El pols del màrqueting farmacèutic

El Departament de Salut ha llançat la campanya "Pren-te el Pols" a les farmàcies per prevenir l'ictus. Una iniciativa no avalada per l'evidència científica, però promoguda pels laboratoris farmacèutics que volen introduir al finançament públic uns nous anticoagulants, costosos i controvertits.

Joan Gené
 
 
 

La campanya “Escucha tu corazón, toma el pulso de tu vida” promoguda per Bayer a Llatinoamèrica, arriba a Catalunya quatre anys més tard. El Departament de Salut, la Fundació Ictus i el Consell de Col·legis de Farmacèutics l’acaben de llançar amb el nom de “Pren-te el Pols“.La iniciativa desitja reduir el nombre d’ictus (feridures o accidents cerebrovasculars) prenent el pols als majors de 60 anys al taulell de la farmàcia. Consideren que fent-ho detectaran arítmies cardíaques asimptomàtiques. La notícia és sorprenent. Comencem a copiar als països que fins ara ens tenien com referents. Si es pot prevenir una malaltia tan greu amb una mesura tan simple, com és que no ho fan els països amb sistemes sanitaris més desenvolupats? Senzillament perquè no hi ha cap evidència que aquest tipus de programa serveixi per millorar la salut.

Hi han estudis que mostren que la presa sistemàtica del pols per part de metges i infermeres a majors de 65 anys als CAPS d’Anglaterra i d’Espanya augmenta lleugerament el nombre de pacients diagnosticats d’arítmies en relació als que es troben pels mecanismes habituals de la consulta. Però no s’ha demostrat que aquest increment diagnòstic eviti accidents vasculars cerebrals ni reporti cap altre benefici sobre la salut. La prestigiosa Fundació Cochrane assegura que els resultats no es poden extrapolar a altres professionals o a menors de 65 anys. La poca destresa que mostra la farmacèutica del vídeo del Departament de Salut sembla confirmar-ho. Ni tan sols el cost-efectivitat del cribratge ben fet per metges de família als CAP justifica la seva implementació. Així doncs, per què el proposen?

Ens donen la resposta els promotors de la mesura: els laboratoris Bayer, Boehringer Ingelheim, Daiichi Sankyo, Bristol-MyersSquibb i Pfizer. Precisament els laboratoris que venen uns nous anticoagulants, costosos i controvertits. Uns medicaments que volen substituir al popular Sintrom® de Novartis. Un fàrmac barat que actualment allarga la vida a moltes persones. El mateix Departament de Salut considera que aquests nous anticoagulants no són superiors al Sintrom® en termes de seguretat i eficàcia. Per això el CatSalut només els finança en limitadíssimes situacions clíniques.

No és nou que les societats científiques, en gran part finançades per la indústria farmacèutica, participin en accions de màrqueting disfressades de programes de salut o de recerca científica. Però en aquest cas em dol que ho faci la meva societat, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). Al web de la campanya apareix com a col·laboradora juntament amb altres societats científiques. M’entristeix que fomenti una iniciativa que només beneficia als laboratoris que pressionen el CatSalut perquè inclogui com a primera opció terapèutica finançable els seus nous anticoagulants.

Em costa entendre per què el Departament malbarata recursos, molesta els ciutadans i participa en aquesta operació de màrqueting. Si vol que els farmacèutics facin accions preventives, per què no els implica en activitats relacionades amb la seva professió? Com pot ser l’educació sobre els medicaments o bé vetllar per la seguretat dels fàrmacs o pel compliment de la medicació. Em temo que la iniciativa sorgeix per una manca de lideratge sanitari. Quan no es disposa d’una política de salut ben definida, els interessos econòmics acaben marcant les prioritats de les actuacions sanitàries. Canviem els consellers però segueixen manant els mateixos.

Joan Gené
Sobre Joan Gené

Joan Gené Badia (1955) doctor en medicina, especialista en Medicina de Família i Comunitària, actualment realitza activitat assistencial a l’ICS-CAPSBE i és Professor associat de Medicina de la Universitat de Barcelona i editor associat de la Revista Atención Primaria. És membre de l’Observatori OMS sobre Polítiques de Salut i Serveis sanitàris. Ha participat en diversos projectes de promoció de l’atenció primària de salut de la Unió Europea, de l’Organització Mundial de la Salut i del Banc Mundial. Ha estat membre de les juntes gestores que van fundar les Societats de Medicina de Família a Catalunya (President de CAMFiC), Espanya (SEMFyC) i Europa (WONCA Europa) i ha exercit com a director de l’Equip d’Atenció Primària de Castelldefels i de la Divisió d’Atenció Primària de l‘Institut Català de la Salut. És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i compromissari del COMB. Contacte: Twitter | Més articles

  • G.

    Entre un 20% i un 40% dels ictus queden etiquetats com a criptogènics, però es sospita que la fibrilació auricular podria tenir-hi a veure en un alt percentatge de casos.

    Aquesta mena de campanyes podrien influir positivament en la Salut Pública de cara a filiar l’origen dels ictus i per tant prendre unes o altres mesures de prevenció.

    Segur que el marketing i els interessos econòmics hi han influit, però no per això és una mala mesura.