Entrevista | Carmen Montón

“Hem de deixar clar que l’homeopatia no té evidència científica, que no és ciència i que no cura”

La nova ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social considera crucial recuperar els drets afectats per les retallades i posa l'atenció universal i la dependència com a temes fonamentals

Adolf Beltran / Raquel Ejerique
 
 
La ministra de Sanitat, Carmen Montón / JESÚS CÍSCAR (eldiario.es)

La ministra de Sanitat, Carmen Montón / JESÚS CÍSCAR (eldiario.es)

Aquesta entrevista s’ha publicat originalment en castellà a eldiario.es/cv

Ve precedida d’una reputació de defensora de la gestió pública i de la recuperació de drets dels col·lectius més perjudicats per les polítiques de retallades. Llicenciada en Medicina, Carmen Montón (Burjassot, 1976) va recuperar la sanitat pública universal, va rescatar el primer hospital privatitzat, va eliminar els copagaments farmacèutics i ortoprotèsics, va defensar els medicaments genèrics i va denunciar amb èmfasis l’homeopatia com una pseudociència des del seu càrrec com a consellera de Sanitat Universal i Salut Pública del Govern valencià que presideix el socialista Ximo Puig.

Militant socialista que va donar suport a Pedro Sánchez als debats interns del PSOE, va ser la ponent al Congrés dels Diputats de lleis de l’època de Rodríguez Zapatero com la de l’avortament i va coordinar el projecte de la Llei d’Igualtat. Assumeix una cartera que incorpora també les àrees de consum i benestar social i assegura, de partida, que la sanitat universal i l’impuls a la Llei de Dependència són temes crucials.

Arriba vostè al ministeri amb una targeta de presentació d’enfrontament als ‘lobbies’ sanitaris. Creu que això marcarà el seu treball en el departament?

A la targeta de presentació que haig de remetre’m és al fet que el Govern va fer les coses respecte a aquest sector amb molta normalitat, però també amb molta transparència. Apostarem pel bon govern, per la transparència i per normalitzar les relacions amb tots els àmbits, també amb el sector privat.

Mesures com la recuperació de la gestió pública de l’hospital d’Alzira han despertat recels en el ‘lobby’ de la sanitat privada davant la possibilitat que apliqui decisions similars des del ministeri.

Les competències són autonòmiques. El que sí que fomentarem des del ministeri és que es consideri a Espanya la salut com un dret. Procurarem que algunes reivindicacions de les comunitats autònomes que estan damunt de la taula comencin a fer-se realitat. Una d’elles és l’atenció sanitària universal, que no hi hagi exclusió sanitària. I per moltes raons, de salut individual, de salut col·lectiva, en tot el referent a la prevenció i declaració de malalties obligatòries, però sobretot perquè un govern decent no deixa a ningú fora del sistema sanitari.

Deia la vicepresidenta Carmen Calvo que en el proper Consell de Ministres hi haurà diverses mesures importants, i una d’elles de sanitat. Tenen pactat que l’atenció als immigrants sigui el primer?

Hem d’intentar portar-ho al Consell de Ministres al més aviat possible, però la data no la puc dir. Encara no sé com està de greixada la maquinària del ministeri. En la conselleria tenia ja els temps molt mesurats. En tot cas, ha de ser el primer. Es tracta de tornar al concepte de ciutadania, que la salut és un dret. És gairebé tornar als orígens, a 1986, quan Ernest Lluch va aprovar la Llei General de Sanitat.

Ve d’un lloc amb molta possibilitat de gestió i poca capacitat normativa i arriba a una responsabilitat amb poca gestió i molta possibilitat d’elaborar normes i lleis. Fins a quin punt canviarà això el seu enfocament?

Aquest canvi ens donarà avantatge per saber quin és el nostre paper. El ministeri ha de ser un agent facilitador per a les comunitats autònomes i la nostra relació amb les comunitats autònomes ha de ser molt fluida. Crec que aquesta nova etapa és de diàleg, diàleg, diàleg i cerca de solucions conjuntes. Les comunitats autònomes tenen la responsabilitat de les competències transferides i nosaltres hem d’ajudar-los a desenvolupar la seva gestió tan bé com sigui possible. I en algunes qüestions de salut pública i planificació estratègica asseure les bases d’un govern d’Espanya perquè hi hagi les menors desigualtats possibles. La cohesió territorial i la cohesió social, juntament amb el diàleg, són les claus del que hem de fer.

Eliminarà els copagaments?

Aquesta és una altra tasca pendent. És veritat que destruir un sistema, destruir un dret, és molt més ràpid i més fàcil que tornar-ho a restituir, però reconstuirem aquesta situació, aquest dret que es va perdre el 2012 i que ha suposat una reculada en la salut de les persones. Desfarem aquest camí. Tenim la complicitat de la ministra d’Hisenda, que és metgessa i ha estat també consellera. Des de la nostra primera conversa, ens hem posat a treballar en la manera que puguem recuperar-ho.

