Carlos Mateos, vicepresident de l'Associació d'Investigadors de eSalud

“Empassar-se rumors sobre salut pot matar”

Carlos Mateos té una missió: aconseguir que la informació sanitària a la xarxa sigui veraç. El coordinador de la iniciativa 'Salud sin Bulos' acaba de signar un acord amb la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica per neutralitzar les fake news relacionades amb el càncer: ni el pintallavis o l'aire condicionats són cancerígens ni la Coca-cola o els sucs de remolatxa combaten els tumors.

Laura García Merino
 
 
Carlos Mateos, vicepresident de l'Associació d'Investigadors a eSalud i coordinador de la iniciativa 'Salud sin Bulos' / Olmo Calvo

Carlos Mateos, vicepresident de l'Associació d'Investigadors a eSalud i coordinador de la iniciativa 'Salud sin Bulos' / Olmo Calvo

“ALERTA!, PASSA-HO A TOTS ELS TEUS CONTACTES!”. Els missatges d’aquest tipus són cada vegada més freqüents per WhatsApp i xarxes socials. Es tracta d’informació alarmista, en molts casos sobre salut, el contingut de la qual, la majoria de les vegades, és un rumor “Quiet, no ho difonguis: pots fer un flac favor a algú”. Aquesta és la recomanació de Carlos Mateos, vicepresident de l’Associació d’Investigadors d’eSalud (AIES) i coordinador de ‘Salud sin Bulos’.

La iniciativa ‘Salud sin Bulos’ identifica i destrueix rumors falsos sobre salut que circulen per internet amb arguments científics gràcies a la participació dels seus ambaixadors i col·laboradors, des de professionals sanitaris i periodistes fins a associacions de pacients i altres institucions.

A més, ja compta amb la col·laboració d’organitzacions científiques com la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN), la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) o el Grup Espanyol de Recerca en Càncer de Mama (GEICAM).

L’última a sumar-se a aquesta llista ha estat la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), amb la intenció de desmentir les notícies falses sobre càncer en internet, ja que és la patologia que més rumors sanitaris protagonitza. Segons Mateos darrere d’aquests rumors moltes vegades hi ha un interès comercial.

Quin és l’objectiu de la col·laboració amb SEOM i com va posar-se en pràctica?

L’objectiu és sumar-nos a oncòlogs que ens ajudin a combatre els rumors sobre càncer a internet. SEOM ha designat professionals que identifiquen rumors i titulars alarmistes en els mitjans de comunicació, ens els envien i els publiquem a la pàgina web. En altres casos, som nosaltres els qui els identifiquem i els hi reexpedim a ells.

El que volem és reaccionar davant els rumors ràpidament. Fins ara, el que passava és que les societats científiques o no contestaven o ho feien passada una setmana. Massa tard, perquè el rumor aleshores ja s’ha estès.

‘Salud sin Bulos’ va néixer al febrer i ja compta amb el respatller de moltes societats. És aviat per valorar-ho, però quins resultats s’han obtingut fins ara?

Espectaculars, la veritat. No m’imaginava que anava a tenir aquest èxit. Són ja moltes societats científiques les que s’han adherit. És cert que pensàvem que la iniciativa era necessària i funcionaria, però no imaginàvem que anaven a ser les pròpies associacions científiques les que vinguessin a nosaltres.

La següent fase és poder formar a professionals sanitaris que orientin als pacients. També treballar amb associacions d’aquests últims perquè disposin de gent que identifiqui quina informació és fiable a internet. Com a mínim, saber quan cal desconfiar.

Per què és el càncer la patologia que més rumors sanitaris protagonitza?

És difícil saber-ho. El que ocorre és que tot allò que proposa solucionar un problema greu i que apel·li a les pors de la població funciona i es reprodueix. Hi ha estudis que han demostrat que les notícies negatives funcionen millor que les positives i es propaguen amb més rapidesa.

En el cas del càncer, existeixen notícies falses relacionades tant amb una manera miraculosa de prevenir-ho, des de superaliments a tractaments alternatius sense cap validesa científica; com amb substàncies quotidianes que, pel que sembla, ho produeixen.

En general, la població desconeix els factors de risc relacionats amb aquesta malaltia, pel que confia en qualsevol explicació pseudocientífica que sigui mínimament creïble.

D’on sorgeixen els rumors?

De vegades anònimament, però unes altres sorgeixen perquè personatges coneguts ajuden a expandir-los. És el cas de Javier Cárdenas i el rumor que les vacunes produeixen autisme. Són testimoniatges basats en informació que, o bé és falsa, o bé està basada en estudis que han estat desmentits.

