INSS-SGAM: les institucions encarregades de reconèixer incapacitats, avantposen criteris econòmics a criteris mèdics

El 13 de gener de 2016 es realitzava la primera assemblea d’encara no se sabia molt bé què a la seu del Col·lectiu Ronda. Quedava constituïda La Plataforma d’Afectades per l’ICAM. La PAICAM. Des d'aleshores, continuem al carrer, als jutjats i forçant a les institucions a posicionar-se al costat del poble o del capital

Xavi Tarragón
 
 
 

Naty L.G. de 33 anys decideix acampar a la porta de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques. Acaba de rebre la notificació de l’SGAM, està donada d’alta. Naty va patir un infart i un ICTUS sever que li han deixat innombrables seqüeles. També s’han vist afectats el seu sistema digestiu i respiratori i ha passat per un procés depressiu greu.

Portava 17 mesos de baixa. 17 mesos d’innombrables visites a metges, especialistes, logopedes. 17 mesos en els quals l’INSS havia tingut temps de denegar-li una incapacitat permanent, motiu pel qual va interposar una demanda judicial. 17 mesos de lluita contínua, d’alts i baixos. 17 mesos i l’ICAM li comunica que ja pot incorporar-se al món laboral. El seu cos li diu el contrari. Cansada, farta, malalta, cabrejada, però amb la dignitat íntegra, decideix acampar enfront de la institució que la convida a morir en vida. I davant aquesta terrible situació, s’inicia un moment meravellós, màgic, tendre, dolç. El recolzament, la solidaritat, el suport mutu tornen a ser protagonistes davant una situació d’injustícia legalitzada.

Relació entre l’INSS i l’SGAM

Per entendre perquè Naty i moltes persones com Naty, arriben a trobar-se en aquesta situació, cal entendre la relació que tenen l’INSS i l’SGAM (abans conegut com a ICAM).

L’INSS és l’entitat gestora de la Seguretat Social (SS), amb les competències per gestionar i controlar les Incapacitats Temporals (IT). La Generalitat de Catalunya és competent per prestar assistència sanitària de la SS. A través dels seus facultatius pot estendre informes de baixa i mitjançant l’SGAM participar en la gestió i control de la prestació al costat de les entitats gestores i col·laboradores de la SS.

El conveni de col·laboració entre INSS i SGAM conté un apartat que anomenen “Pla d’actuacions per a la modernització i millora de la gestió i control de la incapacitat temporal i per a la racionalització de la despesa”. Això tan llarg i interpretable, en realitat vol dir, “com donar menys baixes i treure més prestacions”. Diu que la seva finalitat és “adequar la despesa en IT a les necessitats reals de la població protegida d’incapacitat temporal i reforçar el treball de detecció i prevenció de desviacions no justificades en la percepció d’aquesta prestació…” Nova culpabilització de les persones afectades.

Descriu que la distribució del “crèdit” que l’INSS dona a l’SGAM (més de 60 milions d’Euros anuals) queda subjecte al compliment d’uns requisits detallats en aquest pla d’actuacions:

  • 60% grau de compliment del programa d’activitats.
  • 40% grau de compliment dels objectius de racionalització de la despesa. Ens centrarem en aquest 40% que és el més sucós
    • Per percebre el 22%, s’ha de reduir el cost real per afiliat i mes, prenent com a situació de partida la mitjana del 2016.
    • Un 4% queda subjecte a la reducció del nombre de processos d’IT iniciats per cada mil afiliats.
    • Un altre 4%, si es redueix el nombre de processos en vigor per cada 1000 afiliats.
    • El 2% si es disminueix el nombre de dies de baixa consumits en IT.
    • Es consideren plenament aconseguits els objectius si s’aconsegueix la reducció del 2% del valor de partida.
    • Per rebre el 10% final, s’ha d’engegar un pla per aconseguir la reducció dels processos d’IT de curta durada.

Bé, això és un mini resum, però creiem que deixa clar com s’intenten imposar uns criteris econòmics que moltes vegades xocaran amb els estrictament sanitaris, provocant drames com el de Naty. El que no s’esperaven era, la seva posterior acampada, la consegüent mostra de comunal solidaritat i la definitiva organització de les malaltes.

Suport, solidaritat, amor i naixement de la PAICAM

Malaltes que anaven a l’avaluació mèdica, veïnes del barri, activistes de diferents col·lectius, sindicalistes… gent de diferents àmbits van començar a donar suport a Naty. Es van començar a organitzar per intentar que no li faltés de res i que sempre estigués acompanyada (no sempre es va aconseguir) Tots els dilluns a les 19:00 h es convocava una concentració/cassolada a la porta de l’SGAM. Alguns mitjans van començar a fer-se ressò i van anar publicant articles. La cosa començava a agafar forma.

La pressió va tenir efecte i la Sotsdirectora de l’SGAM va accedir a reunir-se amb Naty, arribant a l’acord que s’estudiaria de nou el seu cas amb la condició que finalitzés l’acampada.

