“El menyspreu cap a la regla acaba sent un menyspreu cap a les dones”

Per què segueix alarmant tant el tema de la menstruació? Què coneixen i que no les joves sobre aquest tema? Quins mètodes de recollida de sagnat hi ha?

Caralp Mariné
 
 
 
El tabú d

El tabú d

“El menyspreu cap a la regla acaba sent un menyspreu cap a les dones”, assegura la doctora Elena Carreras, presidenta de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. “Les nenes viuen el tema de la regla com una càrrega, una cosa pesada, pensem que s’ha de treballar per canviar-ho, i l’escola pot ser un lloc”, assegura Maria Àngels Coma, infermera de salut pública de l’Ajuntament de Granollers.

El tema de la menstruació va saltar els mitjans i a les xarxes socials fa uns dies quan la CUP de Manresa va presentar una moció on posava en dubte els tallers que fan a les escoles empreses fabricants de compreses i tampons. Per què segueix alarmant tant el tema de la menstruació? Què coneixen i que no les joves sobre aquest tema? Quins mètodes de recollida de sagnat existeixen?

Els CAP, centres d’informació

“Avui en dia hi ha molts tabús sobre el tema dels genitals, és deficient la informació que donen les famílies o les escoles als alumnes”, explica Gemma Falguera, presidenta de l’Associació Catalana de Llevadores. Són precisament aquestes professionals les encarregades de dur a terme el projecte “Tardes joves” que es desenvolupa en diversos Centres d’Atenció Primària (CAP) de Catalunya. Es tracta d’un servei per joves, totalment confidencial, al qual poden accedir-hi sense demanar hora per preguntar o comentar temes relacionats amb la sexualitat. En moltes consultes, explica Falguera, s’apropen joves preguntant coses relacionades amb la menstruació.

“Ens fan consultes molt bàsiques com: quan dura la menstruació o sobre la quantitat de regla, no coneixen la seva fisiologia”, alerta aquesta professional, fet que manifesta la falta d’informació que tenen aquestes joves. “En altres consultes parlem de com se senten, del dolor, de la freqüència, etc, les joves desconeixen la seva fisiologia, tot el tema dels genitals”, explica.

El tabú de la menstruació

“Si al segle XXI parlar de la menstruació suposa ser trending topic i generar aquest enrenou vol dir que n’hem de parlar més”, assegura la doctora Carrera. Pensa a més que no es parla d’aquests temes perquè sovint es dóna per fet que ja estan assumits, quan, tal com s’ha vist, no és així. “És un tema d’acceptació, el cicle menstrual és normal, no hem de pretendre que el cicle no existeix o que no és bo, la regla és normal”, assegura. El fet que de què segueixi havent-hi aquesta mena de secretisme al voltant d’aquestes qüestions opina que es deu a què la dona segueix estant infravalorada a la societat, això genera, creu, que s’acabi pensant que les coses que només afecten a elles no s’han de poder parlar.

Aquesta professional reivindica també la importància de què les dones coneguin la seva fisiologia i el seu cos. “Conèixer vol dir fer-se respectar. Combatre la violència de gènere passa per l’empoderament de la dona, i conèixer-se n’és una forma”, assegura.

Mètodes de recollida de sagnat

Un dels temes que més controvèrsia va generar després de l’anunci de la CUP va ser el que feia referència a parlar i proposar mètodes alternatius de recollida de sagnat, la copa menstrual va ser un d’aquests mètodes que més controvèrsia va generar. S’han donat diversos debats entorn a l’efectivitat, comoditat, cura del medi ambient i seguretat sanitària dels mètodes existents, però n’hi ha cap que sigui contraproduent?

“Riscos generals no n’hi ha, només en cas de què un tampó estigui a dins més de 24 hores. Poden donar-se problemes individuals, com al·lèrgies, que obliguen a canviar de mètode”, assegura la doctora Carreras.

En la moció de la CUP, el partit proposava crear una sèrie de tallers als instituts, on es parlés amb les adolescents sobre la menstruació i on es presentes els diferents mètodes. Des de fa uns anys l’Ajuntament de Granollers organitza  precisament aquest tipus de tallers sobre temàtiques afectivo-sexuals. És a segon d’ESO on als tallers, que fa la Maria Àngels Coma, es parla sobre el tema de la menstruació amb les nenes i els nens per separat.

En aquestes sessions als instituts Coma presenta a les joves diversos mètodes: les compreses ecològiques, els tampons i la copa menstrual. “El 100% de les noies no coneixen la copa, ningú m’ha dit mai: ‘ja sé que és’”. Les tres expertes consultades per elaborar aquesta informació asseguren que el fet que no s’utilitzi tant la copa es deu a que es tracta d’un mètode més nou i per tant més desconegut. “Fa més anys que s’utilitzen compreses i tampons, però cada cop hi ha més adeptes a la copa menstrual. El que és important és que les sessions de formació a les escoles les faci personal sanitari i no empreses, perquè això genera un biaix, cal explicar els mètodes amb objectivitat perquè les joves puguin triar lliurement”, assegura la llevadora.

Coma s’ha donat compte que acaben utilitzant allò que els sembla més fàcil i sovint el que la mare els hi recomana. “Col·locar-se la copa els hi resulta incòmode, perquè no han explorat el seu cos, no el coneixen i no saben com fer-ho”, explica. Amb tot la doctora pensa que la copa és un dels mètodes que més permet conèixer el cos, perquè s’ha d’introduir i cal saber com funcionen els teus músculs, la vagina, per tant, requereix coneixement. “La copa possibilita un autoconeixement del cos de la dona que valorem molt positivament”, assegura aquesta professional.