Les dones catalanes viuen més anys que els homes però ho fan amb menys anys de bona salut

Tot i que Catalunya té l’esperança de vida més alta entre les dones són els homes els que en proporció viuen més anys amb bona salut

Blanca Blay
 
 
 
La doctora Maria Cruz i la seva pacient Ana Maria Martínez / © SANDRA LÁZARO

La doctora Maria Cruz i la seva pacient Ana Maria Martínez / © SANDRA LÁZARO

L’esperança de vida d’una dona en néixer a Catalunya el 2014 és de 86,1 anys de mitjana. Així es desprèn de l’Informe de salut 2016, que recull dades de diversos indicadors que mesuren l’estat de salut i els principals problemes entre la població catalana. Entre els homes catalans l’esperança de vida és de 80,5 anys. Amb tot, si bé els homes viuen menys temps que les dones, en proporció, viuen més temps en bona salut.

El temps que pot esperar un home viure amb bona qualitat de vida, segons les últimes dades disponibles, és de 67,9 anys de mitjana mentre que en una dona és de 68,8 anys. Això explica que si es alculreuen aquestes dades amb les que s’obtenen de la mitjana d’esperança de vida en ambdós sexes es pugui dir que els homes viuen menys anys però amb millor salut durant el temps de vida.

Segons l’Enquesta de Salut a Catalunya (ESCA) amb dades del mateix any, 4 de cada 10 dones majors de 15 anys conviu amb alguna malaltia crònica, mentre que afecta 3 de cada 10 homes. Els trastorns crònics que més pateixen les dones, segons l’informe, són dolor lumbar o dorsal, dolor cervical, artrosi o reumatisme i hipertensió arterial. Més dades que mostren la desigualtat en salut segons el gènere és que les dones, en un 16,3%, tenen més problemes per caminar que ells, amb un 10,8%. També són elles les que tenen més problemes d’ansietat i depressió, 22,6% del total de les enquestades, enfront d’un 13,5% en el cas dels homes. 10,5% del total de les dones té probabilitats de patir un trastorn mental, però només un 6,5% dels homes podria patir-ne.

La classe social és un determinant de la salut

L’informe també  recull que el 83,3% de la població catalana té una percepció positiva de la seva salut -més alta entre els homes que entre les dones- i que la percepció empitjora amb l’edat. A més a més també es desprèn de l’informe que les persones que pertanyen als grups socioeconòmics més desfavorits i les que tenen nivells d’estudis més baixos tenen una percepció pitjor del seu estat de salut, sobretot entre les dones. Per exemple, mentre que el 91,4% de persones amb estudis universitaris té una bona percepció de la seva salut, el percentatge baixa fins al 66% entre la població sense estudis o amb estudis primaris.

Altres indicadors, com ara les malalties o trastorns crònics o l’excés de pes també tenen en proporció més presència entre les classes més desfavorides. Per exemple, els problemes de salut crònics tenen gairebé el doble de presència entre les persones sense estudis o amb estudis primaris que entre les persones amb estudis universitaris. Un altre exemple és la salut mental. Mentre que la depressió només afecta un 7% de les persones de classe alta el percentatge augmenta fins al 20% en les de classe més baixa.

En aquest sentit en l’informe, impulsat pel Departament de Salut, es posa de manifest la necessitat “de dur a terme accions adreçades a les poblacions més vulnerables i de promoure’n per incidir en la reducció de les desigualtats socials que afecten la salut”.