Els metges d’Atenció Primària a Madrid fan la vaga a la gestió del PP a cinc dies de les eleccions

4.000 facultatius estan cridats a la vaga per a exigir 12 minuts per pacient en consulta, millores en els horaris i més inversió. Madrid segueix les mobilitzacions i vagues de Catalunya i Galícia pels mateixos motius. El Govern regional s'enfronta a una vaga que va intentar evitar amb mesures d'última hora com la reducció de l'horari de tarda de les consultes

Sofía Pérez Mendoza
 
 
Concentració a les portes del Departament de Salut durant el segon dia de vaga dels professionals sanitaris a Catalunya / MC

Concentració a les portes del Departament de Salut durant el segon dia de vaga dels professionals sanitaris a Catalunya / MC

Els metges d’Atenció Primària i els pediatres de Madrid pengen la bata aquest dimarts. Uns 4.000 facultatius del Servei Madrileny de Salut estan cridats a la vaga a cinc dies de les eleccions autonòmiques seguint altres col·legues de Catalunya, Galícia o Euskadi, que han aconseguit esgarrapar amb la mobilització temps i pressupost per a la porta d’entrada del sistema sanitari.

La vaga està convocada per la plataforma AP Se Mueve, una associació de professionals sorgida a la fi de 2018 on es troba inserit el sindicat majoritari de metges i mèdiques, Amyts, CSIT i AFEM. Aquests últims van aconseguir parar en els tribunals la privatització sanitària el 2014.

Cinc anys després d’aquell intent que va tractar de deixar 27 centres de salut a l’atzar de la gestió privada, els facultatius madrilenys consideren que el got ha vessat: exigeixen almenys 12 minuts per a tractar a cada pacient “amb seguretat i dignitat” i limitar l’agenda diària a no més de 30 malalts. Els aturs finalment han cristal·litzat en aquesta setmana de recta final electoral, expliquen els convocants, després de dues reunions “infructuoses” amb la Conselleria, sense “solucions ni gestos”.

Posen sobre la taula les dades per a justificar la seva mobilització: Madrid és la comunitat que menys percentatge del PIB destina a la sanitat (un 3,7%). El pressupost sanitari s’estira fins als 1.254 euros per habitant enfront dels 1.710 que es dediquen a Euskadi. Segons càlculs de l’Observatori, a Madrid li farien falta 1.400 milions d’euros més de pressupost (un 15% extra) per a igualar-se en inversió a la mitjana de la resta de comunitats.

La Conselleria de Sanitat defensa que el pressupost ha crescut un 18% en la legislatura. Les dades revelen que la partida ha escalat de 1.763 milions d’euros el 2015 a 1.979 en l’últim exercici. No obstant això, segons AFEM, el pes d’aquest pressupost sobre la despesa total en Sanitat s’ha reduït del 27,83% de 2011 al 24,42% vuit anys després. Si es resta la partida de receptes, la proporció no arriba a l’11%.

Les dades es conjuguen amb aquests altres: el 38% dels pacients madrilenys té contractat algun tipus de segur privat i el volum que va a consultes privades d’Atenció Primària ha crescut un 45% des de l’any 2010: del 0,42% al 0,61%, segons l’últim informe de l’Observatori Madrileny de Salut. Mentrestant, CCOO calcula que més de la meitat de la població ha d’esperar més de 48 hores per a obtenir una cita amb el metge de capçalera en la sanitat pública.

L’amanida de números es tradueix, segons els professionals, en una “sobrecàrrega” difícil de gestionar. Cada metge de família a Madrid té assignades 200 targetes sanitàries més que els seus col·legues d’altres comunitats (1.557 enfront de 1.357) i el mateix passa amb els pediatres (1.162 enfront de 1.062), segons les dades publicades per l’Observatori amb xifres de l’any 2017.

65 pacients al dia

Mar Noguerol, vicepresidenta d’AFEM, acaba d’acabar la seva jornada quan atén a eldiario.es. Són les quatre de la tarda encara que la seva agenda, en teoria, només està oberta fins a les tres. “A vegades tenim embussos de dues hores. Avui m’he vist a 65 pacients perquè han faltat tres companys i no hi ha suplents”, explica a l’altre costat del telèfon. “Fins aquí hem arribat. No es pot fer més. Damunt sentim que ens culpabilitzen, que emmarquen el problema en què no ens sabem organitzar bé”, exposa.

