La crisis epistèmica, política i social que travessa l’Atenció Primària com a tema central en el Congrés de La Capçalera

Avui s'obren les preinscripcions pel III Congrés de La Cabecera que es celebrarà a Barcelona els pròxims 26 i 27 d'abril. En aquesta tercera edició, després de ser acollit per La Cabecera Granada i La Cabecera Madrid, el col·lectiu tractarà les crisis en l'origen i la creació de coneixement i la seva aplicació

Carla Benito
 
 
 
Els membres de La Capçalera en una de les manifestacions durant la vaga de l'Atenció Primària / La Capçalera

Els membres de La Capçalera en una de les manifestacions durant la vaga de l'Atenció Primària / La Capçalera

Sota el lema “La Primària rebrota”, el col·lectiu de residents que treballen a l’Atenció Primària i Comunitària reunits a La Capçalera obren avui les inscripcions per al seu III Congrés estatal de La Cabecera. Després que els projectes germans de La Cabecera Granada i La Cabecera Madrid organitzessin la primera i la segona edició, ha arribat el torn de Barcelona. El Congrés es celebrarà el pròxim 26 i 27 d’abril a la Nau Bostik i aquest vespre, primerament de 22h a 00h, comencen les preinscripcions a una trobada que vol tractar principalment la crisis epistèmica de medicina basada en l’evidència en Atenció Primària. O bé, com explica la Jasmine McGhie, resident de Medicina de Família a Barcelona i membre de La Capçalera, “parlar de com es produeixen, on ho fan i com apliquem els coneixements i en base a quines evidències treballem”.

Aquesta temàtica segueix a la longitudinalitat i la integralitat tractades a Granada o les relacions de poder en quant a gènere partint de diferents perfils com serien una estudiant, una treballadora autònoma o una àvia tractades a Madrid. “Quina distància hi ha entre les fonts del nostre coneixement i les realitats on l’apliquem?”, “és suficient amb les evidències?”, “hi ha ideologia en la recerca biomèdica?” són algunes de les preguntes que plantegen pels pròxims 26 i 27 d’abril. Segueixen insistint en com es porta a terme això a les consultes, si és possible fer-ho sota les condicions actuals i si no estem també davant d’una crisis política de l’Atenció Primària.

En aquesta edició, i seguint aquesta línia de debat, entre les diverses activitats que ompliran Barcelona durant dos dies hi ha xerrades però també múltiples tallers. L’obertura inicial serà igual per a tothom, amb la presència de Susan di Giacomo, antropòloga de la medicina, i Abel Novoa, metge i historiador i president de No Gracias. Seguidament, però, els inscrits podran treballar diversos temes que aniran des de l’atenció a la salut de les persones amb identitats trans, sabers en salut amb perspectiva de gènere fins a barreres idiomàtiques i culturals.

El tancament de la primera jornada anirà sobre salut mental i serà a càrrec de Laura Martín i Fernando Colina de Revolución Delirante. A les 19.00h es donarà per finalitzat el primer dia de congrés que seguirà de nou a l’endemà a les 10.00h amb nous tallers i xerrades. La prescripció  social, l’abús de susbstàncies i la reducció de danys, els automatismes i els falsos mites al voltant de la farmacologia o bé la sanitat penitenciària seran els temes que omplin el matí de dissabte. Després de dinar hi haurà taules rodones i seguidament una tercera ponència: ‘Subjecte polític primarista: Jo no sóc la teva bitch’ que oferiran Esperanza Martín de Rebelión Primaria, Nani Vall-Llosera del FoCAP i Florián Hermann i Miquel Farrés del FoAAP.

La Capçalera es defineix com un col·lectiu autogestionat de professionals que defensen “la pràctica d’una medicina crítica, de qualitat i universal, lliure de fums industrials, i centrada en les persones i les seves comunitats” S’entenen a si mateixos com un espai de participació, difusió, debat i reflexió sobre les virtuts i funcions de l’Atenció Primària de la Salut i la Medicina Familiar i Comunitària. El que busquen amb això és constituir un moviment horitzontal i transversal de canvi, donat que senten que el sistema sanitari actual està “desgastat i caducat”.

També partint d’aquesta premissa és d’on ha sortit aquest Congrés que ja fa tres anys que es celebra. Jasmine McGhie explica que va començar a Granada amb la idea de generar un espai crític i de formació fora de la indústria farmacèutica. “Els congressos són molt cars, et porten a hotels espectaculars, amb catèrings descomunals… així clar que cal estar patrocinat però no és necessari per formar-se”, comenta MCGhie. Celebra també que aquest darrer any la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) hagi deixat de realitzar els seus congressos de manera patrocinada.

Sortir dels canals de la indústria, com expliquen al web del congrés, no serveix només per demostrar ser capaços d’organitzar esdeveniments científics al marge de la indústria. També serveix per apostar per “un model de congressos autogestionats, austers i accessibles, que difonguin continguts crítics i reflexius, tractin temàtiques poc visibles en trobades més convencionals, i s’omplin de més sabers que els produïts exclusivament pel paradigma biomèdic”.

Així, el primer any el congrés es va finançar mitjançant micromecenatge i el segon any només va suposar una despesa de 35 euros per persona. Aquest any McGhie explica que, donat que s’ha ampliat l’horari, el preu ha pujat a 45 euros però segueix estan molt lluny de les mitjanes habituals.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*