Empoderar-se per conquerir un entorn laboral lliure d’estigma vers el VIH

Persones més capacitades, l'acompanyament d'entitats i empreses compromeses són algunes de les novetats en la inserció laboral de persones amb VIH, un tema que es va debatre en la VIII Jornada de les relacions laborals de les persones que viuen amb VIH

Blanca Blay
 
 
 
cc by-sa 2.0 Ernest McGray, Jr. (Flickr)

cc by-sa 2.0 Ernest McGray, Jr. (Flickr)

Mentre que els avenços mèdics en el tractament del VIH són notoris, altres aspectes, com el de la inserció laboral de les persones infectades, encara tenen en ocasions l’estigma o la discriminació com a teló de fons. Aquest va ser el cas del Daniel Jiménez, el jove que va ser acomiadat del bar on treballava a Madrid després de confiar a la seva superior que era seropositiu. Un any després, el Daniel ha vingut a Barcelona per participar en la VIII Jornada de les relacions laborals de les persones que viuen amb VIH -que va tenir lloc la setmana passada- ja que s’ha convertit en un referent i una de les cares visibles de la lluita contra la discriminació i l’estigma després d’atrevir-se a denunciar-ho i fer-ho públic en part gràcies al suport de la seva família i de l’ONG Imagina Más, segons assegura.

Malauradament l’estigma encara existeix. Segons un estudi de la Sociedad Española Interdisciplinaria del Sida (SEISIDA) només prop d’un 7% dels espanyols – dada que es basa en una mostra de diferents comunitats autònomes- seria company de feina d’una persona amb VIH. El mateix document assenyala com aquesta o altres reaccions envers diferents tipus de relació amb persones amb VIH “tenen importants repercussions com ara l’aïllament social o la dificultat d’emprendre un projecte de vida laboral”.

De fet, segons recull Julio Gómez Caballero, Coordinador de Trabajando en Positivo, en un article publicat a la revista Gehitu, un dels factors que explica l’alt nivell d’atur entre les persones que tenen el VIH -que pot arribar a superar el 50%- té a veure amb els prejudicis i la manca d’informació adequada entorn al virus, que acaben generant situacions de discriminació i vulneració de drets.

Cada vegada hi ha perfils més capacitats

La situació de desavantatge laboral però no respon únicament als prejudicis o la manca d’informació que puguin tenir els altres. Alguns estudis atribueixen les dificultats d’inserció laboral al fet que aquest col·lectiu, i en especial els que coneixen la infecció des de fa més anys, compten amb una falta de qualificació i experiència que limita les seves possibilitats. En aquest cas la millora depèn de la capacitació i interès individual. Un exemple de superació és el de la María José Fuster, infectada de VIH des de fa 27 anys. “Si no m’hagués esforçat en estudiar en un moment que semblava que hagués de morir avui no seria doctora en psicologia social”, explica a El Diari de la Sanitat. Segons ella, que és una de les veus que treballa amb temes de VIH i ha participat en diversos estudis, s’ha acumulat un percentatge molt gran de persones amb baixa especialització. “Més del 40% de persones amb VIH tenen un nivell màxim d’estudis primaris”, diu. “També ara hi ha nous perfils però: ara hi ha més perfils d’homes que tenen sexe amb homes, són homes joves, perfils més formats i més capacitats”, afegeix.

Amb tot, ella matisa que hi ha diversos graus de dificultats en l’àmbit laboral que suposen barreres: “Qüestions com revelar o no a l’empleador la seva condició, l’autoestigmatització -un mateix per por deixa d’anar a buscar feina- o les persones que estan en el món laboral i que haurien de flexibilitzar la feina per motius de salut però que no ho fan perquè no volen revelar-ho”, menciona.

L’acompanyament, clau en el procés

La María José afirma que atrevir-se a denunciar una situació com la que va viure el Daniel Jiménez pot tenir a veure amb el temps de diagnòstic però també amb el procés que viu cadascú. “El fet de portar molts anys amb VIH hauria d’ajudar al procés de resiliència de la persona però depèn de com viu el procés cadascú. Si el vius en solitari, sense recolzaments i visquent amb l’anticipació que et rebutjaran et convertiràs en una persona indefensa”, explica.

