Ja és hora de parlar dels hospitals

Toca parlar dels hospitals, parlar de la medicina especialitzada, de l'alta tecnologia, perquè si no posem al dia les seves funcions, objectius, organització i gestió no podrem arreglar la resta del Sistema Sanitari

Josep Martí
 
 

Darrerament hem parlat molt de Salut comunitària, de determinants de salut, de la importància de l’Atenció primària i Comunitària, i ja està bé que se’n parli, ho teníem molt oblidat, però ara potser ja toca parlar dels hospitals (no en parlem en aquest diari des dels articles dels doctors Sitges i Varela), parlar de la medicina especialitzada, de l’alta tecnologia, perquè si no posem al dia les seves funcions, objectius, organització i gestió no podrem arreglar la resta del Sistema Sanitari. El sector d’hospitals d’aguts s’emporta el 55% del pressupost de Salut (un 14% la Primària, el 13% la farmàcia ambulatòria i el % restant altres). Per cert la farmàcia (ambulatòria 1.100 + hospitalària 700) representa una despesa total a l’any uns 1.800 milions, un dia els experts en el tema ens haurien de donar la seva opinió.

Què li hem de demanar a l’hospital d’avui:

  1. El primer no fer més mal. Les actuacions a l’hospital poden causar més mal o inclús la mort del pacient per vàries causes: per aplicar procediments no procedents (que no toquen per la patologia a tractar) per sobre diagnòstic o sobre tractaments, per complicacions (esperables o per errors) per mala pràctica professional o negligències i altres causes.
    Segons l’OCDE els problemes de seguretat es donen fins al 10% dels ingressats (segons especialitats) i representen el 15% de les despeses hospitalàries, i segons la Universitat Johns Hopkins aquest problema representa la tercera causa de mort als EUA, on moren unes 250.000 persones a l’any per aquesta causa. Per tant, aquest problema és molt important i s’ha de demanar qualitat, seguretat, transparència (bon registre de casos) i plans rigorosos de prevenció i millora.
  2. Definir molt bé les funcions i objectius dels hospitals dins del sistema. Determinar el que no és procedent fer a l’hospital i si a altres nivells assistencials. No és procedent el que es pot fer a l’Atenció Primària, amb menys riscos, més continuïtat, més proximitat, amb visió més generalista i comunitària. És a dir, amb més qualitat i sostenibilitat
    • No fer alta complexitat o totes les especialitats on no toca, és a dir, no tots els hospitals han de fer procediments complexos o tècniques sofisticades, s’ha de planificar en cada territori i ser rigorosos amb el terciarisme
    • Fer el que han de fer, amb qualitat, garantint:
      L’accessibilitat, amb bona coordinació i relacions amb l’Atenció Primària del territori. No són admissibles les llistes d’espera actuals de visites a l’especialista, de proves diagnòstiques i de tractaments. I no és només la manca de recursos sinó també la manca de voluntat política i bona gestió. Els parents dels polítics i dels gestors no esperen.
    • L’expertesa, la formació continuada, l’evidència científica, la pràctica, la vigilància i comparació de resultats han de ser exigits.
    • L’acolliment, les bones condicions estructurals, funcionals i d’organització. Perquè els pacients es sentin a l’hospital molt més a prop de les condicions de casa seva i no a un lloc inhòspit. Però també i sobretot, acolliment amb el tracte personal, amb dignitat, respecte per la seva autonomia, per la llibertat i igualtat de decisions amb els professionals (aquí també hi ha molta feina a fer).
    • Finalment l’hospital avui ha de ser solidari amb els altres actors del Sistema Sanitari, és un recurs més (sofisticat) d’aquest Sistema i està al servei dels altres.
  3. Planificar i gestionar, tot això comporta que s’hauran de planificar i gestionar d’una manera molt diferent els hospitals (i tot el Sistema), als hospitals que tenim encara hi han inèrcies del segle passat. Els pacients, les necessitats i la demanda ha canviat, la població està cada cop més envellida i té problemes socials afegits (com sempre però poc contemplats). S’ha passat de malalties agudes com a principals causes a malalties cròniques i pluripatologia, oncològiques, cardíaques, respiratòries, neurològiques, i altres, que molts cops no necessiten ingressos hospitalaris ni especialistes, sinó més visites pel seu equip de Primària (metgesses i infermeres) sigui en els CAP i sobretot a domicili. I més serveis socials.

Fent un bon i complet diagnòstic podrem posar un bon tractament al Sistema de Salut, que està força malalt. No podem fer-ho amb anàlisi de fragments aïllats.

Josep Martí
Sobre Josep Martí

Josep Martí Valls va néixer a Barcelona l’any 1943. Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona l'any 1969. El 1980 va esdevenir doctor en Medicina i Cirurgia, per la UAB. Ha estat metge assistencial de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Del 80 al 86 va ser el Delegat de Serveis de Sanitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona. Del 2000 al 2006 va ser el director assitencial de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron. A més és soci fundador del CAPS i membre fundador de la Marea Blanca de Catalunya. Més articles

2 Comments en Ja és hora de parlar dels hospitals

  1. Amando Martín Zurro // 05/12/2018 en 9:32 // Respon

    Estic d’acord en que cal parlar més dels hospitals sense deixar de fer-ho de l’atenció primària i comunitària. De fet som molts els que pensem des de fa bastants anys que els canvis que necessita l’atenció primària i comunitària no es podran completar sense una reorientació global del sistema sanitari i, per tant, dels hospitals.

  2. MJ Fernandez de Sanmamed // 07/12/2018 en 10:26 // Respon

    Gracias Pep por abrir el melón. El tema es importantísimo y vale la pena reflexionar todas sobre él, tanto las profesionales como la ciudadanía. Entre todas hemos de entender que en sanidad “MENOS ES MÁS” y que ser atendidos en un nivel superior al que corresponde por la patología que presentamos tiene para nosotras más riesgo que beneficio.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*