Els tractaments de reproducció també són cosa d’homes

Des de fa 40 anys, la qualitat del semen occidental no ha parat d'empitjorar. La concentració d'espermatozoides per ejaculació ha descendit un 59%. Cada vegada més homes requereixen ajuda mèdica per a ser pares

Verónica Fuentes
 
 
La concentració espermàtica ha passat d'uns 99 milions d'espermatozous por mililitre el 1973 a 47,1 el 2011. / Cinta Arribas

La concentració espermàtica ha passat d'uns 99 milions d'espermatozous por mililitre el 1973 a 47,1 el 2011. / Cinta Arribas

Històricament, la responsabilitat de la fecundació humana sempre ha recaigut en les dones. Amb el retard de la maternitat i l’augment de les complicacions per a aconseguir un embaràs, la recerca sobre reproducció ha focalitzat els seus esforços en el factor femení.

Malgrat això, en els últims anys la ciència de la fertilitat ha començat a mirar seriosament cap a l’home. Concretament al seu semen. L’última revisió científica publicada a la fi de 2017 en la revista Human Reproduction Update afirma que el semen dels homes occidentals és pitjor ara que fa 40 anys.

La concentració espermàtica ha passat d’una mitjana de 99 milions d’espermatozoides per mil·lilitre el 1973 a 47,1 en 2011, un declivi del 52,4%. Però el descens és encara més marcat en una altra variable. Dels 337,3 milions d’espermatozoides per ejaculació de la dècada dels 70 s’ha passat als actuals 137,5 milions, un 59% menys.

Sobre el cas concret d’Espanya hi ha pocs estudis, però tot apunta al fet que també s’està produint aquesta caiguda. El 2008 es va publicar una recerca realitzada en més de 60 centres de reproducció assistida de totes les comunitats autònomes que va constatar la gran disparitat geogràfica quant a qualitat seminal que existeix al país.

Mentre que a Galícia a penes un 8,5% dels joves posseeix una concentració d’espermatozoides inferior als valors acceptables per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a Andalusia, Madrid i País Basc les xifres s’eleven fins al 13,7%, el 14,8% i el 18,7%, respectivament; i arriben al 22,7% a Catalunya i Comunitat Valenciana.

Falta per saber com afectaran aquestes dades al futur de la nostra capacitat de reproducció. Encara que de moment no s’ha observat el descens en les taxes de concepció natural que podria esperar-se donada la disminució dels recomptes d’espermatozoides, comencen a saltar les alertes respecte a l’evolució de la fertilitat masculina.

Cada vegada més nens neixen després de tractaments de fertilitat però, malgrat l’augment de l’ús de la reproducció assistida, les taxes de fecunditat en molts països –com Espanya– continuen estant molt per sota de la taxa de reemplaçament (2,1 fills per dona).

El 40% de les causes són desconegudes

Avui dia l’única eina acceptada per a avaluar la fertilitat masculina és l’anàlisi bàsica del semen o seminograma, que no resulta del tot útil donada la seva limitada especificitat i sensibilitat, per la qual cosa no permet determinar amb certesa si un individu és fèrtil o no.

Un estudi internacional sobre les causes de la infertilitat masculina, publicat a la fi de 2017 i que va comptar amb la col·laboració de l’investigador de la Universitat de Murcia Jaime Mendiola, conclou que el 15% dels homes són infèrtils en l’actualitat.

Entre ells, el 40% dels casos es deu a causes desconegudes; un 15% són per algun trastorn genètic vinculat a un problema de fertilitat; i un 30% són pacients amb seminogrames alterats sense causa genètica.

“D’una banda estan les exposicions concurrents (dieta, estil de vida, disruptors endocrins), però també hi ha treballs que mostren l’exposició intrauterum o prenatals (com la distància anogenital, que prediu alteracions de la funció reproductiva durant la vida adulta)”, indica a Sinc Mendiola.

“Fa 10 o 15 anys l’home no tenia la ‘culpa’ si la dona no es quedava embarassada. Això ha canviat. Hem perdut qualitat seminal al ritme d’un 2% anual des de 1970 fins a 2010 –continua el científic espanyol–. Un control periòdic de la salut reproductiva de l’home permetria detectar alteracions que, de no tractar-se a temps, es converteixen en irreversibles”.

En la mateixa línia hi ha una recerca publicada l’octubre de 2018 que mostra l’augment d’un 9% del risc dels homes de requerir tractaments de fertilitat per a ser pares (d’un 12,4% el 2004 a un 21,3% el 2017). La mostra, formada per prop de 120.000 individus espanyols i americans, és la més gran utilitzada fins avui en la literatura científica mundial.