El missatge del Daniel per a persones que hagin patit una situació similar a la seva és la de buscar recolzament. “L’acompanyament que jo vaig rebre em va ajudar a entendre el que jo tenia i com lluitar-ho”, assegura a aquest diari. Segons explica, després de fer el pas i que es publiqués la seva història va començar a rebre missatges de persones d’altres llocs d’Espanya i de l’Amèrica Llatina que s’havien trobat en situacions de discriminció a la feina. “Hi havia casos de persones que havien estat acomiadades amb l’excusa que necessitaven gent més activa a la feina”, diu.

“Per una persona tirar-se al buit sola és més difícil, aquí hi juguen un paper les entitats. Nosaltres animem a la gent que denunciï i que reivindiqui els seus drets”, assegura Quim Roqueta, president de Gais Positius, a aquest mitjà.

Visibilitzar el VIH a la feina

“La gent no té perquè dir-ho i quan ho fa normalment és perquè sap que té un àmbit de treball agradable però normalment la visibilitat no trascendeix a l’àmbit laboral i es queda més en un àmbit familiar o d’amistats. També hi té a veure el fet que a nivell mèdic s’ha avançat molt i en aquest sentit no cal, com abans, que potser la persona s’absenti per visites”, explica Quim Roqueta.

Diferents iniciatives contribueixen precisament a que el VIH no sigui un tema tabú a la feina i que cada vegada més empreses es comprometin amb la lluita contra l’estigma. “Les empreses podrien oferir serveis, espais on els treballadors puguin parlar o obtenir informació sobre aquesta o altres malalties per reduir la distància actual”, assegura la María José Fuster.

Amb la idea de teixir ponts entre empreses i persones que busquen feina i promoure el paper de les empreses com agents de canvi social va néixer precisament la Federación Trabajando en Positivo, que busca, entre altres coses, el suport de les empreses en la lluita contra la discriminació que existeix al món laboral cap a les persones amb VIH.

 

  • Reproduzco aquí un correo electrónico que remití hace un par de años a Teresa Forcades y la respuesta que recibí:

    Hermana Teresa:

    Quiero en primer lugar agradecerte tu valentía al denunciar los abusos de la industria farmacéutica y el sometimiento de los gobiernos a sus intereses, a menudo en contra de la salud de las personas.

    Pero he de decir también que me sentí decepcionado al ver que en el capítulo “El caso de los medicamentos anti-sida en África” de “Los crímenes de las grandes compañías farmacéuticas” das por buena la teoría oficial de que el sida es causado por el VIH, e incluso afirmas categóricamente que tres millones de africanos mueren de sida al año “por falta de medicamentos antirretrovirales”.

    Me cuesta creer que, dado tu contacto con sectores alternativos en el campo de la salud, no hayas tenido conocimiento de la existencia de toda una corriente científica disidente para la que no hay pruebas de que el sida sea causado por un virus (para parte de ella ni siquiera hay pruebas de la existencia del VIH), y para quienes los supuestos antirretrovirales (contra un virus inocuo o inexistente) son venenos que han causado muchos miles de muertes innecesarias.

    Si tenías conocimiento de ello, me habría parecido más acertado mencionarlo y a continuación exponer brevemente los argumentos por los que sigues considerando correcta la teoría vírica oficial.

    Entiendo que tienes una agenda muy apretada y que también has de dedicar tiempo a tu vida espiritual y a tu comunidad, pero para mí sería importante recibir una respuesta a este mensaje. Gracias de antemano.

    Paz, Bien y Verdad,

    Juan Antonio Postigo

    ****

    Estimado Juan Antonio,

    Buenas noches.

    Te escribo en nombre de Teresa y en relación a tu correo de hoy para decirte que, cuando en el año 2003 Teresa escribió Els crims de les grans companyies farmacèutiques no tenía conocimiento de ello; hoy, en cambio, sí que es consciente que el virus del Sida no ha sido identificado, y cree que la enfermedad es multifactorial.

    Un abrazo,

    Hna.Rosó