El país més saludable del món

L'atenció primària espanyola és la principal responsable dels bons resultats de salut de l'estat malgrat que ni els mitjans de comunicació ni els responsables sanitaris reconeixen degudament als professionals aquesta contribució.

Joan Gené
 
 
 

La introducció per primera vegada al món de la tecnologia 5G en el quiròfan d’un hospital i la classificació Bloomberg que situa Espanya com el país més saludable del món gràcies a l’estil de vida, la dieta mediterrània i l’atenció primària de salut, són dues de les notícies sanitàries que han circulat aquests dies. La primera ha sortit als telenotícies i als diaris de més tirada. Precisament a TV3 un cirurgià, amb aspecte de triomfador, declarava somrient les moltes coses que podria fer amb la nova tecnologia, sense deixar gaire clar com beneficiaria la salut dels seus pacients. En canvi, la segona notícia ha passat més desapercebuda, només l’ha recollida algun mitjà digital malgrat merèixer fins i tot un tuit del president del govern espanyol.

Sobta la discrepància entre la importància mediàtica de les notícies i el seu efecte sobre la salut dels ciutadans. Em costa arribar a entendre quin és el benefici per la salut dels ciutadans de Catalunya o d’Espanya, passar de 4G a 5G en un únic quiròfan d’un únic hospital. Com a mínim entenc que no és gaire comparable al fet de situar Espanya com a líder mundial en salut.

La classificació de Bloomberg coincideix amb l’anàlisi que de l’avaluació dels serveis de salut espanyols acaba de publicar a l’Observatori de Serveis de Salut i Polítiques de l’OMS. El document mostra clarament com malgrat les retallades, els indicadors de salut atribuïbles al sistema sanitari han seguit millorant durant els durs anys de la crisi, en gran mida gràcies a l’atenció primària de salut.

Precisament aquests mateixos dies la prestigiosa revista JAMA publica un article que reforça el paper central de l’atenció primària sobre la salut poblacional. La recerca demostra que als Estats Units, entre 2005 i 2015, la concentració de metges de família i no la d’altres especialitats, explica les reduccions de la mortalitat poblacional. Justament els autors lamentaven que malgrat la contundència de l’evidència, la proporció de metges de família ha davallat durant aquest mateix període.

És comprensible que els mitjans s’enlluernin amb el glamour d’algunes innovacions, però costa entendre que els responsables del pressupost es guiïn pel que publiquen els diaris. Els periodistes han d’entendre que la seva influència sobre l’opinió pública afecta el pressupost de salut, arribant a definir el tipus i la qualitat del servei que reben els ciutadans. Em temo que alguns no en són gaire conscients i en canvi ho tenen molt clar algunes empreses sanitàries que destinen molts recursos, sovint públics, a la producció de notícies.

També m’ha sobtat la forma negativa com alguns metges de família han viscut la segona notícia. Un company piulava el link de la classificació Bloomberg afegint que la salut dels ciutadans s’havia aconseguit a costa de la dels professionals d’atenció primària. El tuit mostra que, a més de les deficiències assenyalades en les vagues del darrer desembre, també patim un greu problema d’autoestima i de motivació.

Recordem que les teories X, Y de la motivació de Mc Gregor es basaven a aconseguir que un obrer expliqués la seva feina, passant de dir “pico pedra” a “estic fent una escultura” a “construeixo una catedral”. En cadascuna d’aquestes tres afirmacions realitza físicament la mateixa tasca, però el seu grau de motivació i d’implicació amb el projecte són molt diferent. Malauradament a casa nostra es fa creure als professionals d’atenció primària que estan picant pedra, malgrat que com ha quedat sobradament demostrat estan fent la catedral més gran del país. Els líders formals dels serveis sanitaris haurien de prendre nota i actuar en conseqüència, ja que el desànim reflecteix el dèficit del seu lideratge.

Joan Gené
Sobre Joan Gené

Joan Gené Badia (1955) doctor en medicina, especialista en Medicina de Família i Comunitària, actualment realitza activitat assistencial a l’ICS-CAPSBE i és Professor associat de Medicina de la Universitat de Barcelona i editor associat de la Revista Atención Primaria. És membre de l’Observatori OMS sobre Polítiques de Salut i Serveis sanitàris. Ha participat en diversos projectes de promoció de l’atenció primària de salut de la Unió Europea, de l’Organització Mundial de la Salut i del Banc Mundial. Ha estat membre de les juntes gestores que van fundar les Societats de Medicina de Família a Catalunya (President de CAMFiC), Espanya (SEMFyC) i Europa (WONCA Europa) i ha exercit com a director de l’Equip d’Atenció Primària de Castelldefels i de la Divisió d’Atenció Primària de l‘Institut Català de la Salut. És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i compromissari del COMB. Contacte: Twitter | Més articles

1 Comentari en El país més saludable del món

  1. Molt encertat!

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*