La Federació Catalana de Drogodependències demana perspectiva de gènere contra l’androcentrisme i les barreres d’accés a l’atenció

El 70% de les entitats de la FCD no dediquen pressupost a temes de gènere ni tenen grups de gènere. Ara, avaluaran el grau d’implementació de la perspectiva de gènere en els serveis d’atenció i prevenció de drogues. Ho han explicat a la XIV Jornada Anual de la Federació Catalana de Drogodependències que s’ha celebrat sota el lema: Drogues i gènere: En quin punt del camí som?

Maria Antònia Frau
 
 
El doble estigma de les dones consumidores de drogues: l’addicció i sortir del rol de gènere tradicional - Uma Thurman interpretant Mia Wallace a Pulp Fiction, una de les pel·lícules més aclamades de Quentin Tarantino

El doble estigma de les dones consumidores de drogues: l’addicció i sortir del rol de gènere tradicional - Uma Thurman interpretant Mia Wallace a Pulp Fiction, una de les pel·lícules més aclamades de Quentin Tarantino

Les dones i les persones LGBTI+ amb problemes d’addicció a les drogues són un col·lectiu sovint invisibilitzat. En la xarxa d’atenció a les drogues es parteix d’una perspectiva androcèntrica que no contempla les necessitats de les dones i les persones LGBTI+ provocant barreres d’accés a l’atenció. Només una de cada 5 persones que hi acuden són dones, com van explicar a la Jornada sobre drogues i gènere.

Els prejudicis i l’estigma social que recauen sobre les dones consumidores retarda el procés de desintoxicació. Per una banda, se les assenyala pel fet de ser consumidores i tenir una addicció i, a més, per no complir el mandat de gènere i els rols familiars que se li pressuposen. A l’hora de fer front a aquesta situació l’estigma els afecta amb major mesura. “Quan has d’afrontar aquesta situació els sentiments majoritaris són la vergonya i la culpa” van afirmar les testimonis assistents a la jornada. Tenir més responsabilitats familiars i les conseqüències legals que pot comportar acudir als centres, com la retirada de la custòdia dels fills, fa que les dones amb addicció no demanin ajuda.

És per això que cal la incorporació de la perspectiva de gènere en els serveis d’atenció a les drogodependències. Patricia Martínez, consultora de gènere, considera que cal visibilitzar l’accés de les dones als serveis d’atenció i deixar de reproduir i perpetuar estereotips de gènere com el de “mala mare” pel fet de consumir.

Incorporar la perspectiva de gènere

Queda clar que les dones parteixen d’una situació de desavantatge respecte els homes, en la qual hi ha unes particularitats i necessitats específiques que no s’estan cobrint. Per tal de garantir l’equitat en l’atenció que reben, a més de presentar l’estudi, la jornada s’ha centrat en les eines que fan falta per tal d’incorporar la perspectiva de gènere en els diferents àmbits d’actuació a la drogodependència.

Pel que fa a la prevenció, Sònia Rubió, d’Educació per a l’Acció Crítica, va explicar que tant els homes com les dones tenen relacions diferents amb les drogues i per tant, els efectes i les conseqüències són distintes. Incorporar la perspectiva de gènere en la prevenció és entendre que els riscos són diferents i que s’han d’abordar d’aquesta manera. És molt important incloure-la en totes les etapes de la prevenció i promoure l’autocura. En el cas de la reducció de danys també és molt important l’àmbit de la cura. És per això, que el projecte Metzineres, presentat per Aura Roig, és un programa de reducció integral de danys exclusiu per a dones format per tres entorns: el de cura, el productiu i el residencial.

Per poder incorporar la perspectiva de gènere en l’assistència i el tractament cal fer una mirada integral que identifiqui i corregeixi els obstacles per accedir als serveis. Gemma Altell, directora tècnica de la fundació SURT, va afirmar que per això és necessària una transformació profunda dels professionals, despatologitzar la mirada i realitzar psicoteràpia feminista. Però, a més d’una transformació profunda dels serveis, cal crear recursos per a la inserció laboral i social específicament per a dones un cop han superat l’addicció. Paz Casillas, de la Fundació Atenea, va explicar que treballen l’empoderament de la dona i en la creació de xarxes d’empreses responsables per poder aconseguir-ho.

En quin punt del camí som?

A la jornada es va presentar la creació d’un instrument per conèixer quin grau d’aplicació de la perspectiva de gènere tenen les entitats de la Federació Catalana de Drogodependències. L’objectiu del qual és detectar les necessitats de les entitats, els equips de treball i les persones usuàries pel que fa a la perspectiva de gènere. A través d’una anàlisi quantitatiu i qualitatiu a 25 entitats de la FCD s’ha detectat que es fa un esforç per incorporar-la però costa trobar punts concrets més enllà d’utilitzar el llenguatge inclusiu i grups diferenciats.

Si parlem de les entitats, l’estudi demostra com el 70% d’aquestes no tenen plans d’igualtat i també es veu com el 70% de les entitats no dediquen pressupost a temes de gènere ni tenen grups de gènere. Però destaca que les entitats amb puntuació més alta en l’aplicació de perspectiva de gènere són les que estan liderades per dones. Pel que fa als serveis, el 70%, no té grups específics per gènere conduïts per professionals amb formació. A més, cal afegir que el 78% dels professionals creuen que els manca perspectiva de gènere. Tot i això, el 70% de les persones usuàries de programes de tractament consideren d’alta utilitat els grups on s’aborda la relació entre drogues i gènere, ja que es tracten temes més específics.

A partir dels resultats proporcionats per l’estudi, Anna Ibar, de la Sub-direcció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya, va afirmar que “cal prioritzar recursos a l’aplicació de la perspectiva de gènere per tal de poder incloure la formació en perspectiva de gènere a tots els nivells, situar la usuària al centre i tenir en compte les seves necessitats”. A més, els resultats proporcionats plantegen reptes com garantir que la mirada de gènere sigui present en els programes tant de prevenció com d’assistència per tal d’igualar l’accés i permanència als recursos i donar suport a la formació facilitant eines i informació.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*