Importa la nostra dieta en el canvi climàtic?

Els llegums generen 250 vegades menys emissions de gasos d'efecte hivernacle que la carn de boví i xai, per gram de proteïnes.

Carlos A. González
 
 

No cal ser un expert per adonar-se de la realitat del canvi climàtic. Cada dia ho estem patint. Els països més afectats pel canvi climàtic en els últims anys, han estat Haití, Zimbabue, Hondures, República Dominicana i Fiji. Però com assenyala l’Agència Europea del Medi ambient (AEMA) en el seu informe d’aquest any, no solament afecta a països pobres i en vies de desenvolupament, abasta també a Europa, especialment a Espanya, amb ones de calor, inundacions, tempestes i sequeres (els pantans a Espanya estan en mínims històrics) i incendis forestals (com els recents de Galícia i Astúries). La falta de pluges, impedeix la neteja de l’atmosfera fortament contaminada pels gasos provinents d’un parc automotor que no deixa de créixer, i que patim a les grans ciutats espanyoles com Madrid i Barcelona. Ningú nega ja els efectes de la contaminació de l’aire, amb totes les seves greus conseqüències sobre la salut de la població. Però també sobre cultius, plantes i altres éssers vius.

Les notícies en la premsa ens informen que les emissions de CO₂ han aconseguit un record, i tornaran a augmentar un 2% el 2017, després de 2 anys de lleugera reducció. Un dels principals responsables és Xina pel seu major ús del carbó. Davant delegats de 195 països reunits a Bonn la setmana passada, en la Conferència de l’ONU sobre el Clima (COP23), un grup de països liderats per França (que va anunciar l’abandó del carbó en 2021), va exigir dates per a l’abandó de l’ús del carbó, però un altre grup en el qual es troben Alemanya (el 40% de la seva electricitat prové del carbó), Polònia i Espanya no accepten assumir compromisos. Espanya té 15 centrals de carbó, que proporcionen gairebé un 20% de l’energia elèctrica, font important de CO₂ i a més deficitàries. La presidència Trump ha decidit treure als EUA de l’acord de París sobre el Clima de 2015, de manera que globalment els avanços són molt febles, enmig de la pressió de grups econòmicament poderosos, que tracten d’evitar que es lesionin els seus interessos.

El panorama és pessimista. Un manifest de 15.000 científics publicat fa pocs dies a la revista BioScience, alerta que la “humanitat està deteriorant la biosfera posant en perill el seu propi benestar”, assenyalant que “moltes de les amenaces es mantenen i la majoria està empitjorant de manera alarmant”.

Les fórmules per evitar aquest seriós desafiament per al planeta i la humanitat són conegudes. Cal promoure l’abandó de l’ús del carbó i eliminar els subsidis als combustibles fòssils. Promoure les energies renovables i l’eficiència i estalvi energètic. Justament el contrari del que ha fet el govern del PP que ha establert un “impost al sol”. Cal fomentar en l’agricultura i ramaderia, la producció, comercialització i consum de proximitat. No es pot esperar i cal actuar ja. Individualment tenim l’obligació de preguntar-nos Què puc fer jo per mitigar el canvi climàtic? És clar que gran part de les mesures depenen dels governs. Però cadascun amb les seves decisions pot i ha de col·laborar.

Per respondre a aquesta pregunta hem de recordar que a més de les fórmules esmentades, cal tenir en compte l’aportació de l’agricultura al canvi climàtic. A nivell mundial, l’agricultura, inclòs el canvi d’ús de la terra (desforestació) representa un 30% de l’emissió de GEI causants del canvi climàtic. I el que és més important, la ramaderia, incloent-hi el transport i alimentació de bestiar, representa el 80% dels GEI que s’originen en l’agricultura. La producció de carn de bestiar boví genera 3 vegades més GEI que la d’ovelles i porcs i 30 vegades més que la de carn de pollastre. D’altra banda se sap que per cada gram de proteïnes, les emissions de GEI dels llegums és 250 vegades menor que les emissions associades a la carn de boví i xai.

El consum de carn, com és d’imaginar, és més de 5 vegades superior als països desenvolupats que en els en vies de desenvolupament. Però el més greu, és que segons un informe de la FAO, en absència de polítiques de canvi, la producció i consum mundial de carn es duplicarà de 2001 al 2050, induït principalment per l’enorme augment de consum a la Xina, Índia, Sud-àfrica i Brasil. És a dir, l’impacte sobre el canvi climàtic s’incrementarà notablement.

Els organismes d’experts internacionals, recomanen un consum màxim de carns vermelles (boví, porc, ovella) de 70 grams per persona dia. A Espanya estem consumint entre 2 a 3 vegades la quantitat recomanada. De manera que una de les estratègies per mitigar el canvi climàtic és reduir substancialment el consum als països desenvolupats i adequar el seu consum als països en desenvolupament, per aconseguir una alimentació socialment més igualitària i sostenible.

Hi ha dades inqüestionables d’estudis a Europa, que mostren que una dieta d’un vegetarià, genera gairebé 3 vegades menys GEI que la dieta d’un alt consumidor de carn. De manera que la pregunta que ens fèiem de com podem col·laborar a mitigar el canvi climàtic, té una resposta clara: reduint el nostre consum de carns vermelles i augmentant el consum d’aliments d’origen vegetal, seguint les pautes d’una dieta tipus mediterrània. És a dir consumir diàriament fruites i hortalisses, llegums, oli d’oliva, peix, moderat consum de productes làctics (preferentment baixos en greixos) i d’alcohol (preferentment vi negre) i baix consum de carns vermelles, embotits i aliments i begudes ensucrades. En aquest món globalitzat és important procurar a més que tots aquests productes provinguin de la proximitat, evitant la contaminació originada pel transport de llarga distància.

Això representa la nostra contribució individual a la lluita contra el canvi climàtic, i té a més un profund impacte beneficiós sobre la nostra salut en reduir el risc de malalties cardiovasculars, diabetis, obesitat i càncer. Però aquestes accions individuals han d’estar sostingudes i promogudes per l’administració pública. És necessari establir una política impositiva que gravi els aliments perjudicials per a la salut i el clima i que subvencioni els aliments saludables i beneficiosos per a la conservació del planeta. Etiquetar clarament als mercats els productes de proximitat, promoure i facilitar les hortes urbanes. Cuidar i protegir el medi ambient i la nostra salut és una obligació de tots.

Carlos A. González
Sobre Carlos A. González

Metge epidemiòleg, Màster en Salut Pública i Doctor en Medicina. Ha estat cap de la Unitat de Nutrició, Ambient i Càncer de l’Institut d’Oncologia. Va ser president de la Societat Catalana de Salut Pública de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Co-autor de més de 300 publicacions científiques en revistes internacionals i autor del llibre 'Nutrició i Càncer. El que la ciència ens ensenya' (Editorial Médica Panamericana, 2016). Va ser el coordinador a Espanya del Projecte Prospectiu Europeu sobre Nutrició i Càncer (EPIC) promogut per l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer (OMS). Professor d’Epidemiologia del Càncer del Màster en Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra i professor de Nutrició i Càncer del Màster de Nutrició i Metabolisme de la Universitat Rovira i Virgili de Reus. Més articles