Doctor Google, què li passa al meu bebè?

Els manuals de criança es compten per centenars i la xarxa posa a la disposició dels pares una infinitat d'informació que atordeix però que obre noves possibilitats

Adrián Cordellat i Diana Oliver
 
 
Una persona consulta el seu ordinador / Acistock

Una persona consulta el seu ordinador / Acistock

Aquest és un article de eldiario.es

L’agafem en braços o el deixem plorar?, com li netegem els mocs?, li donem ja cereals amb gluten?, per què no busques un tutorial per calmar-li el còlic? Els pares, sobretot sense són primerencs, tenen una cosa en comú: l’arribada d’un bebè els converteix en un mar de dubtes. La diferència és que abans tenien a la seva disposició els consells del metge, la família i unes poques guies explicades. Avui, a banda d’això, els manuals de criança es compten per centenars i la xarxa posa a la disposició dels pares una infinitat d’informació que els obre noves possibilitats. I ara què fem?

La cerca “son infantil” a Google ofereix 1,2 milions de resultats. “Com dormir al bebè” puja fins als 1,6. Entre aquests resultats, articles que et recomanen el collit i que critiquen el mètode Ferber o Estivill però també uns altres que expliquen les seves bondats. El mateix ocorre si busquem “alimentació complementària”. És possible que el pediatre t’hagi donat les recomanacions per començar a preparar purés, però si cerques a Google no trigaràs a trobar les bondats del Baby Led Weaning.

Quines conseqüències té aquesta quantitat d’informació en la forma en què vivim les maternitats i paternitats avui dia? Per a María Isabel Jociles Rubio, doctora en Sociologia i investigadora del departament d’Antropologia Social de la Universitat Complutense de Madrid, l’excés d’informació és una font potencial d'”inseguretat”, ja que considera que “en moltes ocasions el que un pare o una mare rep a través de diversos mitjans és informació contradictòria”.

Sobre la inseguretat incideix també Savina del Río Ripoll, psicòloga especialitzada en maternitat i autora de ‘Ante todo mucha calma‘ (La esfera de los libros), que fa referència a aquesta quantitat desorbitada de “manuals d’instruccions” i d’informacions sobre com hem de criar i educar als nostres fills que es contradiuen en funció del professional que ho escrigui. “El fet que aquests manuals marquin directrius sobre el que és adequat i correcte, i que estiguin recolzats per un professional, pot fer sentir als pares insegurs però també conduir-los a fer coses que estan en contra del que els pot dir tant l’instint maternal/paternal com el sentit comú”, afirma. Per a la psicòloga la informació “és bona”, però davant l’excés d’ella correm el risc d’oblidar dos aspectes clau: “Cada nen és diferent i no hi ha ningú que conegui millor al seu fill que els seus pares”.

Que aquesta sobreinformació hagi arribat a la maternitat s’explica en part per la pèrdua de xarxes familiars que aportin informació. “La família canvia. Els urbanites, especialment, vivim molt allunyats dels contextos d’informació i aprenentatge que es tenien fins fa uns anys: moltes mares i pares aprenien al seu torn dels seus familiars, dels seus veïns, del seu entorn. Avui vivim desconnectats de les estructures que ens podien donar suport en aquest sentit. Però és que, a més, hem de tenir en compte que han canviat les formes d’accedir a la maternitat (tècniques de reproducció assistida, per exemple), per la qual cosa és més difícil que el nostre entorn pugui ajudar-nos”, assenyala María Isabel Jociles.

Qüestionar l’establert

A més de suplir la pèrdua de xarxes familiars o donar resposta a les incògnites que susciten les noves formes d’accedir a la maternitat, el fet que existeixi molta més informació ha obert la possibilitat de qüestionar com s’han fet les coses fins ara. “És la manera d’evolucionar i no quedar-nos estancats en la vida”, diu Savina del Río, per qui “gràcies al fet que hi ha persones que s’han parat a pensar en si el que s’està fent és el més adequat o no per al nen, ja no s’admet que es donin cops de regla als palmells dels nens com a manera d’educar-los a les escoles, per exemple”. El “sempre s’ha fet així i no ha passat res” ha deixat de ser un criteri inqüestionable.

Tenir informació fiable i actualitzada també és positiu per a la pediatra Gloria Colli, ja que, en la seva opinió, “permet que els pares participin de les decisions que es prenen en relació a la salut dels seus fills, fins i tot que les qüestionin si no les consideren encertades”. A més, valora que la informació sigui gairebé immediata i veu com un gran avantatge “que els divulgadors hagin fet el salt a la xarxa, i que interactuïn tant amb el seu públic com amb altres divulgadors”.

