Dones, salut i com canviar el sistema sanitari

Per transformar cal donar valor i importància al treball en xarxa: la Xarxa de Dones per la Salut ja supera els 20 anys

Carme Catalan
 
 

El Diari de la Sanitat ha realitzat una sèrie sobre les violències del Sistema Sanitari en els quals s’analitzen algunes manifestacions de l’androcentrisme en l’exercici i el seu impacte sobre les dones, i que ens mostren com des del nostre país ja hi ha un important ventall de professionals que tenen consciència sobre els efectes nocius d’algunes pràctiques tant cap a les usuàries com cap a les professionals i plantegen la seva necessitat de canvi.

El tema que vull plantejar avui és: com es pot produir aquest canvi? Ja des de fa molt de temps s’ha evidenciat en què consisteixen aquestes pràctiques i els esbiaixs en el coneixement i practiques. Un dels primers llibres de l’ona de feminisme dels anys 60, i punt de referència va ser “Our Bodies, Ourselves” (Women’s Health Book Collective, 1972). Des de diferents àmbits s’ha articulat instruments per reflexionar, a vegades des de les pràctiques individuals, altres s’han fet intervencions des de diferents organitzacions i institucions científiques com REDCAPS o la CAMFIC, s’ha fet recerca, s’ha publicat en publicacions generals però sobretot en publicacions específiques sobre la salut de les dones o sobre les dones i molts altres des de pràctiques d’intervenció per millorar l’empoderament de les dones. Tot aquest esforç segueix sent molt poc visible i encara amb poc impacte real. Les aportacions han vingut des de diverses disciplines i aquí cal remarcar el paper de dones de professions molt feminitzades i amb menys poder polític dins del Sistema Sanitari en treballar per aquest canvi, encara que les seves aportacions queden encara més invisibles. Tampoc podem obviar que el Sistema Sanitari, forma part d’una organització, complexa i molt jerarquitzada, característiques que la fan encara més poc procliu als canvis i que el model sanitari, molt segmentat i amb moltes formes de gestió, com el que es dóna a Catalunya, encara el fa més poc permeable.

És suficient el treball des de la institució i des de l’acadèmia? És suficient el treball d’autoconeixement del cos* de les dones i d’apoderament, com a dones i com a usuàries? Aquestes pràctiques són importants, són necessàries però no són suficients. Des de fa temps ha estat imprescindible l’activisme per aconseguir la millora de la salut i l’atenció, activisme que sempre ha anat precedit d’organització, sobretot de dones que en la major part no formen part de les professions ni de les institucions sanitàries. El guany i assoliment – encara no complet- dels drets sexuals i reproductius, a través d’importants mobilitzacions; ha estat un important exemple. Però més enllà hi ha diverses organitzacions que des de fa temps estem treballant en xarxa, intentant fer reflexions i accions per exercir pressió i guanyar espais de poder com a dones usuàries, dones sindicalistes, d’ajuda mútua, i també com a dones professionals, sobretot de professions que han estat subalternes, però que són imprescindibles, donar visibilitat a aquestes. També hem visibilitzat que si una professió masculinitzada es feminitza, perd valor. Aquí a Catalunya treballem diversos grups de dones usuàries, dones activistes, dones sindicalistes i dones professionals; des de la Xarxa de Dones per la Salut ens hem definit: “Som una xarxa de dones feministes motivades per la salut de les dones i del conjunt de la població, organitzades en diferents col·lectius i àmbits. Creiem que hem de ser subjectes actius en el procés de salut i desitgem millor qualitat, equitat i calidesa en l’atenció sanitària, i polítiques potenciadores de salut amb perspectiva de gènere”. Entre les tasques que ens vàrem dotar estan les de sensibilització i incidència política davant les diverses administracions. L’any 2017 hem celebrat els 20 anys.

El nostre treball s’exerceix en contacte i col·laboració amb diferents organitzacions de dones i també amb diferents organitzacions socials fent-les participes de les nostres inquietuds i lluites i alhora participant en lluites d’altres organitzacions socials, sobretot les que lluiten per la millora de les condicions socials i de vida, imprescindibles per la salut i per la millora del Sistema Sanitari, creiem també imprescindible millorar les condicions de treball de les professionals sanitàries tant les del sistema públic com les que presten serveis per a les administracions. Estem per un Model sanitari: públic universal, gratuït, de qualitat i amb calidesa. No volem que segueixi la mercantilització de l’atenció sanitària ja en marxa en deixar que els negocis privats trobin vies per treure’n beneficis financers. Per tot això també hem participat en la vaga d’aquest 8 de març.

*Cicle de salut de les dones: Una experiència d’autogestió a Sant Andreu 2013 i Leonor Taboada “Cuaderno Feminista “Introducción al Self Help” Barcelona 1978

Carme Catalan
Sobre Carme Catalan

Infermera i sociòloga, ha treballat com sindicalista en la S. de la Dona de CCOO. Autora de diferents articles i informes sobre la salut de les dones i forma part de la Xarxa de dones per la salut. Ha format part de la permanent del CNDC liderant les demandes sobre la salut de les dones. Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*