El Camp de Tarragona reclama solucions al problema de la qualitat de l’aire provocat per la indústria: “no és enfrontar-s’hi, és conviure”

Diverses entitats denuncien que al Camp de Tarragona fa més de quaranta anys es va imposar un model de desenvolupament econòmic que, en el seu moment, va portar feina i riquesa però que a la llarga ha hipotecat el territori amb problemes de salut i contaminació ambiental. La Plataforma Cel Net fa anys que treballa perquè es realitzin estudis reals sobre els contaminants a la zona. Ara, la productora audiovisual Saurines ha elaborat un documental on expliquen la situació d'una terra que consideren la gran oblidada. "La Vall del Francolí. L'alè del Camp" es pot veure aquest dimecres 23 a les 19 hores al cinema Zumzeig

Carla Benito
 
 
 
La Vall del Francolí. L'alè del Camp

La Vall del Francolí. L'alè del Camp

El paisatge del Camp de Tarragona es caracteritza per la petroquímica. Preocupats per l’impacte que aquesta, així com altres indústries de la zona, podien tenir sobre la població, diverses entitats s’han anat activant al llarg dels anys per treballar en defensa del territori i la salut de la seva gent. La Plataforma Cel Net va néixer el 2008, entre un grup de gent que ja es coneixia, sense que fos res seriós. El motiu va ser l’ampliació del polígon nord i el pla parcial urbanístic que havia de créixer riu amunt. Aquest pla va quedar paralitzat i van decidir seguir treballant en altres temes: va ser aleshores quan es van centrar en l’estudi de les olors i els contaminants.

Anys de feina van culminar en un estudi de la qualitat de l’aire al voltant del Polígon Nord de Tarragona que, com expliquen en el seu comunicat, va treure en evidència les mancances actuals que hi ha en el nostre país en quant a protecció de la qualitat de l’aire per a la salut de les persones. L’estudi, realitzat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya, va comptar en la seva primera edició amb el conveni dels ajuntaments de Constantí, El Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp. Va sortir l’any 2014 després d’estudiar durant un any i mig la qualitat de l’aire a partir de controls socials, químics i de modelització numèrica de les emissions atmosfèriques contaminants a la Vall de Francolí, en aquests municipis propers al complex petroquímic.

Els resultats d’aquest primer estudi i la pressió que va exercir en posar sobre la taula el problema van fer que el Parlament de Catalunya aprovés per unanimitat crear una taula de qualitat de l’aire per buscar solucions per contaminants que no estaven legislats. Neus Roig, membre de la Plataforma Cel Net, ens explica que abans d’això la Generalitat “obviava que hi havia un problema, deien que no patíssim per les pudors, que no era tòxic”. Els acusa també de treure importància a un fet històric: “ja havíem aprés a viure amb la petroquímica i ningú qüestionava què implicava”.

La creació d’aquesta taula, que ara mateix està aturada, ha estat, per Roig, “l’excusa per als ajuntaments per deixar de finançar l’estudi”. “Entenem perfectament que ara que s’ha creat un òrgan els ajuntaments es retirin, ja que qui ha de liderar-ho és la Generalitat. Això fa, no obstant, que no tinguem un control real de la zona”, afegeix. El Morell ha estat l’únic municipi que sí que ha seguit pagant aquests estudis independents. Això suposa, però, que no es tingui una visió clara del que ha passat. Des de Cel Net expliquen que tot i que s’han creat més punts de control dins la xarxa de contaminació de Catalunya, la majoria de punts extres no són captadors en continu. Si hi ha una fuita, ha de coincidir que el captador estigui en actiu.

“La Vall del francolí. L’alè del Camp”

Tota aquesta denuncia, aquesta realitat, aquesta convivència, l’expliquen Saurines Produccions en el seu documental “La Vall del francolí. L’alè del Camp”. En un dels seus textos introductoris, Saurines diu: “al Camp de Tarragona fa més de 40 anys es va imposar un model de desenvolupament econòmic que va portar feina i riquesa als pobles on es va implementar, però a la llarga ha hipotecat el territori. Problemes de salut i de contaminació ambiental han fet que avui en dia el que en un moment es va considerar progrés ara es posi en qüestió”. Així, el documental recull diversos testimonis i explica la realitat de la zona comunicant també els resultats dels estudis i la situació legislativa actual.

L’objectiu del documental, com ens explica la seva directora, Elisenda Trilla, ha estat “donar llum a la situació al camp de Tarragona”. Trilla, de la productora Saurines, una productora audiovisual que tracta temes de territori i paisatge de la zona, volia que aquest documental servís per reivindicar la vall del Francolí. “Nosaltres ens trobem a pocs quilòmetres de la refineria i, si bé no rebem totes les agressions com la gent del Morell, sí que és cert que la refineria forma part del nostre paisatge… El paisatge que coneixien els nostres avis ha desaparegut sota la indústria”, explica.

Des de la Plataforma Cel Net celebren la seva existència, doncs, per Roig, qui creu que “el Camp és la terra oblidada de molta gent”, aquests tipus de documentals “obren fronteres”. De fet, amb aquesta premissa, avui dimecres 23 de gener, el documental s’estrena a Barcelona a les 19 hores al cine cooperativa Zumzeig.

Fer-ne difusió i anar més enllà del Camp és important tant per Saurines com per Cel Net, qui explica dins el documental la seva activitat. El per què? Ara per ara, com ens explica Roig, la Generalitat encara està analitzant quin tipus d’estudi s’ha de fer. L’any 2018 va acabar amb una Taula creada i idees per a grups de treball. Cel Net va proposar-ne diversos: per l’impacte sonor, la qualitat de l’aire, l’impacte visual, el del sòl… però només van sortir-ne dos endavant segurs. Un d’ells dedicat a estudiar quins contaminants s’havien de regular o quins s’haurien d’incloure a l’hora de valorar l’impacte sobre la salut. “Vam acabar l’any passat amb una idea de macro-projecte, un estudi super complert per mirar en forma radial tot l’impacte del polígon nord, tot i que el polígon sud seguia quasi sense estudis”, fa notar Roig que, a més, “després van reconèixer que era massa macro i que tampoc hi ha diners”.

Cel Net no vol fer estudis pel fet de fer-ne, només demanen mirar què tenen i què es pot fer i ho volen ja: “la legislació al final el que fa són mitjanes anuals”, explica Roig, “però els qui vivim al costat no podem viure amb puntes continues de contaminació”. La Plataforma, a més, tot i que seria feliç si no existissin els polígons, és conscient que aquest és el model econòmic del Camp de Tarragona i que han de conviure amb ell de la major manera possible: “simplement pel fet que és una industria que dóna molta feina, la gent no s’atreveix a enfrontar-s’hi però al final no és enfrontar-s’hi, és conviure”. De fet, amb Repsol, comenta Roig, és amb qui més es comuniquen: “a base dels anys hem guanyat una mica de transparència i si hi ha algun episodi ho preguntem via whatsapp i et contesten”.

Vídeo promocional sobre la campanya que va acompanyar el primer estudi: “Saps què respires?”

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*