Ara bé, adverteix Colli que si bé uns pares “ben informats” que qüestionen la decisió d’un professional desactualitzat solament poden redundar en un benefici per a la salut del seu fill, uns pares “mal informats”, per contra, poden rebutjar tractaments adequats i “en aquest cas podria fins i tot ser perillós”. Posa com a exemple a aquells pares que opten per posar en pràctica teràpies que no han demostrat la seva utilitat en lloc d’aplicar tractaments que sí que s’han demostrat eficaços segons el mètode científic.

Amb la informació no només es posa en dubte el que té a veure amb la criança, les cures o l’educació dels fills, també tot el que afecta la salut reproductiva de les dones: fertilitat, embaràs, part, postpart i lactància. “La informació dóna poder i eines a les dones per encarar el procés de la maternitat”, opina Inma Marcos, llevadora que porta gairebé dues dècades assistint parts i acompanyant a dones en les seves maternitats. Per a Marcos, les dones informades tenen criteri propi i poden triar: “Per a mi el veritable feminisme és aquest: dones lliures i apoderades que gràcies a la informació trien com volen viure, com volen gaudir el procés de la maternitat i la criança”.

Adverteix la matrona, això sí, que és important aprendre a escollir les fonts d’aquesta informació per trobar aquella que “valgui la pena”, una cosa que s’ha convertit en tot un repte. “Associacions com El part és nostre o Dóna Llum aporten informació molt fiable i basada en evidència científica. També associacions de matrones tenen a les seves pàgines web documents i articles molt interessants i recomanables com, per exemple, el que va elaborar la Federació de Matrones de la Iniciativa Part Normal“, enumera.

“Jo sempre dic que el qüestionament dels experts és molt necessari, és un gran pas per acabar amb la jerarquització del coneixement”, afegeix per la seva banda Cira Crespo, historiadora i coautora al costat de Mariona Visa de l’assaig ‘Mares en xarxa: del safareig a la blogosfera’ (Clave Intelectual). En aquest sentit, i davant el gran cabal d’informació al que estan exposats els pares, considera que “el veritable repte” que se’ns planteja com a societat és el de l’educació per al pensament crític: “Hem de construir una societat amb nens que aprenguin des de ben petits a qüestionar, però no solament a qüestionar el que vingui des de l’expert sinó tot”.

Els blogs són la nova tribu

Fa 30 anys, quan les famílies no qüestionaven les figures d’autoritat ni sentien aquest pes de la solitud no existien els blogs. Des de fa més d’una dècada la blogosfera maternal no ha deixat de créixer. La comunitat més gran de blogs de maternitat i paternitat en castellà, Madresfera, va néixer el 2011. Avui engloba més de 4.000 blogs que entre tots sumen al voltant de 15 milions de pàgines vistes al mes.

“Els blogs de maternitat són com les cadiretes que es posaven abans a les portes de les cases en caure el sol, en les quals es parlava durant hores del que havia passat durant el dia. Han permès treure temes ocults de la maternitat i de la criança a la llum, temes domèstics que pertanyien a l’esfera més privada que de sobte estan cobrant una importància que abans no tenien”, afirma Mónica de la Fuente, fundadora de la plataforma.

La seva opinió la corrobora la historiadora Cira Crespo, que considera que els blogs “són una finestreta cap a fora” que, en el cas de les dones que han estat mares i que passen moltes hores soles a casa amb el seu bebè, suposen un canal “enriquidor” des del qual poder parlar d’allò que els succeeix. “La blogosfera et permet crear alguna cosa, poder sentir-se part d’alguna cosa, compartir. Tot allò que en principi perdem quan som mares perquè estem moltes hores tancades a la nostra casa ho podem recuperar una miqueta a través d’Internet”, afegeix.

Els blogs són un nou canal informatiu, però en aquest cas, com afirma la fundadora de Madresfera, transmeten aquesta informació “des d’un punt de vista molt personal, des del mateix nivell de pare/mare, des de la conversa, des dels dubtes davant la dificultat de la criança, des dels reptes que se’ns van plantejant dia a dia, des de la imperfecció i la frustració davant una tasca per la qual ningú et prepara. I això genera empatia, complicitat i comprensió en la majoria de les ocasions”.

I també, davant la solitud amb la qual moltes vegades es viu avui dia la maternitat, s’han convertit en un lloc de socialització, de cerca de “noves i diferents” tribus, un dels motius pels quals Mónica de la Fuente considera que els blogs segueixen avui “vigents” al món de la maternitat i la paternitat. “És bonic veure com a moltes dones aquests anys no ens hem conformat amb aquesta solitud i aïllament i hem buscat sortides. I en això Internet ha servit de molt. De fet, de moltes relacions començades per Internet han sorgit també amistats més profundes i grups presencials, xarxes de sosteniment que han ajudat molt a moltes mares”, conclou Cira Crespo.