El CAP Raval Nord no es rendeix: la dignitat de treballadors i veïns guanya a la “decepció i el malestar”

El CAP Raval Nord segueix sense emplaçament però els seus treballadors i la Plataforma veïnal que el defensa no es quedaran de braços creuats. Entenen que és un tema que ja no va de necessitats bàsiques sinó de debat electoral i de classes socials. Antònia Raya, infermera del centre, assegura que no permetran que hi hagi ciutadans de primera i de segona, que la resiliència de la població del barri, no pot anar en contra de la seva salut

Carla Benito
 
 
 
La porta del CAP Raval Nord no està habilitada per lliteres i amb prou feines passen els cotxets / Carla Benito

La porta del CAP Raval Nord no està habilitada per lliteres i amb prou feines passen els cotxets / Carla Benito

L’entrada al CAP Doctor Lluís Sayé (Raval Nord) segueix sent la mateixa que els darrers mesos i que els darrers 27 anys. Una petita sala amb poc més de 10 cadires en fila i un mostrador amb dues treballadores del centre. La porta massa petita. Tant que amb prou feina passa un cotxet, no parlarem ja de lliteres. L’edifici compta amb tres plantes funcionals i una quarta tancada amb una petita cadena. No és segur pujar-hi per l’estat de les finestres, el guix de les parets i la inestabilitat de les baranes de la terrassa amb la que compten.

A la sala d’espera, un home s’ha d’apartar cada cop que algú vol entrar i ja s’acumulen tres cotxets. Entra una dona i agafa número d’una màquina que recorda a les de les xarcuteries. A les plantes de dalt, els passadissos ja són ben plens. Són les 10.30h de l’endemà de la celebració de la Comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona que va dir que no de nou. Els professionals sanitaris que han fet una petita pausa per esmorzar es creuen amb els usuaris del centre abans d’entrar a atendre’ls. Els hi pregunten com es troben. Tot i que ells responen que bé, que avui vénen per la boca i no per cap refredat, la mirada pregunta a la inversa: ‘què ens passarà ara?’

És evident que aquesta situació no es pot allargar més en un Centre d’Atenció Primària que dóna cobertura a la meitat de la població que viu al Raval. I tot i que els grups municipals presents a l’Ajuntament de Barcelona diuen estar d’acord amb aquesta idea, les seves votacions han anat en contra de solucionar el conflicte de l’espai. I les treballadores del centre ja no poden més. Ho resumeixen en una necessitat tan bàsica com tenir drets: “salut pels veïns i poder desenvolupar l’activitat assistencial en condicions dignes pels treballadors”.

Aquests drets des del CAP entenen que no es poden posposar més: “ja fa anys que s’avaluen espais i si només s’ha donat per bo la Capella de la Misericòrdia en un informe serà per alguna cosa”. Davant l’opció que posava ahir damunt la taula ERC d’ubicar el nou CAP al solar de la Universitat de Barcelona, a banda de l’oposició de la mateixa universitat, els treballadors veuen que és inviable. Si s’aprovés, opinen, a part de canviar els usos i treure la funció didàctica que compleix per la UB, l’espai seria zero pràctic per les ambulàncies i també li trauria espai verd als veïns. Antònia Raya, infermera del centre, troba injust que hagin de ser ells els qui estiguin pendents: “és una emergència del barri que s’ha de resoldre fora del debat polític i electoralista que s’està generant”. A més quan, en el seu parer, “el MACBA és evident que acabarà trobant un espai” i el què hauria de fer ara és cedir i “quedaria bé amb tots els veïns”.

La prohibició d’accés a la quarta planta no està ben indicat i l’estat de finestres i parets és deplorable / Carla Benito

Veïns que com els professionals de Raval Nord també senten “decepció i molt malestar”. L’Iñaki Garcia, veí del Raval que forma part de la Plataforma per un CAP Raval Nord Digne, creu que “l’opinió pública té clar que la salut és prioritària” i, per tant, “construir el nou CAP o ampliar el MACBA, que funciona amb normalitat, no és comparable”.

