Glifosat i càncer

Recents revisions sobre exposició a pesticides i herbicides, per als que treballen en la seva fabricació, han mostrat clarament que augmenten el risc de tumors hematològics com leucèmies, limfomes i mielomes

Carlos A. González
 
 

Milions de treballadors i centenars de milions de persones estan exposades a l’ús de pesticides i herbicides en el món. Recents revisions sobre exposició a pesticides i herbicides, per als que treballen en la seva fabricació, l’apliquen en l’agricultura i jardineria o estan exposats per proximitat al seu ús, han mostrat clarament que augmenten el risc de tumors hematològics com leucèmies, limfomes i mielomes. Alguns com el DDT s’han prohibit i la indústria productora busca nous compostos sense efectes perjudicials.

El glifosat es va introduir al mercat europeu el 1974, patentat per la multinacional Monsanto, s’ha convertit en l’herbicida de major producció i venda al món, utilitzat en l’agricultura, boscos, parcs urbans i jardins familiars, i fins i tot en vies de ferrocarril. Actua interferint la producció enzimàtica de certs aminoàcids que són essencials pel creixement de les plantes. Es detecta en l’aire (per les fumigacions àrees) i en l’aigua. Es pot mesurar així mateix en la sang i orina dels treballadors que l’apliquen, el que indica la seva absorció. Un estudi en diferents àrees de Colòmbia ha detectat, en la sang de residents en comunitats properes a les àrees de fumigació, alguns marcadors de dany cromosòmic.

Té la particularitat que varietats de cultius genèticament modificats (com la soja) han estat modificats per resistir a l’aplicació de glifosat. És a dir, la seva aplicació en un cultiu, elimina les males herbes indesitjables, excepte a les plantes genèticament modificades, el que ha fet que el seu ús hagi tingut un creixement exponencial. Les llavors de plantes genèticament modificades són produïdes en la seva majoria per Monsanto, que controla una part molt important del procés de cultiu i comercialització de grans genèticament modificats.

Al març del 2015, un comitè de l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer (IARC) de l’OMS, integrat per 17 experts de 11 països va avaluar l’evidència de carcinogènesi del Glifosat i altres herbicides. El comitè va concloure classificant al glifosat com a “probable cancerigen per humans (categoria 2A) a causa de l’evidència suficient de carcinogènesi en animals, limitada evidència de carcinogènesi en humans i forta evidència d’efecte a través de dos mecanismes de carcinogènesi.”

L’evidència d’estudis epidemiològics en humans indica un augment de risc del limfoma no-Hodgkin (NHL), encara que els resultats no són totalment consistents i hi ha relativament pocs estudis. Un ampli estudi cas-control de base poblacional a Suècia, amb més de 900 casos, va trobar una duplicació del risc del NHL per l’ús de glifosat, en comparació al no ús, amb certa evidència d’una augment d’efecte davant d’un augment de la intensitat d’exposició.

Un altre ampli estudi cas-control de base poblacional a Canadà, amb més de 500 casos de NHL, va trobar un augment del 20% de risc, tot i que no va ser significatiu. Finalment una anàlisi conjunta de 3 estudis cas-control sobre l’ús de 47 pesticides en l’agricultura per homes als EUA, realitzats per l’Institut Nacional del Càncer, amb més de 3.400 casos de NHL va observar un augment significatiu de risc de NHL per a agricultors que han utilitzat el glifosat, respecte als que no l’han utilitzat. No obstant això un altre estudi prospectiu sobre l’ús de pesticides en l’agricultura als EUA, (Agricultural Health Study) realitzat també per l’Institut Nacional del Càncer no va observar en canvi un augment de risc de NHL per als aplicadors de glifosat. Cal assenyalar que aquest resultat està basat només en un reduït nombre de 36 casos de NHL amb exposició a glifosat i amb un relativament curt període de seguiment (6.5 anys), que és menor al període de latència habitual d’aquests tumors. Els resultats suggereixen en canvi una associació amb el mieloma múltiple. Finalment, un recent meta-anàlisi que ha combinat els diversos estudis realitzats, va observar un augment del risc de NHL del 30%, en el límit de la significació estadística.

