El Govern inclourà l’educació sexual per a l’alumnat “en totes les etapes”

El Ministeri d'Educació i el de Sanitat estan treballant perquè l'educació afectivo-sexual "quedi inclosa de manera transversal i efectiva en totes les etapes educatives". La llei socialista que substituiria a la Lomce contempla l'assignatura Educació en Valors Cívics, similar a l'antiga Educació per a la Ciutadania, encara que el Ministeri estudia si s'inclouria en aquesta matèria o en altres

Belén Remacha
 
 
El Govern inclourà l'educació sexual per a l'alumnat

El Govern inclourà l'educació sexual per a l'alumnat "en totes les etapes" / IStock

El Ministerio de Educación i el de Sanidad treballen conjuntament “perquè la promoció i educació per a la salut afectivosexual quedi inclosa de manera transversal i efectiva en totes les etapes educatives”. Fonts de tots dos ministeris confirmen a eldiario.es aquesta tasca, com a part de la nova llei de reforma educativa que busca derogar la Lomce. El text encara està en una fase molt inicial de redacció i el seu avantprojecte segueix a costa que s’aprovi en el Congrés i d’una eventual convocatòria d’eleccions.

Des dels ministeris no especifiquen quins continguts en salut sexual comprendria el currículum per estar encara en desenvolupament. Tampoc si aquests quedarien inclosos dins d’una assignatura que ja contempla l’avantprojecte i que es denomina Educació en Valors Cívics, similar en la seva descripció a l’antiga Educació per a la Ciutadania, o si es duria a terme d’una altra manera –amb hores lectives pròpies o a través d’altres assignatures–. Sí que detallen que un dels pilars del projecte és que, mitjançant la coeducació, es fomenti “en totes les etapes l’aprenentatge de la igualtat efectiva entre homes i dones, la prevenció de la violència de gènere i el respecte a la diversitat afectivo-sexual”, segons fonts del Ministeri d’Educació i FP.

Des de Sanidad també indiquen, d’altra banda, que entre els comitès tècnic i institucional que estan preparant el pla operatiu a desenvolupar els pròxims anys dins de l’Estratègia Nacional de Salut Sexual existeix un “rotund consens de la necessitat de reforçar la salut afectivo-sexual en l’entorn escolar”, i en què això es faci “de forma equitativa en tot el territori”. La ministra María Luisa Carcedo ja va lamentar al desembre la manca d’una matèria sobre Educació per a la Salut que contemplés l’afectiu-sexual: avui dia no existeix res semblant en l’etapa obligatòria.

Per a tractar d’esmenar-ho, Carcedo va anunciar llavors que anava a proposar la col·laboració amb el Ministeri d’Educació” per a incloure-la en l’entorn escolar i va esmentar temes que el preocupaven com “l’avortament entre les joves, la maternitat fortuïta o les malalties de transmissió sexual (MTS)”. Va advertir que “s’ha identificat ja un augment de les pràctiques de risc” i que els joves acabaven informant-se sobre sexualitat per altres vies. Per part seva, la ministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, va defensar al setembre en el Congrés davant una pregunta parlamentària la importància d’incloure l'”educació emocional i sexual” en el currículum escolar.

Fonts del PSOE que treballen en l’avantprojecte de llei insisteixen que de moment el text està en una “fase inicial” i que la prioritat és que “tiri endavant en tràmit parlamentari”. La definició del contingut de les assignatures seria a càrrec dels ministeris implicats en cada matèria, que ja estan en això com confirmen a eldiario.es, i, a més, es realitzaria en conjunt amb els altres agents socials: pares, estudiants i organismes. L’avantprojecte de llei senti “unes bases” i sí que es pot llegir en ell que un dels seus objectius és fomentar “el respecte a la diversitat afectiu sexual”, així com la creació de l’assignatura d’Educació en Valors Cívics i Ètics en Primària i Secundària que posi “especial atenció al coneixement i respecte dels Drets Humans i de la Infància i a la igualtat entre homes i dones”.

Un precedent: Skolae

L’Educació Sexual Integral, segons la descriu el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), “inclou informació científicament precisa sobre desenvolupament humà, anatomia i salut reproductiva, així com sobre anticoncepció, part i MTS” i abasta l'”anàlisi de la vida familiar i les relacions, la cultura, els rols de gènere i drets humans com la igualtat de gènere”. La Unesco defineix el seu paper com a “essencial en la salut i el benestar dels nens i joves”.