Serà progressivament, per als pensionistes amb menys recursos, o amb abast universal?

Tenim uns pressupostos que nosaltres no hem fet. Els respectarem per responsabilitat i per l’estabilitat del país. És en aquest marc en el qual haig de trobar la solució més òptima amb la ministra d’Hisenda. Però el nostre propòsit és recuperar els drets que es van perdre. No solament està això. Vull recordar que la reproducció assistida per a les dones soles i lesbianes també va ser objecte d’exclusió sanitària. Totes aquestes persones han de veure recuperat el seu dret a la salut.

La seva predecessora va aprovar una ordre ministerial que fa que els productes de l’homeopatia es venguin a les farmàcies. Traurà de les farmàcies l’homeopatia?

Hem de veure quin marge de maniobra ens ofereix la directiva europea i no puc dir la fórmula en aquests moments, però sí que deixarem clar que l’homeopatia no té evidència científica, que no és ciència i que no cura. Com a administració tenim l’obligació que la ciutadania disposi de tota la informació objectiva i veraç i que no càpiga cap confusió que posi en risc la seva salut. És el que he dit sempre i des del ministeri seguiré aprofundint per deixar les coses clares.

Seria el camí informar clarament que aquests productes no curen, un impost a la seva venda o diferenciar els establiments on es venen?

Efectivament, hi ha molts camins. És aviat per dir quin és el més òptim. La directora general de Farmàcia amb prou feines porta uns dies nomenada, però el nostre posicionament està molt clar. No volem que la ciutadania pugui tenir cap confusió. Estudiarem la directiva europea, però hi ha marge de maniobra per fer les coses correctament i posar cada cosa en el seu lloc.

Va tenir vostè un xoc amb Farmaindustria per la seva oposició a vincular el finançament sanitari a la compra de determinats medicaments…

Em vaig oposar a la vinculació del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) al conveni amb Farmaindustria.

Serà la promoció dels medicaments genèrics un pilar de la seva gestió?

Crec en les mesures d’eficiència i, ja que les comunitats autònomes han d’esforçar-se a fer més sostenible cada dia el sistema sanitari, intentarem ajudar-les en totes aquelles mesures que els permetin ser més autosuficients. No estem parlant de restringir res. Al contrari, cal ajudar-los al fet que puguin utilitzar per a cada pacient allò que necessiti. L’objectiu és posar al centre a les persones i que el facultatiu tingui a la seva disposició el que consideri oportú.

La ministra de Sanitat, Carmen Montón / JESÚS CÍSCAR (eldiario.es)

La seva cartera és també de Consum i Benestar Social. Per a vostè és una àrea nova, però solament relativament perquè des de la seva conselleria també va tocar assumptes sociosanitaris.

He procurat incorporar ràpidament als quadres en el ministeri per a aquesta àrea, com la directora general de Família i Infància o la directora general de l’Imserso, que porta la part de dependència i que és crucial per a nosaltres, i la secretària d’Estat. S’han posat a treballar de seguida. S’han vingut amb el que duien a sobre a Madrid, han agafat els seus hotels i estan estudiant les primeres mesures. En tot cas, la situació és complexa però la solució és fàcil. Tenim una llei magnífica de 2006 que va aprovar Zapatero, que és la Llei de Dependència. Cal engegar-la. En això necessitem molt diàleg amb les comunitats autònomes. Aquest Govern no té molt marge però sí voluntat política d’aconseguir solucions i acords. Espero que nosaltres, les comunitats autònomes i el tercer sector, que és molt important, puguem establir la seqüència per implantar aquesta llei.

Les comunitats autònomes financen la dependència en molta major mesura que el Govern, al que critiquen per no aportar suficients recursos… Uns recursos que, a més, estan desigualment repartits.

Per això dic que no podem resoldre-ho d’un dia per a un altre, però sí que podem establir un pacte de com ho anirem fent.

Hi ha unes 300.000 persones dependents moderades esperant. És una urgència condicionada als Pressupostos?

Veurem com superen els Pressupostos el tràmit del Senat. I quan els tinguem, estudiarem la forma de prioritzar. Per descomptat, la dependència és una prioritat. Tinc a l’equip treballant en això i en la recuperació de la universalitat. Gairebé sense despatx ja estem pensant els camins perquè el canvi comenci.

Hi ha una proposició impulsada per Podemos de Llei d’Eutanàsia. Podrà aprovar-se en aquesta legislatura a la qual li queden dos anys?

