Hem de dedicar un dia internacional per la salut de les dones?

Es necessita un esforç voluntarista i suplementari per fer visibles les diferències en la salut i la malaltia de dones i homes.

Carme Valls
 
 

Ser dona no és pas una malaltia, però és ben cert que la salut de les dones i els seus riscos poden ser a vegades ben diferents que els dels homes. Donat que la Medicina s’ha construït a partir de la recerca i la ciència que s’han desenvolupat des dels hospitals a on ingressen majoritàriament homes, és possible que tant per l’objecte d’estudi com pels estereotips de gènere dels professionals que la fan, les Ciències de la Salut, com tantes altres, han nascut androcèntriques. Es necessita doncs un esforç voluntarista i suplementari per fer visibles les diferències en la salut i la malaltia de dones i homes.

Ja va ser una primera exigència la que va posar en marxa la Dra Bernardine Healy l’any 1993, quan va ser directora de la National Institut of Health (NIH), l’agència per la recerca de la salut nord-americana. No s’ajudaria a cap recerca des de la NIH que no diferenciés els seus resultats per sexe. Només aquesta decisió i la que va prendre Marcia Angell, estimulant que les grans revistes científiques no acceptessin treballs que no diferenciessin els seus resultats per sexe, ja ha suposat un primer pas per fer visibles moltes diferències en mortalitat i morbiditat.

Encara queda una gran assignatura pendent que és la introducció de la Ciència de la diferència en les Ciències de la salut. Malgrat que aquesta va ser una de les principals conclusions del Primer Congrés Internacional de Dones, Salut i Treball, celebrat a Barcelona el 1996. El CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) va organitzar-lo amb la presència de representants de 53 països, però 20 anys després els avenços són encara molt tímids i depenen de la voluntat específica de cada docent, més que d’una planificació docent. És ben cert que al mateix temps és necessari desenvolupar recerca sobre la morbiditat diferencial, que acumuli dades científiques, sobre l’epidemiologia de les diferències en mortalitat, i morbiditat, en la diferent farmacocinètica d’alguns fàrmacs segons el sexe de la persona que els rep, i les diferents estratègies en tractament i prevenció. Ens congratulem del treball que està fent la Dra Londa Schienberg a la Universitat de Stanford, que està ja organitzant l’acumulació de treballs sobre les diferències entre la biologia cel·lular i el metabolisme diferencial de les exploracions amb noves tecnologies entre dones i homes. No podem oblidar que el malestar i la morbiditat tenen relació també amb condicionants psicològics i determinants socials i mediambientals. La relació del mediambient amb la salut, i la influència que tenen la pol·lució de l’aire, els insecticides en els aliments i els productes derivats de plàstics dissolts a l’aigua, amb l’aparició d’un increment de càncer i malalties respiratòries i cardíaques, també té aspectes diferencials, ja que la majoria de contaminants ambientals són disruptors endocrins. I un d’aquests disruptors que tenen en comú ambos sexes és l’increment de l’esterilitat masculina i femenina a la societat industrialitzada. A la llarga la relació del medi ambient amb la salut formarà part al meu parer de la Ciència de la diferència.

Carme Valls
Sobre Carme Valls

Carme Valls Llobet. Llicenciada en medicina per la UB el 1968. Dedicada a l'assistència en Medicina Interna i Endocrinologia. Directora del programa Dones, Salut i Qualitat de Vida del CAPS (Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris). Impulsa la REDCAPS, xarxa de professionals per la salut de les dones amb membres a tot l'estat espanyol. Més articles