Els joves s’obliden del condó en perdre la por a infectar-se, la qual cosa provoca l’augment de les malalties sexuals

La gonorrea s'ha multiplicat per 9 en els últims 16 anys; la sífilis, per més de 5. L'ús del preservatiu entre joves de 15 a 18 ha passat del 84 al 75% des de 2002. Des de Planificació Familiar al·ludeixen al fet que el debat social és menys insistent que fa una dècada i a la falta d'educació: "Cal ensenyar que és l'autocura". "El VIH és avui una infecció crònica fàcil de portar, amb cada vegada més tractaments. És boníssim, però paradoxalment va relaxar la prevenció", exposen des de Colegas

Belén Remacha / Ana Ordaz
 
 
/ eldiario.es

/ eldiario.es

Les malalties de transmissió sexual (MTS) no només no descendeixen a Espanya sinó que s’han multiplicat en els últims 16 anys. La taxa d’incidència de la gonorrea en el seu moment més baix, 2001, era de 2,04 casos per 100.000 habitants; el 2017 era de 18,74. Els de sífilis, entre els mateixos anys, van passar d’1,77 a 10,61. Ho diu l’últim Informe anual de Vigilància Epidemiològica de les Infeccions de Transmissió Sexual a Espanya, corresponent a dades de 2017, que també conclou que l’increment mitjà anual de totes les analitzades –també clamídia, limfogranuloma i sífilis congènit– ha estat del 26,3% entre 2013 i 2017.

Asunción Díaz Franco, Responsable de la Unitat de Vigilància de VIH i ITS del Centre Nacional d’Epidemiologia de l’Institut de Salut de la Universitat Carlos III, entitat col·laboradora en el document que ha fet públic aquest juny el Ministeri de Sanitat, determina que aquest augment és “multicausal”. Però ella destaca “l’ús inconsistent o incorrecte del preservatiu, tenir múltiples parelles, l’ús de xarxes socials que faciliten els contactes sexuals i que aquestes infeccions no sempre produeixen símptomes”. També “en alguna mesura” al fet que actualment hi ha “una millora en les tècniques diagnòstiques i en els sistemes de vigilància”.

Concha Martín Perpinyà, ginecòloga i col·laboradora en la Federació Estatal de Planificació Familiar, esmenta “moltes causes” però no les xarxes socials ni l’avanç diagnòstic, “que no ha variat substancialment en els últims anys. Potser s’ha millorat més en què hi ha menys prejudicis i la gent acudeix més al metge”. La primera de la que sí parla és que “ara hi ha menys campanyes massives per l’ús del preservatiu. L’any 2016, segons un estudi de la Federació, les comunitats no havien fet campanyes institucionals. Cal fer-les amb freqüència. Els qui tenen 20 anys no són els mateixos que fa 10”. El Ministeri de Sanitat, a col·lació dels resultats de l’informe i dins de l’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva, ha llançat la campanya #SiempreConPreservativo.

El Ministeri de Sanitat també xifra el descens de l’ús regular del condó, sobretot entre els joves: la proporció d’adolescents de 15 a 18 que afirmen utilitzar-ho en totes les seves relacions sexuals ha passat del 84 al 75% entre 2002 i 2018. La següent franja d’edat, de 20 a 24, és la de major prevalença de gonorrea i sífilis. Coincideix que anys en què sí que es van aconseguir reduir aquestes malalties de transmissió sexual –al voltant de 2001– “en els mitjans es parlava de sexualitat, es debatia sobre la píndola de l’endemà. Era d’interès públic”, recorda Martín Perpinyà. El famós ‘posa-t’ho, posa-li-ho’ ja es remunta a 1991, i en aquestes gairebé tres dècades “els anuncis, els eslògans… tot s’ha relaxat”.

I el següent factor important al qual anomena la ginecòloga és l’educació. “No es tracta d’espantar, que la sexualitat s’associï a tabús negatius o por. Cal enfocar-ho a eliminar mites i en què dones i homes hem d’autocuidar-nos. Igual que et raspalles les dents, et fas de tant en tant anàlisis de sang… Cal usar mètodes de protecció i fer-se proves. Això ha d’ensenyar-se en els col·legis. Seguim amb l’educació sexual com a tasca pendent, no s’ha resolt”.

“S’ha perdut la por”

Des de l’Instituto de Salud Carlos III expliquen que aquella baixada de finals dels 90 i finals dels 2000 va ser una tendència que es va observar també a Regne Unit, Irlanda, Holanda o Suècia i que va arribar al nostre país amb retard, ja que “també va ser observat en altres països europeus a principis dels 90. Ha estat atribuïda a canvis en els comportaments sexuals de risc a causa de l’epidèmia del VIH, que fins a la introducció dels tractaments antiretrovirals d’alta eficàcia en 1996 era una infecció que produïa gran mortalitat”.

A una cosa així també es refereix Ruty Martini, coordinador de salut de la Confederació LGTB (Colegas): “S’ha perdut una mica la por. El VIH s’ha convertit en una infecció crònica fàcil de portar i absolutament normal, amb risc 0 de transmissió quan la càrrega és indetectable. Cada vegada hi ha més persones en tractament. Això és una cosa boníssima. Però paradoxalment, ha relaxat la prevenció”.

Com a associació LGTBI demanen recursos i suport institucional també per a l’educació, que concreten que “trobem a faltar tallers en universitats, col·legis majors o centres de Formació Professional. Hi ha certa deixadesa”. Realitzen proves ràpides de MTS –acudeixen majoritàriament homes que tenen sexe amb homes (abreujat com HSH) però estan dirigides a tota la població– i el que els resulta “molt alarmant” és un cert repunt de gonorrea multiresistent, un cep que no respon als tractaments convencionals. Ho observen en les proves ràpides i “si no es prevé, pot ser un perill de salut pública que cal intervenir”.

L’històric sobre prevalença també mostra “una major afectació” en homes que en dones, menys per a un tipus de clamídia. Des de la Carlos III ho relacionen amb la major exposició en relacions HSH i al fet que, en més ocasions, les dones no presenten símptomes “i ells solen acudir més ràpidament als serveis sanitaris per a ser diagnosticats”. Des de Col·legues demanen una mesura associada perquè el desfasament no vagi a més: que la PreP, la pastilla que prevé el VIH –dirigida a HSH– s’implanti a Espanya amb supervisió mèdica, perquè les persones que la prenguin estiguin controlades davant altres MTS de les quals no protegeix.

Tant Colegas com la Federación de Planificación Familiar estan a favor de la mesura que des de Sanitat es va anunciar que està en fase “d’estudi” i encara molt desdibuixada, la gratuïtat de l’accés al preservatiu. Encara que defensen que cadascun triï el mètode al qual millor s’adapti, per a la població jove “és el menys ortopèdic i més estès”, diu Perpinyà quan se li pregunta per altres alternatives, com el preservatiu femení. “Però s’ha de tenir en compte no només donar-los gratis, o a preus més reduïts o simbòlics, sinó que sigui accessible: en centres de salut, de joventut, educatius. En màquines expenedores, per exemple. Que no faci vergonya, que cap jove pugui sentir-se jutjat o observat”.

Aquest és un article original de eldiario.es

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*