A Espanya no hi ha cap matèria que la tracti específicament. Quan estava vigent la Llei d’Educació de 2006, durant el govern de Zapatero, l’educació afectivo-sexual es cursava sovint dins d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans, encara que l’assignatura no se centrava en això i que es donés o no “depenia de cada docent”. Ho explica Kika Fumero, professora especialitzada en coeducació que la va impartir: “Funcionava molt més així, perquè tenir la llei de la teva part i poder recolzar-te en ella t’obre portes per a treballar amb més eines”.

La LOMCE va eliminar aquella assignatura i actualment, opina Fumero, l’educació sexual a les aules és “deficient”. Roberto Aguado, responsable del Diploma d’Especialització en Educació Sexual de la Universitat Pública de Navarra, parla de la seva “pràctica inexistència” i, en tot cas “molt poc sistematitzada, per la qual cosa resulta impossible fer un balanç general”. Aguado també posa el focus en què “el professorat no rep la suficient formació; aquesta és inexistent en la universitat i faltaria introduir aquesta formació en els estudis de Grau en totes les carreres”, afegeix.

Un projecte autonòmic que sí que desenvolupa aquest contingut és Skolae, encara aquest curs en fase pilot en uns cent centres de Navarra (governada per Geroa Bai, Bildu, Podemos i Esquerra-Ezquerra) i objecte de diverses polèmiques a nivell estatal i regional. La mateixa Isabel Celaá ho ha defensat al Senat al·legant que segons la legislació espanyola “és imprescindible que a través de l’educació es combatin conductes sexistes, i la violència de gènere”. Ho feia en resposta al PP, que acusava el Senat i el parlament regional als responsables de Skolae d’imposar “ideologia de gènere atemptant contra els drets fonamentals de la infància i les seves famílies” i de promoure “jocs eròtics infantils” per les seves propostes per a nens de 0 a 6 anys dins del “reconeixement de la sexualitat infantil des del naixement”.

En Skolae s’incorpora, segons el seu web, “l’aprenentatge de la sexualitat i bon tracte (…) l’autoconeixement cap a la construcció de relacions i amors des de l’acceptació i el respecte per la diversitat, lluny de violències masclistes”. El docent Roberto Aguado el qualifica d'”un bon projecte educatiu”. Per a ell, a Navarra s’ha assistit a la seva “politització interessada, i injusta” i a la “lectura tendenciosa i descontextualitzada de parts d’aquest programa”.

Com seria una educació sexual a les aules

La professora Kika Fumero assenyala que, “tenint en compte l’important que és l’emocional i afectiu en aquestes edats”, si l’alumnat no troba la informació a l’aula, com ocorre, l’anirà a buscar en un altre lloc “que en la immensa majoria dels casos és internet i la pornografia, i després el que veuen ho apliquen en les seves relacions”. En la seva experiència, això és molt greu perquè es tradueix que els nois senten “frustració” però, pitjor, les noies “por i preocupació davant l’acte sexual”.

Aquesta experta sí que opina que hauria d’haver-hi una assignatura específica d’educació emocional, afectiva i sexual “que no es limiti a explicar què és el coit; que parli d’altres tipus de sexualitat, no només heterosexual. També que s’abordin els perills, les MTS, sempre des d’aquesta perspectiva plural: per exemple, les que es poden contagiar entre dues noies”. Per a Roberto Aguado, “la materialització d’aquests projectes és laboriosa, però si es permet que es desenvolupin en tota la seva amplitud i profunditat, segur que, en el mitjà termini, la societat prendrà plena consciència sobre la transcendència de la formació i la inevitabilitat d’introduir l’Educació Sexual adaptada a tots els nivells educatius, inclòs l’universitari per a totes les persones, diverses”, i l’objectiu ha de passar perquè l’alumnat aprengui “a conèixer-se, a acceptar-se i a expressar-se”.

Altres actors implicats en una futura classe d’Educació Sexual són les famílies i els mateixos alumnes. Des del Sindicat d’Estudiants han convocat en l’últim any diverses marxes en les quals exigien que s’incorporés en tots els centres i a tots els nivells, des de primària fins a secundària, una assignatura sobre Educació Sexual “inclusiva, avaluable i obligatòria que inculqui valors contra la LGTBIfobia”.

Des de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares (CEAPA) comparteixen que l’educació sexual en instituts és actualment “deficient, nul·la” i limitada a “xerrades puntuals”, i els preocupa que la major font d’informació sigui “internet”. Però creuen que el tema “ha de ser transversal, no li veiem sentit a una assignatura única sinó a tenir-ho present en totes les matèries”. Quant a l’oposició d’alguns pares, creuen que “sempre que s’incorpora una cosa nova sorgiran conflictes, però per a això cal explicar bé el que es farà. Sempre hi haurà alguna familiar que es negarà, però no la majoria”, opinen.

Aquest és un article de eldiario.es

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*