Els reptes pendents de la sanitat de Catalunya i l’actual Departament de Salut

Toca dins del Departament de Salut posar en marxa les línies estratègiques i operatives que han de buscar solucions als problemes: tot i l'escàs temps transcorregut, ja podem emetre opinions i anàlisis generals sobre les possibles connotacions polítiques que se'ls poden atribuir

Amando Martín Zurro
 
 
 

En una col·laboració anterior publicada en aquest mateix mitjà deia que calia passar de les gesticulacions generals a l’acció política sectorial per abordar sense retard els problemes acumulats, abans i durant el període de vigència de l’article 155, en els diferents sectors governamentals, entre ells el de la sanitat. En aquests moments ja s’han produït la major part dels canvis en els organigrames i en els principals responsables del Departament de Salut, CatSalut i ICS i toca posar en marxa les línies estratègiques i operatives que han de buscar solucions als problemes.

Sense pretendre emetre judicis que serien precipitats, donat l’escàs temps transcorregut des dels canvis realitzats a la cúpula política departamental, crec que sí que estem autoritzats a emetre opinions i anàlisis generals sobre algunes de les possibles connotacions polítiques que se’ls poden atribuir:

En el cas de la màxima cúpula departamental (consellera) es podria pensar que, després de l’etapa liderada per A. Comín, amb un grau significatiu de llibertat personal i política que va generar alguns problemes interns dins el partit ERC i amb els seus “partners” governamentals, s’ha optat per una direcció més ajustada i disciplinada en relació a les directrius superiors tant en els aspectes pressupostaris com a possibles iniciatives estratègiques en el marc del sistema i dels seus principals grups de pressió públics i privats. Sembla com si el missatge polític general fos el d’intentar evitar l’aparició de possibles nous fronts sectorials de conflicte quan encara es troba sense resoldre el més important des d’una perspectiva política global del govern de la Generalitat.

En el cas del CatSalut, la institució que ostenta el poder fàctic del sistema, sembla que els canvis realitzats són també coherents amb l’estratègia esmentada abans. La cúpula directiva és assumida per un professional sanitari que ha dedicat la pràctica totalitat de la seva vida professional a l’administració pública però en àmbits absolutament aliens al sanitari. En els moments actuals els recanvis estan arribant als graons inferiors i, d’acord amb les manifestacions de membres destacats del CatSalut, sembla que s’està concentrant el poder en unes de les àrees mentre que s’està descapitalitzant d’experiència i coneixement de la institució la resta del quadre de comandament.

A data d’avui encara estan per conèixer molts dels canvis a l’Institut Català de la Salut però ja se sap que en el lloc de direcció-gerència s’ha situat a un professional de gran vàlua personal i tècnica i amb inestimable experiència en diferents àmbits del Departament de Salut, en gairebé tots excepte a l’ICS.

No és qüestió de fer consideracions malintencionades i sense fonament i cal tornar a insistir en la necessitat d’esperar als fets consumats abans d’establir conclusions definitives però, amb l’esperança d’equivocar-nos, no podem deixar de considerar els símptomes preliminars que tradueixen els canvis en marxa en les institucions claus de la sanitat catalana que, encara que per alguns sigui una de les millors del món, no deixa de tenir, com les de la resta de l’estat, reptes decisius que esperen solucions estratègiques innovadores. Sembla que la direcció que apunten els canvis departamentals no és massa favorable a la introducció d’innovacions i canvis estratègics i que hem de continuar esperant temps millors.

Amando Martín Zurro
Sobre Amando Martín Zurro

Amando Martín Zurro (Valladolid 1945). Doctor en Medicina i Cirurgia. Especialista en Medicina de Família i Comunitària i Medicina Interna. Director de la càtedra Docència i Investigació en Medicina de Família (UAB 2001-2007). Coordinador General del Programa de Medicina de Família i Comunitària de Catalunya (1995-2008). Co-Director del Pla d’Innovació d’Atenció Primària i Salut Comunitària del Departament de Salut (2007- 2010). Director de l’Àrea de Formació i Desenvolupament Professional del Institut d’Estudis de la Salut de la Generalitat de Catalunya (2004-2008). Editor de la revista Atención Primaria i del programa FMC. Soci d’Honor de les societats espanyola i catalana de Medicina de Família i Comunitària. Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari (2015). Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona (2006). Editor i autor de múltiples llibres i articles científics. Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*