La ciència a Espanya viu una situació “angoixant” per l’endogàmia i burocràcia de les universitats

Fundación Alternativas presenta el seu segon informe sobre Ciència i Tecnologia: "Seguim sense agafar el tren de les societats científiques avançades". Critiquen l'aplicació de la Llei 40/2016, que ha fet "un mal enorme" en augmentar la burocràcia, i denuncien que els investigadors estan "desmotivats". Una de les principals "rèmores", denuncien, és l'alta endogàmia en les universitats: el 69% d'investigadors no va realitzar estades postdoctorals fora

Redacció
 
 
 
Proves científiques a un laboratori /Pixabay

Proves científiques a un laboratori /Pixabay

La Fundación Alternativas ha presentat aquest dimecres a Madrid el seu segon Informe sobre la situació de la Ciència i Tecnologia a Espanya, qualificada per molts investigadors d'”angoixant”. L’estudi busca “detectar i actualitzar els colls d’ampolla estructurals” en el sistema per a així aconseguir un “lideratge científic internacional” i així no ser “un país subaltern”. El document està coordinat per Vicente Larraga, professor del CSIC i resumeix que “seguim sense aconseguir el tren de les societats científiques avançades”.

Entre els primers factors a millorar, “corregir el predomini de la burocràcia, que pertorba tant la docència com la recerca en universitats i centres de recerca”. Especialment dura referent a això és l’al·lusió a la Llei 40/2016, sobre el Règim Jurídic, “benintencionada” però que ha fet un “mal enorme” a la Ciència i Tecnologia a Espanya. Es refereixen al fet que ha estat “esgrimida per funcionaris curts de vista, si no obertament contraris, a una ciència que no entenen”.

Entre les seves recomanacions es troba plantejar, al costat del Govern, la creació d'”àrees prioritàries” de suport. També “modificar la governança del sistema” implicant investigadors “actualment desmotivats”. “Eliminar l’exclusivitat funcionarial dels investigadors públics”, dotar als centres i institucions de “major responsabilitat i autonomia de gestió” o “canviar els mètodes de selecció dels directius” perquè siguin “promotors de la qualitat, no gestors”. Hi ha altres més genèriques, com l’augment d’inversió pública en I+D o acceptar “les peculiaritats del sistema”.

La quarta recomanació del document passa per “combatre l’endogàmia” com un dels problemes que dificulten el desenvolupament. Sobre això aporten algunes dades: en el curs 2017-2018, un 74,3% del cos docent de plantilla fixa en les universitats s’havia doctorat en el mateix centre en el que treballa –destaquen l’excepció de la Pompeu Fabra, amb només el 20%–. El 69% no va realitzar estades postdoctorals fora i només el 2% dels professors i investigadors són estrangers –als EUA o Regne Unit ronden el 30%–, una xifra que va “contra tota experiència d’excel·lència internacional” i “una de les rèmores més importants” per al sistema.

L’endogàmia, la falta de mobilitat i la feble internacionalització “limiten la capacitat dels investigadors per a participar en projectes nacionals i internacionals”, la qual cosa també resulta “un minvament d’oportunitats laborals dins i fora del món acadèmic”. La productivitat científica del 34% de catedràtics i del 60% de docents és deficient, segons citen de l’última estadística de personal docent i investigador.

Com a exemple de projectes reeixits es refereixen als programes ICREA i Ikerbasque posats en marxa a Catalunya i Euskadi respectivament “per a vèncer la cultura endogàmica” i “evitar moltes de les traves burocràtiques” que dificulten la incorporació de professionals estrangers. També el posat en marxa pels departaments d’Economia de la Universitat Carles III, Pompeu Fabra, Autònoma de Barcelona i Alacant de contractació “tenuretrack“. Tots tenen encara “abast limitat” però il·lustren que “pot canviar el model de contractació i la cultura acadèmica” a Espanya, a més de constatar que “l’obertura d’idees és molt beneficiosa”, en aparèixer en diversos rànquings internacionals.

L’informe, que ha estat presentat també per Diego López Garrido, vicepresident de la Fundación Alternativas, Mariano Barbacid, investigador del el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, Isabel Álvarez, directora de l’Instituto Complutense de Estudios Internacionales, i Paola Boloventa, professora del CSIC, dedica un apartat específicament al camp de la innovació. D’acord al European Innovation Scoreboard, Espanya se situa en el 79,3% de la mitjana de la Unió Europea, la qual cosa li situa com a país “moderadament innovador”. La despesa d’I+D de les empreses se situa en el 52% europeu. La millora del sistema, escriuen, “es reflecteix en una major eficiència en la innovació”.

Aquest és un article de eldiario.es

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*