L’impuls al Parlament està. Crec que la societat espanyola és molt més madura del que alguns sectors creuen. Es pot escometre un debat serè, rigorós, en el qual participi tothom, per deixar una cosa clara. L’autonomia personal i la propietat de la vida també impliquen decidir com vols morir. Nosaltres estarem en aquest debat.

Ha d’atendre als qui solament els espera la mort o als qui pateixen un estat crònic en el qual no volen seguir?

S’ha parlat tant d’aquest tema que cal iniciar un debat franc i honest en la nostra societat. I cal fer-ho sense estridències, tenint en compte el testimoniatge de persones afectades i l’opinió de les societats científiques, que poden aportar llum, i donant la màxima seguretat jurídica. Cal fer una llei que reculli la necessitat existent en la societat.

Una qüestió en la qual vostè ha treballat molt és la igualtat, però ha quedat adscrita a la vicepresidència, com ja ocorre al govern valencià del Pacte del Botànic, on també la vicepresidenta té aquestes competències. Amb tot, vostè va aplicar un sistema de detecció de casos de violència masclista als centres de salut. Fins a quin punt podrà des del seu ministeri fer alguna cosa semblant?

Crec que és un encert donar aquest rang als temes d’igualtat. Estaré a les ordres de la vicepresidenta per contribuir al fet que el sistema sanitari es sumi al pacte d’Estat contra la violència de gènere i a la lluita contra la violència masclista. Hi ha experiències que a la Comunitat Valenciana han donat bon resultat. El protocol de detecció de violència de gènere és una d’elles, però també hem intentat que sigui un tema transversal a totes les polítiques, en salut sexual i reproductiva, en salut mental i en el protocol per a la reducció de suïcidis, així com en el que té a veure amb les unitats de conductes addictives. L’àmbit de la salut ofereix moltes possibilitats per ajudar a moltes dones a guanyar confiança i sortir de la violència masclista. Ho treballarem conjuntament amb la vicepresidenta.

En relació amb la salut reproductiva, té pensat tornar a permetre que les menors puguin avortar sense permís dels pares?

En això té la paraula el Parlament. És un moment de diàleg i de buscar consensos. No tant d’expressar desitjos com d’intentar que hi hagi canvis. La salut sexual i reproductiva per mi és important i és una mica del que haig de parlar amb els grups parlamentaris i veure quin marge de maniobra tenim.

En les Corts Valencianes s’ha aprovat una iniciativa que promou la legalització del cànnabis per a usos terapèutics. Treballarà en aquest sentit?

Encara falta cobrir la direcció general de Salut Pública, però sí que hem de fer un mapatge de les necessitats que hi ha sobre la taula. Serem molt permeables a les necessitats que ens traslladin les comunitats autònomes. Pot entrar en les prioritats.

Què espera del PP en el que queda de legislatura?

El que ens agradaria és que ens deixessin treballar per poder fer en dos anys més del què ells han fet en sis. Que entenguessin que ha estat un procés perfectament democràtic i constitucional i que la societat espanyola està en un moment d’il·lusió i de confiança, una cosa que és bàsica per al funcionament democràtic. En la democràcia està la contesa al Parlament, però també la negociació. Aquesta altra part ells l’havien rebutjat i és el moment de treure-la a relluir. Tant de bo es vulguin sumar a aquest temps nou que s’obre.

Vostè ve d’un govern compartit amb altres forces d’esquerra. Què li permetrà aportar aquesta condició a l’Executiu que presideix Pedro Sánchez?

Aportaré el meu punt de vista, que potser és diferent del que aportin altres membres de l’equip. Anomeno al Consell de Ministres i Ministres “equipo” perquè ho sentim així. Aportaré la meva visió i la meva experiència.

Canviarà el seu mètode de treball en passar de ser consellera de la Generalitat Valenciana a ministra del Govern d’Espanya?

El nostre full de ruta serà molt semblant. Primer, recuperació de drets, primer les persones, amb atenció a les discriminacions més punyents. I obrir després altres debats.

Tem les pressions de la indústria farmacèutica i les grans empreses sanitàries?

Venia escoltant a la ràdio a María Blasco, que explicava com la indústria ha d’acostar-se a l’àmbit de la recerca i coordinar-se per facilitar que el treball dels investigadors arribi al mercat. No es tracta d’establir un combat. Aquí no hi ha bons i dolents. Cal treballar amb transparència i tenint clar quin és l’interès general. No hem d’espantar-nos, ni ells de mi, ni jo d’ells.

1 Comentari en “Hem de deixar clar que l’homeopatia no té evidència científica, que no és ciència i que no cura”

  1. Molt bé maca. Així farem excursions a França o a Andorra ple poder comptar la homeopatia al preu que toca. Això de que no cura li expliques als millons de persones que es tracten amb homeopatia i mai han pres un sol antibiòtic

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*