Fiable, anònim i car: les claus del nou autotest per detectar el VIH

Les associacions que treballen amb aquest col·lectiu consideren que és un avanç per combatre l'estigma associat a la realització d'aquest tipus de proves

Laura Galaup
 
 
 
Laboratori a l'Hospital Vall d'Hebron / cc by vhir (Flickr)

Laboratori a l'Hospital Vall d'Hebron / cc by vhir (Flickr)

La prova per a l’autodiagnòstic del VIH sense necessitat de prescripció mèdica ha arribat a les farmàcies. Les associacions que treballen amb aquest col·lectiu consideren que és un avanç per combatre l’estigma associat a la realització d’aquest tipus de test, que fins ara s’oferia en centres de salut i centres comunitaris d’ONG.

Fa un mes el Govern va aprovar un Reial decret que modificava la legislació d’aquests productes i permetia comercialitzar-los sense autorització d’un professional sanitari. Amb aquesta mesura pretén augmentar el diagnòstic precoç de VIH a Espanya, disminuir el nombre de persones no diagnosticades (entre 18%) i amb diagnòstic tardà (un 46%).

1. Funcionament

Encara que l’autotest es pot realitzar amb una mostra de sang o saliva, ara com ara des del Ministeri de Sanitat expliquen que es començarà comercialitzant un producte que realitza la prova després d’una punxada de sang en el dit. La novetat d’aquest producte és que la mateixa persona que es realitza l’examen aconsegueix el resultat del test en menys de 20 minuts.

“Amb la saliva la prova és més ràpida però té una mica més de [marge] d’error. En sang té més sensibilitat i ho detecta millor. És com l’aparell que utilitzen les persones diabètiques”, apunta Juan Carlos López, portaveu de Seisida (Societat Espanyola Interdisciplinària de la Sida) i metge de malalties infeccioses i VIH a Madrid. Segons explica López, l’exposició del resultat és “molt semblant a les proves de prevenció d’embaràs” i ve determinat per un color o per un símbol.

2. Fiabilitat

Al voltant del 99%. El Ministeri de Sanitat ha elaborat una guia sobre aquesta prova, en ella expliquen que la probabilitat que una persona infectada pel VIH tingui en la prova un resultat positiu és del 99,5% i del 99,9% en cas que un subjecte amb prova negativa no tingui la infecció.

Sobre aquest punt, el departament de Dolors Montserrat adverteix als usuaris del conegut com a període finestra, el temps transcorregut entre la infecció i l’aparició d’anticossos detectables. Generalment el cos triga entre 2 i 8 setmanes després de la infecció a desenvolupar anticossos detectables, i gairebé totes les persones els han generat al cap de tres mesos de la pràctica de risc. Durant aquesta fase la prova pot donar un resultat negatiu, encara que la persona s’hagi infectat per això recomanen repetir la prova de VIH passats els tres mesos.

3. Combatre infradiagnòstic 

Es calcula que actualment viuen a Espanya entre 140.000 i 145.000 persones amb infecció pel VIH, de les quals aproximadament una de cada cinc (18%) no estan diagnosticades. El diagnòstic tardà de la infecció és un dels principals obstacles de la resposta a aquesta epidèmia, ja que disminueix la resposta al tractament.

Encara que els col·lectius que treballen sensibilitzant sobre el VIH consideren que tant aquesta eina, com totes les decisions que facilitin un diagnòstic precoç, són avanços positius, el portaveu de Seisida creu que amb aquesta prova “no sortiran ni l’1%” de persones que estan infectades i no ho saben. Per combatre aquestes xifres, aquest especialista de malalties infeccioses advoca per millorar les campanyes de conscienciació entre la població general i entre les persones de risc. També destaca la necessitat que els professionals sanitaris ofereixin aquesta prova als pacients que acudeixen a les seves consultes.

4. Anonimat

El comprador podrà adquirir el producte sense haver d’identificar-se, aquest és un altre dels factors positius pels quals s’ha impulsat aquest test i s’ha combatut l’estigma social associat al fet de realitzar aquesta prova. Des de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) ressenyen que aquesta decisió suposa un avanç en entorns rurals. “Si la persona no es fia del seu metge de referència i en un hospital es pot trobar a gent que li conegui, li ve bé tenir una alternativa”, respon Juan Diego Ramos, dinamitzador del grup de VIH d’aquesta Federació.

No obstant això, aquest activista destaca la importància de realitzar aquest tipus de test en centres sanitaris o comunitaris per evitar rebre el resultat en solitud. Per això ressenya el procediment a seguir en aquests casos; d’una banda, acudir a un centre sanitari per realitzar les proves confirmatòries de laboratori i, per un altre, dirigir-se a alguna ONG per rebre suport psicològic. El producte compta amb un número de telèfon on poden trucar i ser atesos per professionals especialitzats.

El portaveu de Seisida destaca la importància de no limitar l’acompanyament als casos positius, recorda que davant els usuaris que hagin obtingut resultat negatiu cal aconsellar-los perquè “han estat en risc i cal usar protecció”.

5. Preu

La prova costa al voltant de 35 euros. Aquesta quantitat no és una despesa assumible per a les butxaques de col·lectius en risc d’exclusió social. L’associació Salut Entre Cultures preveu el VIH entre població immigrant en territori espanyol, el seu coordinador, Ignacio Peña, recorda que per a la major part dels seus usuaris és inassolible i pertanyen a col·lectius de risc per a la transmissió del virus. “És un preu caríssim, no és accessible per a molts d’ells”, respon. Així mateix, recorda que la població immigrant amb la qual treballen sol contreure el virus ja en sòl europeu, no al seu país d’origen, a causa de “conductes sexuals de risc” i al fet que existeix “major llibertat sexual” en països occidentals.

Des de Seisida destaquen que seria “desitjable” que la prova fos gratuïta, però consideren que aquesta decisió “serveix per omplir ” un buit entre aquells que sí que poden permetre’s pagar 30 euros però no s’atreveixen a anar al centre de salut.

 

Aquest és un article de eldiario.es