Les investigacions en animals han mostrat que el glifosat indueix l’aparició de tumors renals, hemangiosarcoma, adenomes de pàncrees i tumors de pell. En els estudis sobre mecanismes de carcinogènesi s’ha demostrat que el glifosat indueix estrès oxidatiu en estudis en cèl·lules humanes i d’animals, i indueix a més dany en el DNA i en els cromosomes.

Aquesta evidència en conjunt, no arriba per classificar al glifosat com a segur cancerigen per l’home, però si que és suficient per considerar-lo com a probable cancerigen i requerir l’aplicació d’uns mínims principi de precaució fins a disposar d’evidències definitives. No obstant això, sorprenentment, poc després de l’avaluació de la IARC-OMS, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), va publicar una avaluació preparada per l’Institut Federal Alemany d’Avaluació de Riscos (BfR), que conclou que “és poc probable que el glifosat comporti un risc de carcinogènesi per a humans i l’evidència no suporta una classificació en relació al seu potencial carcinogenicitat”.

Un recent article signat per 94 investigadors de prestigi i amb àmplia experiència en riscos ambientals i ocupacionals, de diversos països del món, analitza les diferències entre l’informe de la IARC i el de l’EFSA. Descriuen meticulosament els arguments utilitzats pels dos informes i consideren que hi ha serioses deficiències científiques tant metodològiques com conceptuals en l’informe de l’EFSA que el porten a caracteritzar incorrectament la manca de potencial carcinogenicitat del glifosat. Assenyalen com a exemple que l’EFSA utilitza dades d’investigació animal d’estudis proporcionats per la indústria que no estan publicats, ni sotmesos a la mínima transparència científica i que qüestiona sense una clara justificació les troballes dels estudis epidemiològics que s’han realitzat d’acord a criteris científics establerts.

Tinguem present que la qüestió és molt seriosa pel potencial impacte del glifosat, donat el seu ús intensiu i extensiu com a pesticida. Ningú pot ignorar les profundes repercussions econòmiques que té l’avaluació d’un dels herbicides més utilitzats al món i que és comercialitzat per més de 40 companyies a Europa. Hi ha moltíssims exemples en la història recent d’avaluació de riscos ambientals amb enormes conflictes d’interessos. Les notícies de premsa ens informen que si bé el Parlament Europeu va aprovar recentment una moció en què se sol·licitava restringir l’autorització de l’ús del glifosat a 7 anys i prohibir el producte en zones escolars i parcs públics, la Comissió Europea planeja renovar la llicència del glifosat per 10 anys, gairebé sense restriccions. El que és més greu, és que en les filtracions sobre el tractat de lliure comerç entre els EUA i Europa (TTIP) que negocia la CE amb tant sigil, s’ha assenyalat que contemplaria l’eliminació del principi de precaució per a substàncies químiques i pesticides perillosos, el que eliminaria les barreres per protegir els consumidors i treballadors. Seria indubtablement un greu atemptat a la salut de la població. És una obligació de tots impedir-ho.




Carlos A. González
Sobre Carlos A. González

Metge epidemiòleg, Màster en Salut Pública i Doctor en Medicina. Ha estat cap de la Unitat de Nutrició, Ambient i Càncer de l’Institut d’Oncologia. Va ser president de la Societat Catalana de Salut Pública de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Co-autor de més de 300 publicacions científiques en revistes internacionals i autor del llibre 'Nutrició i Càncer. El que la ciència ens ensenya' (Editorial Médica Panamericana, 2016). Va ser el coordinador a Espanya del Projecte Prospectiu Europeu sobre Nutrició i Càncer (EPIC) promogut per l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer (OMS). Professor d’Epidemiologia del Càncer del Màster en Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra i professor de Nutrició i Càncer del Màster de Nutrició i Metabolisme de la Universitat Rovira i Virgili de Reus. Més articles