Per als facultatius madrilenys la mobilització a Catalunya va ser un “detonant” essencial que explica també aquesta vaga. Allí els metges van aconseguir un compromís de la Generalitat per a garantir una atenció de 12 minuts per pacient amb la contractació de 200 i 300 nous després de quatre jornades de vaga amb un seguiment majoritari de milers de metges d’Atenció Primària. El Govern va signar, a més, una rebaixa de la ràtio de pacients per metge a 1.300. A Galícia van aconseguir compromisos similars.

A Madrid el context llança altres matisos. El Govern del PP dirigit per Ángel Garrido fins a la seva fugida a Ciutadans va tractar costés el que costés evitar una vaga de metges en els mesos previs a les eleccions. Va admetre, en un document compartit en la mesa sectorial de Sanitat, que no té sanitaris per a cobrir el 40% de les baixes. I va proposar reduir les cites mèdiques només fins a dos quarts de set de la tarda per a concentrar, segons el seu argument, el major nombre de metges en les hores de més pressió assistencial. Ho va fer front a una gran contestació social però amb el suport del sindicat Amyts, el mateix que lidera la vaga d’aquest dimarts.

Amyts diu ara que aquesta mesura, basada a provar l’experiència en 14 centres de salut, era una proposta “d’inici”, però “cap solució”. El mateix Executiu l’ha deixat en un calaix a l’espera que el pròxim equip resolgui la situació. “Necessitem més i això és un toc d’atenció sobre la urgència per al govern pròxim que vingui, ja es mantingui o canviï”, expressa Alicia Martín, responsable d’Atenció Primària del sindicat. Tots els partits contemplen, almenys sobre el paper, un augment d’inversió en centres de salut en els seus programes electorals. Un dels pocs assumptes sobre els quals hi ha quòrum entre els blocs.

Un altre gran problema, segons els convocants, és que les condicions laborals de l’Atenció Primària no són atractives per als acabats de llicenciar. “La gent no vol quedar-se, els suplents no volen venir i els MIR marxen de Madrid o d’Espanya. Dels què quedem, en quatre o cinc anys es jubilaran molts”, pronostica Martín. Primària és una de les especialitats més tocades i ha acumulat una caiguda d’unes 1.000 places de MIR menys per a formació.

Una vaga només de metges?

Altres sindicats, com CCOO o UGT, consideren que no és encertat fer una vaga només de facultatius quan la infradotació que es denuncia afecta també a personal administratiu i d’infermeria en la mateixa mesura.

La Federació d’Associacions en Defensa de la Sanitat Pública comparteix aquesta opinió. “Motius hi ha sobrats per a qualsevol mobilització en Atenció Primària. La situació està molt malament. Però aquesta convocatòria està restringida als metges i planteja, a més, reivindicacions salarials. Des del nostre punt de vista emmalalteix del defecte que no es planteja en conjunt. Els metges són importants però dins de l’equip són minoritaris”, opina Marciano Sánchez-Bayle.

Cinc anys després de l’intent fallit de privatització, la majoria dels sanitaris comparteix que es “va aconseguir parar el cop”. “Però la privatització ha continuat avançant d’una manera silenciosa en el sistema públic, que té un nivell de mobilització molt menor”, considera Sánchez-Bayle.

Madrid reviu aquest dimarts la imatge dels metges al carrer. De les bates blanques deixant per un dia les consultes per a manifestar-se. “No puc donar seguretat als meus pacients. Amb menys temps, més saturació, més possibilitat d’error i més d’accidents”, resumeix Martín. “És una vaga no només per nosaltres sinó per tots els pacients”, afirma Noguerol, que abans de penjar llança l’últim dard. “Demà en el meu centre de salut hi haurà dos metges de família i un pediatre; avui, sense suplents, érem tres facultatius. La nostra activitat normal està de serveis mínims cada dia”.

Aquest és un article original de eldiario.es

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*