El doble tall de l’ibuprofè i altres antiinflamatoris

Que els medicaments de la família dels antiinflamatoris no esteroidals (AINE) podien entorpir la recuperació enfront d'infeccions era alguna cosa que se sospitava des de fa més de mig segle i que se sap amb certesa des de fa diversos anys. També sabem, per múltiples estudis en ratolins i altres animals de laboratori, que la ingesta de AINE afavoreix el desenvolupament de certes infeccions (com Clostridium difficile) o el seu empitjorament

Esther Samper
 
 

Fa uns dies, l’agència francesa del medicament (ANSM) va llançar un advertiment a metges i pacients a causa dels riscos que han detectat per l’ús d’ibuprofèn i ketoprofèn. Concretament, van constatar que aquests antiinflamatoris poden agreujar certes infeccions com otitis, amigdalitis, rinofaringitis, infeccions pulmonars i de la pell, així com la varicel·la. L’ANSM ha sol·licitat, a més, una recerca europea sobre aquests medicaments per a aclarir els seus efectes i aconsella que es prioritzi la presa de paracetamol enfront de l’ibuprofèn en casos de febre o dolor (excepte el d’esquena).

L’alerta de l’agència francesa no està basada en una cosa inesperada ni desconegut, sinó que es basa en un estudi que va començar l’any 2000 i que ha permès conèixer amb major profunditat l’aparició de complicacions infeccioses causades per l’ibuprofèn i el ketoprofèn. En realitat, que els medicaments de la família dels antiinflamatoris no esteroidals (AINE) podien entorpir la recuperació enfront de certes infeccions era alguna cosa que se sospitava des de fa més de mig segle i que se sap amb certesa des de fa diversos anys (encara que encara desconeixem la magnitud d’aquest fenomen).

Ja existien estudis des de 1966 que avisaven sobre una associació entre l’administració d’AINE i complicacions en la pell i els teixits tous de nens que sofrien varicel·la. D’altra banda, en 2013, un assaig clínic britànic publicat en la revista mèdica the British Medical Journal va detectar que els pacients amb certes infeccions respiratòries tenien un pitjor pronòstic, amb pitjors símptomes o símptomes nous, quan se’ls receptava ibuprofèn (20% dels pacients) o ibuprofèn amb paracetamol (17%) en comparació amb els pacients que només prenien paracetamol (12%). A més, era més probable que els pacients que prenien només ibuprofèn o ibuprofèn combinat amb paracetamol haguessin de tornar a la consulta del metge. També sabem, per múltiples estudis en ratolins i altres animals de laboratori, que la ingesta d’AINE afavoreix el desenvolupament de certes infeccions (com Clostridium difficile) o el seu empitjorament.

Quina nova informació aporta l’estudi al qual es refereix l’ANSM? L’estudi del British Medical Journal es va realitzar sobre 889 pacients amb infeccions respiratòries i l’absoluta majoria de complicacions d’infeccions que es van detectar van ser lleus, excepte un reduït nombre de casos de pneumònia, meningitis i amigdalitis. L’estudi recent de l’ANSM s’ha realitzat sobre una població molt major, la qual cosa ha permès detectar 337 empitjoraments d’infeccions en persones sota tractament amb ibuprofèn i 49 amb ketoprofèn. Aquestes complicacions es tractaven principalment d’infeccions greus de la pell i els teixits tous, pulmonars i neurològiques que van portar a hospitalitzacions, seqüeles i fins i tot la mort. Els bacteris que causaven aquestes complicacions eren, en la majoria dels casos, estreptococs i pneumococs.

A què es deu aquest efecte indesitjat dels AINE per al tractament de les infeccions? Encara que no sabem amb detall els mecanismes pels quals es produeix, sí que existeix una hipòtesi que cobra força amb el pas del temps: els AINE interfereixen, fins a cert punt, amb el sistema immunitari. Es tracta d’una hipòtesi lògica, coneixent com actuen els AINE. Aquests medicaments es caracteritzen per tres efectes típics: acció antiinflamatòria, analgèsica i antipirètica (contra la febre).

