La Fiscalia acusa el Govern de Feijóo d’homicidi per retardar fàrmacs per a l’hepatitis C per “raons pressupostàries”

El ministeri públic veu prevaricació en dos alts càrrecs de la Xunta de Galícia per ignorar les seves pròpies instruccions per pagar els tractaments als malalts més greus

José Precedo
 
 
Feijóo a Lalín (Pontevedra) el 2011 / CC BY-ND Partido Popular de Galicia  (Flickr)

Feijóo a Lalín (Pontevedra) el 2011 / CC BY-ND Partido Popular de Galicia (Flickr)

Aquesta és una exclusiva publicada a eldiario.es

La Fiscalia de Santiago de Compostel·la atribueix a dos alts càrrecs de la Consellería de Sanidade de la Xunta de Galícia un delicte d’homicidi imprudent per retardar els fàrmacs de l’hepatitis C amb “raons pressupostàries”. Es tracta de la primera causa penal que s’obre a Espanya contra una administració pública per dilacions en la prescripció de medicines a pacients amb aquesta malaltia.

En la seva denúncia -presentada el gener passat davant del jutjat d’Instrucció número 3 de Santiago que des de llavors investiga el cas- el ministeri públic atribueix a més el director d’Assistència Sanitària de la Xunta, Félix Rubial Bernárdez, i a la sotsdirectora general de Farmàcia, Carolina González-Criat Mateu, un altre delicte de prevaricació.

Tots dos càrrecs han estat citats a declarar el proper 28 d’abril als jutjats de Santiago. La denúncia de la fiscalia defensa que aquests dos comandaments designats a dit pel Govern d’Alberto Núñez Feijóo van incomplir els criteris que la mateixa Administració autonòmica havia establert per sufragar aquests cars tractaments als malalts més greus mentre es negociava un acord global amb les empreses farmacèutiques per universalitzar el seu ús en la sanitat pública. Les demores, segons el fiscal, van arribar “al punt de posar en greu risc la vida dels pacients amb resultat de mort en algun dels supòsits”.

La denúncia de la Fiscalia busseja en les històries clíniques de sis malalts d’hepatitis C que van morir a Galícia entre 2014 i 2015 i als quals la Xunta va negar o retardar els tractaments, malgrat que els seus metges ho van sol·licitar repetidament advertint de la urgència i malgrat que tots complien els requisits del protocol que el mateix Govern gallec havia establert per dispensar aquesta medicació.

En l’escrit d’onze pàgines que va motivar l’obertura del procés judicial, el ministeri públic conclou no només que dos alts càrrecs del Servei Galego de de Saúde (Sergas) van retardar “les peticions i subministrament de Sofosbuvir [el nom tècnic del Sovaldi] posposant la presa de decisions”, sinó que “les raons” per fer-ho van ser “de tipus pressupostari del Servei Galego de Saúde i no de contingut mèdic o clínic”.

Testimonis dels metges

Amb aquest argument, i després de demanar els historials clínics, els diferents canvis en la normativa interna de la Xunta entre 2012 i 2014 per dispensar els tractaments especials contra l’hepatitis C i sobretot els testimonis dels metges que tenien contacte directe amb els pacients, la Fiscalia demana imputar als dos alts càrrecs de la sanitat gallega per un delicte d'”homicidi per imprudència greu professional”.

La prevaricació que s’investiga parteix del convenciment de la Fiscalia que els comandaments del Sergas van incomplir els seus propis procediments per fer front als casos d’hepatitis més greus com a responsables de la Comissió Autonòmica Central de Farmàcia i terapèutica, un òrgan intern d’assessorament de la Consellería de Sanidad creat el 9 d’abril del 2010.

L’organisme va constituir el 28 de juny de 2012 una subcomissió especial per al tractament de l’hepatitis C, que ha anat actualitzant des de llavors els criteris per sufragar aquesta medicació des del sistema públic gallec. La instrucció general establia que cap pacient amb risc de morir podia quedar-se sense les medicines.

