El nou Pla de Salut del Govern aborda per primera vegada els determinants socials

Toni Comín ha presentat aquest dimarts les principals línies estratègiques que marcaran els projectes de salut dels pròxims 5 anys

Caralp Mariné
 
 
 
Una persona gran al carrer / ROBERT BONET

Una persona gran al carrer / ROBERT BONET

El Govern s’ha proposat millorar la salut de la població reduint les desigualtats i actuant sobre els determinants socials que afecten la salut. Així ho ha expressat aquest matí el conseller de Salut, Toni Comín, en la presentació del Pla de Salut 2016-2020 que ha aprovat el Govern català aquest dimarts.

Durant la roda de premsa posterior al Consell de Govern Comín ha recordat que el Pla de Salut té per objectiu millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. Aquest document elaborat per més de 1.000 agents del sector marca 28 objectius ha assolir durant els pròxims 5 anys.

“Ha estat un procés d’elaboració participatiu. És una obra col·lectiva de professionals i pacients i això permet que el document neixi viu, amb garanties de què serà implementat perquè és el sector qui l’ha fet”, ha destacat Comín.

Entre les principals línies estratègiques es troba la d’augmentar l’esperança de vida viscuda amb bona salut, disminuir la mortalitat per càncer i per malalties circulatòries, respiratòries i mentals, millorar els indicadors de risc –tabaquisme, sedentarisme, mals hàbits alimentaris i consum excessiu d’alcohol-, reduir l’impacta de malalties prevalent com el VIH, i millorar la qualitat dels serveis i la seguretat.

El nou pla té per objectiu també reduir les desigualtats en salut. Per reduir aquestes desigualtats, i aquesta és la novetat, el Govern vol prioritzar l’abordatge dels determinants socials de la salut, des de la perspectiva interdepartamental, és a dir, treballant aquells aspectes que afecten a la salut des del departament que pertoqui, i no només a través de la conselleria de Salut. Els determinants socials poden fer referència a les condicions laborals, a la situació econòmica o la contaminació, per posar només uns exemples.

L’impacte de la crisi econòmica sobre la salut

Aquesta necessitat de treballar els determinants socials de la salut sorgeix, sobretot, de l’efecte que ha tingut la situació econòmica dels darrers anys sobre la salut de les persones. Així es destaca en el document del Pla de Salut, que assegura que la crisi econòmica ha tingut un impacte sobre les condicions de vida, i ha incrementat les desigualtats en salut. Tan és així que les persones dels grups socioeconòmics més desfavorits i amb nivells d’estudis més baixos tenen una pitjor percepció del seu estat de salut, declaren una pitjor qualitat de vida i tenen una prevalença més elevada de trastorns crònics i discapacitat. Per exemple, i segons recull el document, l’any 2014 el 23,2% de les persones aturades de llarga durada va declarar tenir una mala salut, mentre que només ho feia el 9,2% de les persones ocupades.

Aquestes desigualtats socioeconòmiques són les que determinen també l’esperança de vida. I és així com es percep també una diferència en l’esperança de vida entre les diferents comarques catalanes. Entre la Vall d’Aran, comarca amb una mitja d’esperança de vida superior, i Ribera d’Ebre, la comarca amb l’índex més baix d’esperança de vida, hi ha gairebé 7 anys de diferència. Mentre a la primera les persones viuen 87 anys de mitjana a la segona en viuen 81,6.

Un altre aspecte de la salut que està en risc degut a la situació econòmica és la de la salut mental. La població aturada presenta pitjors indicadors en salut mental que la població ocupada. L’any 2013, per exemple, i segon el document del pla de salut, el 23,1% de les persones a aturades durant més d’un any tenien risc de patir problemes de salut mental, mentre que afectava el 9,5% de les persones ocupades.

El pla preveu dur a terme diverses actuacions de forma preferent sobre la població socialment més vulnerable. Projectes com l’elaboració d’un pla de prevenció de la discapacitat en persones grans fràgils, models de promoció de la salut i prevenció als problemes més prevalents en infants i joves vulnerables o oferir una atenció integrada als pacients cònics complexos de salut mental.

El nou pla també preveu reforçar l’àmbit de salut pública, un aspecte fonamental molt lligat al dels determinants socials. El Govern pretén actuar sobre la prevenció de les malalties i incrementar les activitats dirigides a la promoció de la salut.

Aquest és el setè Pla de Salut que aprova el Govern des de l’aprovació de la llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) als anys 90. El nou document contempla 58 projectes, 32 meses que l’últim pla.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*