També cal tenir en compte les revistes depredadores en les quals, mentre es pagui, es pot publicar. Conclusió: tot val. Hi ha molta gent que envia els seus estudis a aquestes revistes per engreixar el seu currículum. És molt senzill citar aquest tipus de fonts encara que no tinguin cap contrast científic.

Aquí hi ha moltíssims factors, des d’interessos econòmics, adhesió a una autoritat o fins i tot el desig d’ajudar, com en el cas de la gent que ho propaga perquè pensa que és veritat i ho reenvia per si de cas.

Quin rumors sobre el càncer són més freqüents i perillosos a internet?

Els més freqüents són els relacionats amb l’alimentació: tots els que prediquen que hi ha aliments que produeixen càncer –additius, sobretot– o, al contrari, que poden ajudar a frenar-ho.

Els més perillosos són els que inciten a deixar els tractaments substituint-los per solucions naturals miraculoses. També hi ha suposats gurús del tema que diuen que té un origen psicosomàtic. Això causa trastorns psíquics i emocionals a moltes persones que arriben a abandonar el recomanat pel metge.

Quin impacte poden tenir les pseudoteràpies en pacients amb càncer?

Depèn de quins. Igual que si algú es desvia del seu tractament corre perill, hi ha algunes d’aquestes pseudosolucions que produeixen efectes perjudicials per a la salut per si mateixes. És a dir, alguns no tenen conseqüències directes, però uns altres sí. Hi ha barbaritats de tot tipus.

Llavors, empassar-se rumors sobre salut pot matar?

Sí, per descomptat.

Davant un dubte sobre la malaltia, és recomanable que el pacient busqui informació en internet?

És inevitable. Qualsevol de nosaltres busquem en internet quan estem malalts. La qüestió és tenir una mínima orientació per saber com investigar de manera fiable o com deixar-nos assessorar pels professionals sanitaris, identificar fonts, etc.

Segons l’últim Eurobaròmetre, els espanyols són els europeus que més fake news troben. Som crítics o ens les empassem?

Ens les empassem. És evident que no sabem reaccionar davant elles perquè la majoria de la població manca de la cultura científica necessària. Tampoc s’ensenya als professionals sanitaris com orientar als pacients, informar-los i comunicar-se amb ells.

El problema és que a les xarxes socials i WhatsApp preval la immediatesa, l’espectacle i l’alarma. La gent no contrasta la informació. Fins i tot molts professionals sanitaris no saben de quines pàgines poden fiar-se els seus pacients.

Això, juntament amb la jungla d’internet, és la combinació perfecta per al desastre. La gent es queda amb la informació de la primera pàgina que mostren els cercadors, encara que sigui falsa.

Què podem fer els ciutadans quan rebem per WhatsApp o veiem a Facebook informacions virals que són rumors sobre salut?

Primer, no difondre alguna cosa que no estiguem segurs que sigui cert. El principal error és difondre alguna cosa per si de cas. “No sé si és veritat, però millor prevenir que guarir”. Doncs no, no el reenvies. Fent-ho es crea una alarma que pot tenir conseqüències en la salut d’una altra persona.

Segon, per veure si una informació és precisa podem tractar de localitzar si l’ha proporcionat una font oficial. El més senzill és usar internet per buscar en pàgines web oficials com la del Ministeri de Sanitat, diferents conselleries, hospitals, universitats, societats científiques, que ens ajudaran a contrastar el que diu aquest rumor.

Finalment, podem acudir a professionals sanitaris. No solament als metges, també als farmacèutics, que poden assessorar-nos en salut.

Per què els rumors són més fàcils de difondre que una informació veraç i tenen tant èxit?

En moltes ocasions els rumors apel·len a pors atàviques amb titulars sensacionalistes i alarmants. Unes altres es propaguen fins i tot a través de mitjans de comunicació que volen aconseguir clics. De vegades, s’intenten aconseguir moltes visites a costa de l’ètica.

Coneix la iniciativa ‘Maldito Bulo’? No s’han plantejat una col·laboració amb ells?

Sí. Els hem escrit però no ens han contestat. Estaríem encantats de poder comptar amb ells. Com més col·laboració, millor; creiem que aquesta és la fórmula. No es tracta de protagonisme sinó que la major quantitat de gent possible actuï per combatre un rumor i acabar amb ell.

Creu que els mitjans haurien d’assumir la responsabilitat de desmuntar les mentides sobre salut?

Els mitjans tenen una tasca informativa, no formativa; però sí que tenen una obligació d’informar amb veracitat i amb rigor. Es pot idear un titular cridaner però no té per què ser fals o alarmista.

Si els mitjans realment volen ser un lloc de referència, a diferència de blogs –que són anònims o estan signats per ciutadans corrents­–, han de distingir-se precisament en el rigor de la informació.

Aquest és un article de l’Agència Sinc

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*