La Fiscalia denuncia la mort de malalts d’hepatitis C a Galícia

La Fiscalia al·ludeix així als dos càrrecs de la Xunta als quals s’imputa: “Com a responsables, dins del Servei Galego de Saúde, d’autoritzar aquests medicaments en condicions diferents a les establertes d’acord amb les instruccions establertes en els programes aprovats, van tramitar amb retard injustificat, dilatant la presa de decisions, i la posada en marxa dels mecanismes de contractació i compra d’aquesta medicació eludint donar una resposta a les peticions formulades pels facultatius en relació a pacients que es trobaven en estat greu i sense altra alternativa terapèutica, infringint els compromisos establerts en les instruccions per ells elaborats, fins al punt de posar en greu risc la vida dels pacients amb resultat de mort en algun dels supòsits “.

El cas està en fase d’instrucció i la Fiscalia ha sol·licitat que diversos metges que van tractar als pacients declarin com a perits. Als dos càrrecs públics denunciats els cita en qualitat d’investigats, la nova figura legal que substitueix a l’imputat.

O no van rebre medicines o ja era tard

En els historials clínics que recopila la denúncia s’inclouen les peticions efectuades pels seus metges i queda registrada també la lentitud amb què l’administració sanitària gallega va tramitar les sol·licituds dels fàrmacs, malgrat les repetides advertències dels facultatius alertant de la seva gravetat. Tres van morir, segons la Fiscalia, sense accedir al tractament, i d’altres tres, les medicines els van arribar quan el deteriorament dels pacients era ja irreparable. En algun cas tot i l’avanç de la malaltia van trigar sis mesos en estar disponibles.

El ministeri públic sosté que hi ha informes mèdics en els quals s’han modificat les dates de sol·licitud dels fàrmacs per simular temps d’espera menors. I aporta correus electrònics de metges que contradiuen la cronologia dels expedients oficials remesos al fiscal.

El relat de fets que fa la Fiscalia també descobreix –respecte dels retards generalitzats en els tractaments- el cas excepcional d’un pacient de Lugo que sí que va aconseguir rebre la seva medicació especial a temps gràcies al fet que la metgessa que el tractava “es va saltar tots els tràmits”. Ho va aconseguir, s’explica en la denúncia, gràcies a que la doctora va escriure cartes a la llavors consellera de Sanidad (Rocío Mosquera) -que va ser rellevada enmig d’una remodelació del Govern de Feijóo a principis de l’octubre passat, quan la fiscalia ja havia començat a demanar documentació sobre aquest tema a l’Xunta- i també al director d’Assistència Mèdica i a la directora de Farmàcia del Govern gallec en què la metgessa protestava pels retards.

En aquestes missives, la doctora de l’hospital de Lugo alertava que o es facilitava “la medicació de manera immediata” o el pacient moriria. Segons la documentació aportada al jutjat, el director d’Assistència Mèdica de la Xunta (un dels dos càrrecs imputats) va respondre amb una altra carta a la metgessa “sancionant que no s’hagués seguit el tràmit previst”, però finalment va decidir autoritzar el tractament sense esperar al preceptiu informe de la subcomissió mèdica que tal com consta en els protocols estava obligada a pronunciar-se. En aquest cas l’home va aconseguir salvar-se. L’escrit de la Fiscalia apunta que el cost dels fàrmacs que se li van administrar a l’hospital de Monforte de Lemos va ser de 48.810 euros.

Una denúncia prèvia de Bates Blanques

La querella contra la Conselleria de Sanidade presentada no va néixer a la Fiscalia: parteix d’una denúncia prèvia que un col·lectiu de professionals sanitaris del sistema públic gallec anomenat Bates Blanques va fer arribar al ministeri públic i que detallava greus irregularitats en la xarxa d’hospitals de la Xunta durant 2014 i 2015 relacionats amb els tractaments de l’hepatitis C. En aquell moment les protestes dels pacients i els seus familiars -que van constituir una plataforma i s’han personat com a acusació popular en aquest procés- ja es feien sentir al carrer.

L’escrit previ remès per la plataforma mèdica a la Fiscalia, que també està en poder d’aquest diari, acusava a la Conselleria de Sanidade i el director general d’Assistència Sanitària, Félix Rubial -al que ara imputa la Fiscalia- de fer “tot el contrari al que marca la normativa sobre prestació farmacèutica de la Xunta”, que és la de “garantir a tots els ciutadans de Galícia un accés ràpid, oportú i equitatiu de l’atenció farmacèutica que necessitin”.

El fiscal en l’escrit que va obrir la causa que instrueix des del passat gener el jutjat número 3 de Santiago ofereix finalment a les famílies de sis dels pacients morts citats en la denúncia sumar-se a la causa penal.