Durant molt de temps s’ha considerat a la febre i a la inflamació com a enemics a combatre costi el que costi, perquè desencadenen com a efectes indesitjats malestar general i dolors. No obstant això, mai hauríem de perdre de vista que són mecanismes de defensa naturals enfront de les infeccions per infinitat de microorganismes. Sabem, per exemple, a través de múltiples estudis, que la febre dificulta la proliferació de virus i bacteris i que millora la resposta del sistema immunitari de múltiples maneres. Així, en administrar AINE per a combatre la inflamació i la febre, es corre també el risc de dificultar la nostra resposta immunitària enfront de les infeccions, afavorint l’aparició de complicacions.

De fet, diversos estudis experimentals han mostrat que l’ús d’antitèrmics eleva el risc de mort en animals que sofrien grip o pneumònies. En humans no coneixem tan bé com en animals les conseqüències, però sí que existeixen diversos estudis clínics que ens indiquen que obstinar-nos a rebaixar la febre i la inflamació podria no ser tan bona idea. En aquest sentit, una metanàlisi publicada el 2017 que analitzava els resultats de 16 estudis sobre pacients amb sèpsies (una resposta immunitària desproporcionada a una infecció greu generalitzada) recolzava aquesta idea: la febre no només no incrementava el risc d’efectes adversos, sinó que el control de la febre no reduïa el risc que apareguessin aquests efectes ni tampoc millorava la supervivència. Resultats similars s’han trobat en altres estudis, com un enfocat en el tractament d‘infeccions cutànies amb ibuprofèn, sense evidències de millora per aquest tractament.

Per què l’agència de medicaments francesa ha aconsellat prioritzar el paracetamol enfront de l’ibuprofèn o al ketoprofèn? Perquè el paracetamol no és un AINE i, a diferència d’aquests, posseeix un efecte antiinflamatori molt feble, pràcticament inexistent. És aquesta raó la que podria explicar per què s’observen menys complicacions per infeccions en pacients que prenen paracetamol en lloc d’AINE.

En medicina, qualsevol tractament amb efecte terapèutic té també possibles efectes adversos. D’aquesta manera, la balança de beneficis enfront de riscos sempre està present. El quid de la qüestió està a conèixer i valorar adequadament quina és la millor estratègia terapèutica basada en l’evidència científica actual per a incrementar els beneficis terapèutics i disminuir els efectes negatius el màxim possible.

Els AINE estan entre els fàrmacs més segurs en el mercat, però també posseeixen efectes adversos (irritació i sagnat del tracte gastrointestinal, hipertensió, complicacions d’infeccions…). Gràcies als estudis clínics i a l’avanç de la medicina, podem tenir una visió més àmplia i correcta del que està ocorrent de debò en la balança d’aquests i molts altres medicaments. Si les últimes dades ens fan ser més conscients del preu que es paga per alleujar la inflamació i el dolor per l’ús d’AINE, el lògic és prioritzar el paracetamol o limitar el consum d’AINE a certs casos. En qualsevol cas, en els pròxims anys sabrem amb més certesa fins a quin punt el consum d’AINE podria complicar les infeccions en pacients. Com en molts altres àmbits de la vida, cal evolucionar per a millorar.

Aquest és un article de eldiario.es

1 Comentari en El doble tall de l’ibuprofè i altres antiinflamatoris

  1. Sonia Barberá catlla // 18/05/2019 en 13:28 // Respon

    Yo fa un any que tinc mal a tota la cama cap abaix bay ana al metxe dies begades hem ba recepta ibuprofe y enantum a la nit y no hem pase tinc, una mica emoragia intestinal de begades,etc…tanbe tinc transtorn sicoafectiu y prenc altres medicacions per salut mental, y samajunte el dolo de la cama, am el malesta de no pugue fe activitats mes a mes cuido a ma mare que te escrizofenia y sa quedat viuda, havere que podria fe per calma aquet dolo, potse tindre que torna al metge.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*