La inseguretat habitacional augmenta per quatre el risc de patir problemes de salut mental i física, segons l’Agència de Salut Pública

Un informe impulsat per l'Observatori DESC, l'Agència de Salut Pública, Enginyeria Sense Fronteres, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, presenta la complexitat del fenomen de l'ocupació, les dones com a col·lectiu "especialment afectat" per l'emergència habitacional i energètica, i els problemes de salut mental i física que comporta la manca d'habitatge

Sònia Calvó
 
 
 
Protesta de la PAH / Carmen Secanella (eldiario.es)

Protesta de la PAH / Carmen Secanella (eldiario.es)

Les persones que pateixen inseguretat habitacional i financera tenen quatre vegades més probabilitats de patir problemes de salut mental i física. Aquesta és una de les principals conclusions presentades a l’informe ‘Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona’. Aquesta xifra s’extreu d’una enquesta a un centenar de persones amb prop de 250 preguntes sobre l’habitatge, els subministraments i la salut amb dades sociodemogràfiques i altres rellevants.

El document, impulsat per l’Observatori DESC, l’Agència de Salut Pública, Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), presenta la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona. Destaquen la complexitat del fenomen de l’ocupació, una alternativa “desesperada” de moltes famílies que es quedaven al carrer, les dones com a col·lectiu “especialment afectat” per l’emergència habitacional i energètica, i els problemes de salut mental i física que comporta la manca d’habitatge.

L’informe mostra com el 82,3% dels homes i el 70% de les dones enquestades en situació d’exclusió residencial presenta una mala salut mental. Aquests percentatges són molt superiors als que presenta la població general de Barcelona (16,5% i 20,3%, respectivament). A més el 30% dels homes i el 54,8% de les dones refereixen un estat de salut dolent o molt dolent, una xifra, també, molt superior al de la població general de la ciutat (15,5% i 22,6%, respectivament). Per obtenir aquests percentatges s’han creuat les dades amb les obtingudes a través de l’Enquesta de Salut de Barcelona de l’any 2016.

Davant d’aquesta situació, des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) reclamen la necessitat de posar eines per diagnosticar aquestes problemàtiques “però evitant la sobre medicació”. “La solució als problemes no és prendre una pastilla o un antidepressiu, sinó apoderar a les persones, que sàpiguen quins drets tenen i on poden acudir per generar suport mutu”, ha explicat Ana M. Novoa, tècnica de l’ASPB i una de les autores de l’estudi. Novoa ha reivindicat que “cal assegurar” un accés digne a l’habitatge i als subministraments per a tothom i fer tasques de prevenció “com ja venen fent els moviments socials” per revertir aquesta situació. Novoa també ha volgut llençar un missatge als responsables mèdics perquè quan els hi arribi una persona a la consulta “no només tinguin en compte la malaltia en concret”, sinó que “cal veure en quines condicions viu“.

Les dones són les principals afectades per processos de pèrdua d’habitatge

L’informe també mostra com el 68% de les persones enquestades són dones i el 44% del total tenen menors a càrrec seu, sent el 32% famílies monomarentals. Aquesta situació es repeteix pel que fa a pobresa energètica: el 78% dels casos són dones que manifesten no poder mantenir casa seva a una temperatura adequada durant l’hivern. Pel que fa a impagament de factures i subministraments bàsics, el 69% dels casos corresponen també a dones.

Per les entitats autores de l’informe aquestes dades “posen sobre la taula” que les dones són un col·lectiu “especialment afectat” per l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Conclouen també que “la desigualtat de gènere és un factor de risc que augmenta la vulnerabilitat i les situacions d’emergència habitacional i pobresa energètica”. Des de la PAH i l’APE asseguren que, a més, hi ha més presència de dones a les seves assemblees.

“Cal promoure atenció especialitzada a famílies monomarentals en situació d’exclusió social afectades per la crisi en centres educatius per tal d’evitar situacions de vulnerabilitat i proporcionar ajuda adequada”, han reivindicat des de la PAH. Per això demanen disposar de pisos destinats a dones víctimes de violència masclista, una demanda que ja dicta la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

Els autors de l’informe durant la presentació en roda de premsa / SÒNIA CALVÓ

Els problemes de lloguer disparen les ocupacions d’habitatges de grans tenidors

El 82% de les persones enquestades per l’informe han accedit a habitatges en propietat de bancs o grans tenidors. Amb aquesta dada els autors de l’informe han volgut desmuntar “el mite” que s’ocupen “pisos de petits propietaris quan marxen de vacances” i han criticat “l’estigmatització” d’aquest fenomen. El 73% de les famílies que han ocupat un habitatge a Barcelona ho han fet després del 2017 i un 29% havien estat prèviament desnonades per impagament del lloguer. Aquesta situació es deu a la forta pujada dels preus del lloguer els darrers anys que va desembocar en una onada de desnonaments. És la primera vegada que s’elabora un informe que estudia l’ocupació.

Un dels autors de l’estudi, Guillem Domingo, ha remarcat que, a diferència de la dècada dels 60, ara la gent “no va a un terreny i posa els totxos, sinó que hi ha un habitatge buit i hi accedeix precàriament”, en paral·lelisme al barraquisme que va viure Barcelona. Per Domingo, “vivim una situació polièdrica d’exclusió social” que afecta cada vegada a més gent.

“Volem que l’informe sigui una eina per utilitzar i veure que l’habitatge no és una mercaderia, sinó un dret”, ha conclòs la portaveu de la PAH, Lucía Delgado. Per això reclama que, davant d’aquestes situacions “que viuen persones, no números”, no es tracta de garantir “quatre parets”, sinó “una estabilitat que permeti a la gent crear un projecte de vida”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*