prospectiu Europeu sobre Nutrició i Càncer (EPIC) promogut per l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer (OMS). Professor d’Epidemiologia del Càncer del Màster en Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra i professor de Nutrició i Càncer del Màster de Nutrició i Metabolisme de la Universitat Rovira i Virgili de Reus. Més articles