“D’una banda, confirma el declivi en la qualitat del semen en els homes infèrtils com ocorre en la població general”, explica a Sinc Nicolás Garrido, director de la Fundació IVI i coautor de l’estudi. “I per un altre, aquest descens té repercussió clínica amb efecte evident en la fertilitat masculina: com la qualitat està més afectada, es requereixen tècniques de reproducció assistida més complexes respecte a fa una o dues dècades”.

Es pot millorar la qualitat del semen?

La tasca reproductiva és una funció de luxe per al cos humà. “Si un organisme té algun tipus de problema, és el primer del qual prescindeix. Des d’aquest punt de vista, qualsevol comportament a favor del nostre estat de salut general pot estar contribuint a millorar la qualitat del semen”, afegeix Garrit.

Ara bé, la qualitat espermàtica no es pot recuperar en el laboratori, és a dir, no hi ha tractaments in vitro que aconsegueixin que els espermatozoides millorin. El que sí que es pot fer, dins de la mostra disponible d’un home, és triar aquells que presentin les característiques òptimes a l’hora d’aconseguir l’èxit reproductiu.

No obstant això, nombrosos estudis han analitzat diversos factors que podrien millorar aquesta qualitat, encara que la bibliografia existent és discrepant. Un dels més importants és la pràctica d’exercici.

“Es desconeix el grau d’activitat física ideal aconsellable i la seva influència des del punt de vista terapèutic per a millorar la qualitat seminal”, subratlla Fernando Quintana, director del laboratori d’Andrologia de IVI Bilbao.

Un altre element són els antioxidants. Segons Mendiola, “normalment quan un home va a una clínica de reproducció assistida se li dóna antioxidants. Però si busquem en la literatura científica, hi ha com a molt deu treballs ben fets que parlin sobre això. A vegades es prescriu per buscar un efecte placebo. Farien falta més estudis per a comprovar si donar aquest suplement és adequat”.

Respecte al tabac i la seva relació amb la mobilitat dels espermatozoides hi ha més recerques. També s’ha associat negativament la qualitat del semen amb l’estrès, tant com una situació permanent com puntuals. Fins i tot amb la ingesta de carn vermella, com en un dels últims treballs de Jaime Mendiola.

L’edat de l’home importa, però menys

Un tema igualment controvertit és la influència de l’edat de l’home en l’esterilitat. “Si bé s’han descrit nombroses alteracions endocrinològiques, testiculars, morfològiques, funcionals i genètiques en els espermatozoides, el seu paper causal en l’esterilitat és discutible”, apunta Quintana.

En un estudi que va analitzar 46.078 primers tractaments d’inseminació amb semen de donants i cicles de fecundació in vitro (FIV) i injecció intracitoplasmàtica d’esperma (ICSI), es va trobar que el nombre de naixements vius i avortaments espontanis en els tractaments de reproducció no es va veure afectat per l’edat dels donants fins als 45 anys.

Un tema controvertit és la influència de l’edat de l’home en la esterilitat. / Pixabay

“Quan una parella arriba a un centre de reproducció, a elles els fan mil proves”, explica a Sinc Miguel Ruiz Jorro, andròleg clínic i vocal de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF). “Però no és que el semen estigui oblidat o hi hagi poca recerca sobre ell. El problema és que l’expert en medicina reproductiva a vegades no el té en compte i continua demanant el mateix que fa 50 anys: un seminograma”.

Per a Ruiz Jorro, des del primer moment cal involucrar als homes. “És molt important saber les causes que hi ha darrere, ja que pot repercutir en la salut de l’home, dels seus futurs fills i en la probabilitat que hi hagi embaràs. A més, un recompte espermàtic baix pot estar relacionat amb una malaltia com el càncer de testicles”.

Congelar òvuls sí, espermatozoides no

Amb la informació genètica que es té avui dia es descarta un major risc cromosòmic per als nens de pares de més edat. “Però sí que es té en compte, a partir dels 45-50 anys, que si l’ADN està fragmentat podria estar relacionat amb altres malalties”, segueix Ruiz Jorro.

No obstant això, l’opció de congelar el semen per motius no mèdics no es fa en l’actualitat. Segons Nicolás Garrido, “no resulta una opció pràctica. Primer, perquè els beneficis en salut no són tants i, segon, perquè t’assegures que ha de passar per un tractament de reproducció. No sé si té molt sentit”.

Mentre que els homes fabriquen espermatozoides cada dia, la producció d’òvuls i la seva qualitat decau dràsticament a partir d’una certa edat. Per aquest motiu en aquest cas la congelació sí que tingui efectes clínics positius pel major risc de problemes genètics en el futur bebè. De moment, la diana de la reproducció assistida continua apuntant més a les dones.

Aquest és un article de l’Agència SINC

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*