La higiene i la desinfecció en l’assistència sanitària a debat: “cal un canvi de cultura urgent”

El 6,70% de pacients hospitalitzats adquireixen infecció en el propi centre hospitalari. Lliurar-se de microorganismes patògens requereix la complicitat de tots els equips, per a consensuar una metodologia més eficient de neteja i desinfecció d'instrumentació i espais. Sobre la prevenció d'Infeccions Relacionades amb l'Assistència Sanitària (IRES)  se'n va parlar a les II Jornades Científiques Vesismin Health

Redacció
 
 
 

En un moment com l’actual en el qual el desenvolupament de la resistència als antibiòtics és considerat un dels majors problemes de salut pública (Pla Nacional Resistència Antibiòtics (PRAN)/ informe anual 2016-2017), prevenir les infeccions s’erigeix com un dels antídots clau. El 6,70% de pacients adquireixen infecció en el propi centre hospitalari (EPINE-EPPS 2017).

La reducció d’infeccions i reingressos s’ha demostrat en nombrosos estudis després d’aplicar metòdicament petites mesures com l’ús de clorhexidina (antibacterià tòpic), tovalloletes desinfectants o rentada de mans durant tot el tracte hospitalari. El Pla Nacional Resistència Antibiòtics (PRAN) en el seu últim informe inclou la prevenció entre les seves propostes d’acció: “La prevenció basada en el foment de les bones pràctiques d’higiene i d’altres mesures que permetin la prevenció d’infeccions en hospitals”. El PRAN indica també la vigilància del consum i resistències d’antibiòtics, la recerca, la formació i la comunicació per a sensibilitzar a la població sobre la importància de l’ús prudent d’antibiòtics.

“Hem de considerar la infecció nosocomial un esdeveniment advers i és necessari aplicar mesures de prevenció perquè no passi”, va assenyalar en la seva intervenció María Jesús Pérez-Granda, infermera del departament de Microbiologia i Malalties Infeccioses en l’H.G.O. Gregorio Marañónde Madrid. La ponent va posar l’accent en aquest canvi de cultura necessari per a evitar el contagi bacterià, mesures senzilles que el redueixen de manera important. L’examen de cost i eficàcia de les millores aplicades el corroboren.

El professor de Microbiologia Farmacèutica de la Universitat de Cardiff, Jean-YvesMaillard, ens va parlar de la presència de biofilms (comunitats de microorganismes) en canonades d’aigua, dispositius mèdics i en superfícies hospitalàries. Amb l’ajuda dels biofilms secs, els bacteris vegetatius poden prolongar la seva supervivència en les superfícies i, quan formen part d’ells, són difícilment detectades i es mostren molt més resistents a ser eliminades per la neteja o neutralitzades pels desinfectants.Fins i tot les esquitxades d’aigua en lavabos com a font d’infeccions, va ser objecte d’una de les ponències, a càrrec de Martin Kiernan, assessor del Advisory Committee on Antimicrobial Resistance and Health-Associated Infection (ARHAI).

De reprocesar les sondes intracavitarias i la seva rellevància en la salut femenina va parlar l’editora cap del The Australasian Journal of Ultrasound in Medicine (AJUM), Jocelyne Basseal, qui va criticar que l’alta pressió assistencial als hospitals actuals posa en escac la capacitat per a dur a terme un reprocessament higiènic de sondes i transductors en les condicions desitjables. Això és especialment delicat referent a les sondes intra-cavitarias que, havent de ser objecte de Desinfecció d’Alt Nivell, reben amb freqüència tractaments negligents, malgrat els riscos evidents, en particular quant a Salut de la Dona.

Un altre dels temes abordats va ser la implementació de solucions de clorhexidina en els serveis quirúrgics de l’H.R.O. de Màlaga, que va exposar Vanessa Vázquez, supervisora de Medicina Preventiva, Responsable IRES i PIRASOA de l’Hospital Regional Universitari de  Màlaga. I de regulació i normativa en desinfectants i antisèptics, i les conseqüències de la nova  llei concursal espanyola va parlar María Aláez, directora tècnica de la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (FENIN).

Magda Campins, cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va parlar de la necessitat d’implementar mètodes eficients per a una Desinfecció d’Alt Nivell en les sondes transvaginales, en el Servei de Ginecologia i Obstetrícia in situ, i d’incidir en la formació tècnica i conscienciació del personal implicat.

Sobre certeses i incerteses entorn a les polítiques d’aigua segura, va informar l’especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i responsable del Programa d’Higiene Hospitalària a l’Hospital Universitari de Bellvitge, Laura Gavaldà.

I des de Carolina del Nord (els EUA) va viatjar a Madrid Deverick Anderson, professor titular de la divisió de Malalties Infeccioses i el Departament de Medicina de la Universitat de Duke. Ho va fer per a parlar de la transmissió nosocomial de multi-resistents i desinfecció terminal automatitzada, de la mà dels estudis TransFER i BETR.Amb aquests estudis es demostra que els microorganismes es transfereixen del pacient a l’entorn i viceversa, la qual cosa fa necessari completar la neteja i desinfecció manual amb una desinfecció no-touch per a assegurar l’abast de totes les superfícies de risc.

A continuació, es va realitzar un taller pràctic en el qual es va donar a conèixer l’innovador sistema de desinfecció UV-360, un dels productes de desinfecció no-touch més utilitzats als Estats Units, per a mostrar la seva facilitat d’ús als assistents. Es tracta d’un llum que destrueix els bacteris amb raigs ultraviolats, un prometedor guerrer contra l’invisible exèrcit molecular.

Útils sanitaris i el seu ús

Es van posar en rellevància alguns dels principals vehicles de transmissió de bacteris que causen 33.000 morts i pèrdues de 1.500 milions d’euros cada any a Europa (ECDC). De com arriben i com es mouen els bacteris de les excretes (femta, vòmit i sang) va parlar el director científic de Vesismin Health, Eladio Gómez. El biòleg va destacar l’ús de tascons com a diana d’atenció especial i va llançar les preguntes que tot centre sanitari hauria de fer-se: Ho estem desinfectant tot? Qui ho fa? Com ho fa? En quant temps ho fa? Qüestions que interpel·len a professionals sanitaris, direccions hospitalàries i a responsables polítics que tenen a les seves mans prioritzar la prevenció en els seus programes.

“Els bacteris s’organitzen millor que nosaltres. Pel que és necessari un canvi de paradigma. Per a vèncer a aquests microorganismes no podem continuar fent tot com ho fèiem. I la formació no és suficient. Cal implementar les noves rutines de millora, amb líders i gestors al capdavant de la seva correcta aplicació”, va expressar el director de Vesismin Health, Víctor Vallés.

En una taula rodona en mans de quatre dones especialistes en Control d’Infeccions: Magda Campins, Laura Gavaldà, María Jesús Pérez-Granda i Vanessa Vázquez, es van exposar dificultats, oportunitats i estratègies per a la implementació de tots aquests canvis per a una millor prevenció de les Infeccions Relacionades amb l’Assistència Sanitària (IRAS).

Les jornades científiques de Vesismin van tornar a deixar constància de la necessitat d’implicar en la batalla contra els bacteris a tots els agents sanitaris: Facultatius, personal d’infermeria, personal de neteja, així com a l’equip complet de gestió. Des de gerència fins als encarregats de la neteja, tenen a les seves mans el canvi que aproximarà als centres de salut al risc zero en la contracció de patògens.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*