El que en un principi va poder semblar una petita victòria de la mobilització i pressió ciutadana, aviat es va veure que no havia estat més que una bruta estratègia de Consol Lemonche, per acabar amb l’acampada. Al cap de poc van tornar a desestimar la petició d’incapacitat de la Naty, i no només això, la van denunciar per coacció i per danys a les instal·lacions, per un valor de 100 €. Denuncia a la que es va sumar la Generalitat.

Arribats a aquest punt, i després de debatre diverses possibilitats entre les quals es plantejava tornar a acampar, tant Naty com la resta de gent mobilitzada al seu voltant van decidir donar un pas més enllà. Van fer una crida per xarxes, per diferents canals de comunicació, a grups afins, a diferents col·lectius per realitzar una primera trobada i estudiar, depenent de les forces, la possibilitat de constituir-se com a plataforma. El 13 de gener de 2016 es realitzava la primera assemblea d’encara no se sabia molt bé què a la seu del Col·lectiu Ronda. Quedava constituïda La Plataforma d’Afectades per l’ICAM. La PAICAM.

Carrer, institucions, dades i jutjats

Si el Pla de racionalització de la despesa no us sembla prou motiu per concloure que INSS i SGAM avantposen criteris econòmics, hi ha més evidencies que acrediten aquesta afirmació.

Entre les diferents activitats de la PAICAM, una és anar a les portes de l’SGAM a informar a les persones afectades sobre l’existència de la plataforma, donar suport i informació sobre tot el que hem anat aprenent en tot aquest llarg procés. Puc assegurar que els drames que allà ens trobem, provocats per la qüestionable praxi d’aquesta institució, són realment esfereïdors.

Això és molt subjectiu direu. El que ja no és tan subjectiu és que quan aquestes persones tenen les forces, voluntat i possibilitat de judicialitzar aquesta injustícia, ens trobem amb la realitat que per sobre del 50% dels casos, les sentències acaben sent favorables a les persones denunciants, segons dades facilitades pel Col·lectiu Ronda (sobre casos que ells porten) i els hi acaben reconeixent una Incapacitat Permanent.

Tampoc sembla subjectiu que de més de 32 Ajuntaments d’arreu del territori on s’ha presentat la Moció de la PAICAM, 30 l’hagin aprovat totalment, 1 parcialment i només 1 consistori s’hagi oposat. Fins i tot l’anterior conseller de Sanitat de la Generalitat, màxim responsable de l’SGAM, va reconèixer que “el conveni INSS-ICAM conté criteris economicistes“. També això és subjectiu?

Ja per acabar, que aquest Conveni avantposa criteris econòmics a l’hora de controlar les IT de les catalanes i catalans ho demostren també les dades de la mateixa Seguretat Social. La durada mitjana dels processos amb alta a Catalunya és de 29,39 dies, la mitjana Espanyola 39,7 dies. Només està per sota de Catalunya, Navarra.

Continuarem al carrer, als jutjats i forçant a les institucions a posicionar-se al costat del poble o del capital.

PD. Les denúncies de l’SGAM i la Generalitat contra la Naty van quedar en no res. I la Justícia va condemnar a l’INSS a pagar-li una pensió vitalícia per una Incapacitat Permanent Total.

Xavi Tarragón
Sobre Xavi Tarragón

Membre de La PAICAM. Auxiliar d'Infermeria al Servei de Cirugia Vascular de l'Hospital del Mar. Delegat Sindical de CATAC-CTS/IAC al Parc de Salut Mar. "Quincemayista". El 15M ho ha canviat tot. També a mi. Ara treballant amb CATAC-CTS/IAC per una Sanitat (100% pública) un Conveni Contacte: Twitter | Més articles

2 Comments en INSS-SGAM: les institucions encarregades de reconèixer incapacitats, avantposen criteris econòmics a criteris mèdics

  1. paqui arenas // 17/05/2018 en 14:11 // Respon

    Molt be Xavi!!!
    Aquest article está molt Ben expressat. Es comprensible per a tothom q tingui un minim d,interés per saber q es L,SGAM .
    T,agreixo molt q hagis pogut plasmar una realitat palpable i q per res te a veure amb sentiments d,emgoixa , maltractament , impotencia, soletat i molta tristeça q s,acumula en un cos malalt q m,algrat tenir un 71% de Grau d,incacapacitat reconegut per la Generalitat, encara, ha de demostrar un cop mes q está malalt i q no pot treballar i un cop mes , fa poc , les mateixes institucions, per altre costat, insisteixen en donar-li l,alta.
    Si.. entre les mateixes institucions , una branca diu q un cos está per treballar(SGAM)i Altra(DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL) resolc q te una discapacitat del 71% amb dos infarts, fibromialgia, discopatia degenerativa, trastorn del tracte urinario, psoriasis,depresio…, Entre altres… Quines raons q no siguin economiques podrien justificar magnitut incongruencia??? Nomes tinc un cos, per desgracia… I, des de l,ESGAM insisteixen en donar ALTA PER TREBALLAR.

  2. paqui arenas // 17/05/2018 en 14:24 // Respon

    P.d. pot ser q no he batallat prou en tribunals la meva situacio..
    (He pecat d,ingenuitat i idealisme romantic)

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*