Antònia Raya pateix el mateix estat d’ànim dels veïns: “ens sentim trists, enfadats i maltractats i això és un símptoma del cansament”. Tot i així, no s’aturaran perquè entenen que és “un tema de dignitat i de justícia social”. I en aquest sentit, una de les coses bones que han derivat d’aquesta lluita ha estat la unió que s’ha creat al barri. Un guany social que s’ha vist reforçat pel treball conjunt entre entitats del barri.

Un dels usuaris que Raya ha atès justament avui, l’endemà de la negació d’una solució pel CAP, patirà un desnonament en menys d’un mes. Al CAP, com en la majoria dels centres d’Atenció Primària, el temps no és un bé molt comú. Davant de situacions com aquesta, on usuaris et demanen ajuda perquè “no volen haver de tornar al psiquiàtric” per patir violència socioeconòmica, Raya apunta que “la xarxa amb la gent de la PAH ajuda molt a mantenir aquestes persones amb menys malestar”. Així, les aliances socials que s’han creat ajuden a donar resposta a problemes que l’Atenció Primària no empara per seguir un model més biomèdic.

Els treballadors només demanen salut pels veïns i condicions per a ells. “La majoria som fixes i si volguéssim marxaríem però no volem; no podem plegar perquè no podem deixar aquesta gent sense un centre de salut”, declara Raya. Saben que les condicions de treball no són amables, diuen que tampoc hi ha les condicions necessàries de seguretat però que tot i així, fa tant de temps que això s’allarga, que ja ho han normalitzat. De la mateixa manera que entenen que, donat que el Raval és un barri on els seus habitants són “majoritàriament pobres i/o immigrants i on, segons informes, és on menys es vota, això fa que la seva població no importi als partits polítics”. Raya encara s’atreveix a afegir que s’està seguint una lògica clara: “si aquesta gent marxa, no caldrà un centre de salut”. En el mateix sentit, aquesta lògica duu a afirmar que “no és un debat de necessitats bàsiques, és un debat de classes socials”.

L’estat de l’edifici del CAP Raval Nord està molt antiquat i no compleix les condicions de seguretat necessàries / Carla Benito

Alguns dels membres dels grups municipals han defensat en debats i xerrades organitzades per la Plataforma CAP Raval Nord Digne que busquen el millor pel barri perquè ells també formen part. Raya, així com els seus companys de feina, troben ofensiu que ara els polítics “treguin els 8 apellidos vascos“. “Els hi agradaria estar al poltre ginecològic i que els hi caigués el sostre a sobre? O ara, com la consellera, acabar de tenir un fill i estar de peu amb el cotxet i el teu recent nascut en un passadís, perquè no tenim ni sala d’espera, amb 20 nens més amb mocs i cagarrines? Poden haver nascut o viscut al Raval però no só nosaltres. Diuen ‘nosaltres som vosaltres’, però és mentida. No són nosaltres”.

I aquest nosaltres és una població que potser no és la que més importa a la ciutat però una població molt resilient que ha aprés a conviure amb tot tipus d’adversitats, indica Raya.  D’aquesta manera, “els pacients no es queixen, no valoren la situació material sinó el tracte i el servei que reben”. De nou doncs la responsabilitat de l’espai, com en molts dels casos dins el sistema sanitari, recau sobre els seus professionals. Treballadors que ara ja fa uns mesos que s’han fixat en deixar clar que “no pot haver-hi ciutadans de primera i ciutadans de segona”. Que “per molt que això passi, no pot ser així en els serveis bàsics com el de la salut”.

Com a Plataforma, l’Iñaki explica que la ciutadania no donarà per tancada la reivindicació i que, fins el pròxim ple que es celebrarà divendres vinent, es realitzaran diverses accions tant en el sector salut com a nivell de barri. Un barri que tot i esperar les reaccions de Partit Popular i Ciutadans pels antecedents, no esperaven que ERC, entenent que des de Conselleria es defensa la Misericòrdia, fes aquest canvi d’actitud. Així, la Plataforma demana a ERC que ho reconsideri i Iñaki apunta que “si això queda així, el MACBA tindrà una responsabilitat molt gran contra el barri”. “Ara la prioritat és el CAP, després ja vindrà la resta”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*